Recomanacions literàries

Triar un llibre pot ser complicat per la quantitat que se n'editen cada any. Presentem 5 novel·les molt interessants que poden ser una bona opció de lectura per a adolescents.

Atrévete a enamorarte - Estelle Maskame

Novel·la classificada per a majors de 14 anys, de l’autora de l'exitosa sèrie YOU, Estelle Maskane. En aquesta obra, ens trasllada a la gran pregunta: ¿Arriscar-se a perdre-ho tot per viure una cosa que podria ser màgica o deixar-ho passar?

La chica invisible – Blue Jeans

Aquesta novel·la de Blue Jeans ha estat una de les més venudes d’aquest Sant Jordi 2018; Blue Jeans ha deixat enrere les històries d’amor i ha sortit de la seva “zona de confort” per escriure una obra de misteri; tot i això ho ha fet sense oblidar les trames juvenils que l'han portat a ser l’escriptor que és.

L'obra tracta diversos temes com l'ús de les xarxes socials, el nostre paper en la vida dels qui en envolten, el valor de les paraules, el respecte per un mateix, el bullying, el paper de la premsa en l'actualitat, la comprensió de les diferències, l'espectre de l'amor...

Todo lo que fuimos – Alberto Villareal

La poesia també està destinada per al públic juvenil i un dels llibres més destacats de 2018 és Todo lo que fuimos, del mexicà Alberto Villarreal.

A través dels seus poemes un pot endinsar-se en l'amor, novament, en la infinitat de matisos que s’experimenten quan s’estima, en la plenitud i en el dolor de ser estimat o d'haver-ho desitjat. Un llibre ple de poemes acompanyats d'il·lustracions i jocs tipogràfics, que són la combinació perfecta per a tot el contingut que li dona vida.

Ahora que ya bailas – Miguel Gane

Neixes, creixes, estimes, et trenquen, aprens i no mors fins que algú deixa d’estimar-te. Aquests poemes són la història d'Ella, que va ser silenciada perquè els seus crits ressonaven massa alt. Ella, qui va deixar de ser seva perquè qui havia d'alliberar el seu somriure, la va acabar engabiant i aixafant contra l'asfalt. Sola, va ser capaç d’aixecar-se, de mirar a la cara el seu passat i dir-li: «No m'has vençut, sóc indestructible».

Ara que ja balles, el món sencer es quedarà als teus peus i on abans hi havia silenci ara hi haurà música. La teva.

La Puerta del bosque – Melissa Albert

Primera novel·la de Melissa Albert, una editora i fundadora d'un bloc juvenil que ha escrit per a editorials i diverses publicacions. És el primer llibre d'una saga, la continuació de la qual es publicarà el proper any.

La protagonista és Alice, una noia que ha passat la major part de la seva vida d'un lloc a un altre a causa de la mala sort que l’acompanya sempre, al cap de poc d’haver-se instal·lat en una nova ciutat. La mort de la seva àvia materna la farà recuperar l'esperança que finalitzi la seva mala sort, però un esdeveniment inesperat, l'obligarà a endinsar-se al bosc on van néixer les històries de la seva àvia per conèixer-ne l'origen.

Alice Oliver

Berlín 2018

La destinació dels alumnes de 4t d'ESO per al viatge de fi de curs, que es realitzarà entre els dies 17 i 20 de juny, és la majestuosa ciutat de Berlín.

Berlín és una ciutat de 3.5 milions d'habitants, la més poblada de tota Alemanya, una de les capitals dels 16 estats federals alemanys i el principal motor econòmic del país.

Destaca pel seu paper a la segona Guerra mundial. Els nombrosos camps de concentració i les restes de l'immens mur de Berlín, símbol de la Guerra freda, derrocat des de fa uns quants anys, són els principals punts d'interès a la capital germànica. No obstant això, la seva arquitectura també és un fet a destacar, ja que s'hi poden trobar construccions des de romanes i germàniques, fins a les més contemporànies. El primer semàfor d'Europa i les marxes de les tropes durant la segona Guerra mundial són algunes de les imatges mes significatives i tòpiques de la ciutat.

Mur de Berlín

Per a aquest viatge hi ha previstes una sèrie d'activitats: visites als camps de concentració i als nombrosos museus de la guerra, repartits per la ciutat, són les que podem destacar-ne, tot i que allò que més il·lusiona l'alumnat és el fet de poder compartir uns dies amb els amics i els companys de tota la vida.

Entre les nostres expectatives podem ressaltar les de passejar en primera persona per una capital plena d'història, viure noves experiències i, evidentment, gaudir dels últims dies amb els companys.

Segur que serà un viatge inoblidable, en el millor dels sentits.

Vista de la ciutat

Christian Fato

Els fonaments de l'educació

L'educació rebuda a la llar, en família, és essencial i importantíssima per crear les bases del respecte, com parlar amb correcció, saber escoltar, somriure, ser detallista i educat, organitzat, etc.

Gairebé tothom relaciona professors amb escola, però els pares exerceixen una professió fora de la seva feina, i és la d'educar els seus fills.

Els pares o tutors són els mestres naturals per excel·lència i la llar és el lloc per naturalesa per poder formar persones funcionals, responsables de si mateixes i conscients de les seves necessitats i de les dels altres. La personalitat de l'individu, doncs, és modelada en la major part en el context de la família, i és en el nucli familiar on s'aprenen les definicions personals, la forma de contactar amb altres, el maneig de les diferències, les actituds  i comportaments d'efectivitat. La importància de les funcions dels pares, no consisteix només a alimentar i cuidar els fills, sinó també a brindar-los la protecció i l'educació necessàries perquè es puguin desenvolupar com a persones sanes, bones i solidàries.

L'escola se centra més en l'ensenyament de coneixements distribuïts en diferents matèries com: matemàtiques, català, castellà, etc. Aquí ensenyen coneixements, ja sigui operacions matemàtiques, saber redactar una oració i altres que són essencials per desenvolupar la seva intel·ligència. També anar a l'escola estimula el saber-se desenvolupar a l'hora de fer alguna feina en grup, ja que és un dels principals objectius dins del centre.

Així doncs, no hi ha únicament professors dins dels centres escolars, sinó que també els podem trobar a la llar, per això tots dos llocs són imprescindibles i fonamentals per a la formació d'un nen o nena perquè es pugui desenvolupar com un adult responsable i educat.

Víctor Bagué i Guillem Álamo

Haze, més que música

El rap es un estil de música que es caracteritza per un recitat rítmic de les lletres, que no es canten. Sorgit als Estats Units a mitjans del segle XX, es tracta d'un estil que sol ser associat amb la població nord-americana de raça negra encara que en l'actualitat transcendeix fronteres i cultures.

L'acció d'interpretar un rap es coneix com a rapejar, mentre que els intèrprets són esmentats com a rapers o amb la sigla MC (per Master of ceremony, és a dir, "Mestre de cerimònia"). En rapejar, l'MC es recolza en una melodia de fons que s'anomena beat, encarregada de marcar el ritme.

Sergio López Sanz, conegut musicalment com Haze és un MC natural de Sevilla, del barri de Los Pajaritos.

El seu començament en la música, va arrencar amb l'enregistrament d'una maqueta que va arribar a vendre al top manta, al costat dels discos piratejats, cosa que va despertar l'interès de diverses discogràfiques. Finalment va signar per la multinacional Universal. Amb el seu primer disc, la reedició ja com a primer CD de l'esmentada maqueta, va obtenir el premi al millor disc de Hip Hop a Espanya l'any 2004. Haze va créixer envoltat de delinqüència, i ell mateix va passar una temporada a la presó.

Els seus temes van enfocats sobretot a la delinqüència i a les drogues, però des del punt de vista "correcte": les seves lletres plantegen la idea que les drogues i la delinqüència és el pitjor que hi ha. Les seves lletres arriben sempre a la conclusió que el més correcte és estudiar, treballar i seguir les lleis.

Avui Haze és citat per fer conferències sobre el món de les drogues i la delinqüència i sobre com deixar enrere aquest món.

Molts han aconseguit seguir els seus passos i deixar enrere la marginalitat.

Sergio Picón

Caraval. Res no és allò que sembla

Recorda, només és un joc...

Scarlett Dragna mai no ha abandonat la petita illa en la qual ella i la seva germana Tella viuen sota la vigilància del seu estricte i cruel pare. Des de fa anys Scar somia assistir a la celebració anual de Caraval, uns llegendaris jocs que duren una setmana i en els quals l'audiència participa per guanyar el Gran Premi.

Caraval és màgia, misteri i aventura. I per a Scarlett i la seva germana representa la llibertat i poder fugir del seu pare. Ara que està a punt de casar-se amb un home a qui mai  no ha vist, Scarlett creu que el seu somni mai no es complirà. Però just dues setmanes abans del casament rep les tan anhelades invitacions del joc. No obstant això, un cop allà res surt com espera: Legend, el Mestre de Caraval, segresta  Tella i Scarlett es veurà obligada a entrar en un perillós joc d'amor, somnis, mitges veritats i màgia en el qual res és el que sembla. Real o no, només disposa de cinc nits per desxifrar totes les pistes que condueixen cap a la seva germana, o aquesta desapareixerà per sempre...

-No et vaig convidar a venir aquí perquè et quedessis mirant, preciosa.- La seva boca es va aproximar a la de Scarlett, com si estigués a punt de donar-li un petó-. Vull que participis en el concurs -li va xiuxiuejar.

Tot seguit, la va llançar pel balcó.

Legendary (segona part de Caraval)
 es publicarà el 29 de maig

Caraval és una novel·la interessant i fàcil de llegir. Stephenie Gabrer ha escrit una obra plena de misteri i màgia que t'atrapa amb molta facilitat, gràcies a la fluïdesa de la trama. És cert que al principi pot resultar confusa la barreja que ens presenta entre la realitat i la ficció. L'ambient és fosc, no deixen de repetir-nos que ens trobem davant d'un joc, tindrem la constant sensació que els nostres personatges es troben davant d'un perill constant.

En conclusió, Caraval ens submergeix en l'inici que promet aventures, màgia i bogeria. Una novel·la addictiva que ens sorprendrà amb la seva fosca i meravellosa trama. Una barreja perfecta de realitat i fantasia que romandrà en els cors dels lectors.

El final ens deixa amb ganes de llegir una segona part, que de fet, ja està a punt de ser publicada: el 29 de maig sortirem dels dubtes i tots els misteris es resoldran.

Elizaveta K i Chaimae Chafi

         

Destí o casualitat?

Com us hem explicat en un article anterior, la passada Setmana Santa, VEUS – Cor infantil d’Amics de la Unió de Granollers vam fer una producció que no acostumàvem a fer; vam cantar la Passió segons Sant Marc de Bach sota la direcció del gran mestre Jordi Savall, juntament amb els homes de la Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Les Concert de Nations. 

La producció va consistir en una gira per França, en la qual vam cantar al Palau de Versailles, a l’església Sant Louis de Montrapon i a la Filarmònica de Paris. 

Va ser un viatge molt profitós en tots els aspectes, tan curricularment com personalment; ja que molts ens vam plantejar noves opcions de vida que teníem en dubte. 

Com diuen els grans filòsofs, si escollim el que realment ens agrada, segur que mai no ens equivocarem. 

Suposo que caminar per terres mogudes forma part de tothom, però tenim això assegurat; la passió per aprendre coses noves. Les ganes d’aprendre inherents en cadascú. Per què som aquí, si no és per aprendre? 

Torno a casa amb ganes de saber alemany, més anglès, una mica d’italià... Ganes d’estudiar música de debò, llegir moltes novel·les en castellà per tenir bagatge literari i entendre les metàfores de Don Quijote o de Las Novelas Ejemplares, ganes de conèixer a Nietzsche; què significa el vitalisme del qual parlava aquest savi alemany especialista en l’etern retorn... 

Qui sap si algun dia l’atzar ens torna a creuar dalt d’un escenari i la música torna a omplir-nos de vida...

Raul Campos

L'ús dels antibiòtics

El desconeixement que se sol tenir en la majoria de temes relacionats amb la salut, pot arribar a ser tan perillós com els microorganismes que ataquen el nostre cos en si. 

Coneixeu l’ús correcte dels antibiòtics i les conseqüències de fer-ne un ús inadequat?

Per començar, l’eficàcia dels antibiòtics es deu al fet que contenen substàncies químiques generades per uns microorganismes que danyen o maten d’altres microorganismes nocius. Generalment aquests microorganismes productors són bacteris i fongs, que expulsen aquestes substàncies fora de la cèl·lula de forma natural.

Classificació dels antibiòtics

Segons com afecten aquestes substàncies als microorganismes, es poden classificar en bacteriostàtiques o bactericides:

• Els antibiòtics bacteriostàtics s'intro-dueixen en els microorganismes i n’impedeixen la propagació, afectant a parts de la cèl·lula com els ribosomes, encarregats de fabricar les proteïnes de l'organisme bacterià, o els àcids nucleics que en marquen com es farà el procés de reproducció.
• Els antibiòtics bactericides actuen canviant la quantitat de coses que poden passar a través de la paret cel·lular del germen, o bloquejant la fabricació de proteïnes essencials per a la seva estructura, de manera que la paret acaba col·lapsant-se o esclatant i provoca la mort del bacteri.

Resistències als antibiòtics

Els microorganismes poden desenvolupar resistència cap als antibiòtics quan:

• Es produeix una mutació aleatòria de la informació genètica (ADN) del bacteri que el fa resistent a l’antibiòtic. Per selecció natural (el millor adaptat sobreviu) els bacteris no resistents moren, i els que si són resistents es reprodueixen, incrementant així el nombre de microorganismes resistents.
• O bé mitjançant la transmissió de plàsmids, petites esferes que tenen la informació necessària per desenvolupar la resistència a l’antibiòtic i que es poden transmetre d’un bacteri a un altre. Poden transmetre la informació per desenvolupar la resistència de més d’un antibiòtic alhora, per la qual cosa poden esdevenir impossibles de tractar amb tots els antibiòtics que hi ha actualment al mercat.

Causes de les resistències

Les causes del desenvolupament de la resistència als antibiòtics són el seu mal ús per part del pacient; com per exemple quan ens automediquem sense l’aprovació del metge o deixem el tractament prescrit perquè ja ens trobem millor. A més, com que la majoria volem trobar-nos bé quan abans per x motius (tornar al treball quant abans, cuidar a la família, etc.), podem arribar a pressionar al metge perquè ens prescrigui un antibiòtic. Normalment aquestes pressions es deuen al fet que molts relacionem els antibiòtics amb trobar-se bé.

Abús del consum d'antibiòtics en el bestiar

Caldria també reduir l’ús d’antibiòtics en el sector de la ramaderia, sector que consumeix el 80% dels antibiòtics al món. Molts cops s’administren als animals per prevenció i no per necessitat. A més, els ramaders aboquen l’antibiòtic a l’aigua i al pinso de tots els animals de la granja, i no únicament als que tenen la infecció.

Presència en el medi ambient

Els residus orgànics generats tant pels animals com per les persones que han pres antibiòtics romanen en el medi, on els microorganismes hi queden exposats i viceversa. Aquests microorganismes es troben en una situació nova, en la qual únicament les mutacions resistents als antibiòtics sobreviuen.

Bacteris pan-resistents

Què passa quan ens cal un ingrés hospitalari o una intervenció quirúrgica? La medicina ha aconseguit realitzar un munt d’operacions i la seva fiabilitat és altíssima, però no serveixen de res si hi ha bacteris pan-resistents a quiròfan (els bacteris pan-resistents són resistents a tots els antibiòtics comercialitzats). Ara com ara aquests bacteris ja causen més morts a tot el món que el càncer, i es calcula que al 2050 podrien arribar a morir uns 10 milions de persones anualment com a conseqüència d’infeccions bacterianes contretes als hospitals.

Investigacions 

Avui dia, les poques investigacions que se segueixen fent per elaborar antibiòtics s’estan centrant a trobar un antibiòtic específic per a cada microorganisme. El procediment que se seguirà quan s’identifiqui un pacient amb bacteris resistents utilitzant aquesta tècnica comença per la ràpida i correcta identificació del bacteri, clau per a poder elaborar un antibiòtic adequat i molt més efectiu que els convencionals.

Què hi podem fer?

Les mesures bàsiques per reduir la velocitat a la qual aquests organismes desenvolupen la resistència a nivell hospitalari passen per una millor higiene, una millor i més ràpida identificació dels pacients que tenen microorganismes resistents i la millor comunicació entre centres hospitalaris. D’altra banda, les granges han d’apostar per la cria sense l’abús d’antibiòtics. I, finalment, la principal i gairebé l’única cosa que han de fer els pacients és acudir al metge abans d’automedicar-se i seguir-ne correctament les pautes.

David Ruiz