40 anys sobre rodes

Tricicle és una companyia de teatre gestual, que té en l'humor la base fonamental de tots els seus espectacles. Està formada per tres actors-fundadors: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir, que, el novembre de 1979, van crear a Barcelona aquesta companyia gestual, amb la qual representaven petits esquetxos en carrers i espais alternatius.

Tricicle va començar en una època en què el teatre no parlat (mímic) era moda. Els seus inicis van ser a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Actualment, Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sanz són tres noms del teatre català que, sense obrir la boca, han aconseguit que tothom parli d’ells.

A punt de celebrar el seu 40è aniversari com a companyia, Tricicle presenta al Teatre Victòria de la ciutat comtal el seu últim espectacle. En realitat és una compilació dels seus "hits", els esquetxos més exitosos de la seva llarga trajectòria. D’aquesta manera diran adéu als escenaris en una llarga gira de 4 anys, que començà a Albacete i acabarà a Barcelona, en referència als seus inicis.

Un dels seus components afirmava: “encara ens sentim amb força i amb marxa, però és preferible dir adéu ara. Pensa que estem interpretant escenes que vam crear fa 20 o 30 anys, i les fem amb la mateixa energia que llavors ". Complir 40 anys als escenaris no és una tasca fàcil!

Així que ja ho sabeu, si voleu gaudir d’un espectacle amb els millors esquetxos de Tricicle aneu al Teatre Victòria de Barcelona; és la vostra última oportunitat de partir-vos de riure amb un humor ben especial i silenciós.

Claudia Guallarte i Manel Jimenez

Obre una nova sala de cinema a Granollers

El cinema Edison

Fa uns 56 anys va tancar un cinema de Granollers anomenat “Can Canigó”, el qual era popularment conegut com a Can Pistoles, i es trobava al centre de la ciutat. Aquest cinema va ser molt estimat pels granollerins, per això ens alegra saber que el dia 19 de desembre va reobrir com una nova sala de la la ciutat, anomenat cinema Edison, en l'antic centre cultural, que és al carrer Joan Camps número 1.

Al nou cinema hi podem veure pel·lícules de tot tipus, sobretot pel·lícules orientades a tots els públics, però també hi gaudirem d'estrenes, o peces cinematogràfiques en V.O. (versió original). Aquests continguts audiovisuals seran reproduïts com a mínim des de dijous a diumenge. A més la Societat Cultural organitzarà activitats al voltant de les pel·lícules reproduïdes o del món del setè art en general.

La reobertura d'aquesta emblemàtica sala del centre de Granollers ha estat una molt bona idea, que pot fer una gran il·lusió a la gent més gran de la ciutat, ja que és un fet amb una càrrega nostàlgica. És una bona alternativa per aprofitar millor les instal·lacions.

Xavier López

Viatge de final d’ESO, Dublín 2019

Com cada any els alumnes de quart d'ESO organitzem un viatge de final de curs. Enguany l'esperat viatge es farà a Dublín, la capital de la República d'Irlanda i la ciutat més poblada de l'illa. Aquesta ciutat té una gran importància cultural, per la literatura, l'art, el teatre, la vida nocturna i l'entreteniment. A més, hi ha molts locals d'oci. Des del punt de vista històric hem de recordar el passat víking de la Ciutat i des del punt de vista social hi ha una situació tensa pel Brexit.

Afectarà el Brexit al nostre viatge?

El Brexit és una abreviatura de dues paraules en anglès, Britain (Gran Bretanya) i exit (sortida), que significa la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Segons es preveu, el Brexit no afectarà el nostre viatge ja que Irlanda és una república independent del Regne Unit i continuarà formant part de la Unió Europea.

Quatre pinzellades de la nostra ruta:

El primer dia, només arribar, anirem a visitar Malahide i gaudirem de les vistes exteriors del castell. Ens acostarem al poble pesquer de Howth, on podrem veure lleons marins i farem una caminada pels penya-segats de la zona.

El segon dia anirem al Trinity college, allà entrarem a la fantàstica biblioteca i hi veurem el seu llibre estrella: el Book of Kell. Seguidament ens acostarem fins a la famosa estàtua de Molly Malone, davant de Saint Andrew’s Church i així visitarem el centre històric de la ciutat. Posteriorment, ens arribarem  a Merrion Square, una de les places georgianes més boniques on es troba l'estàtua d'Oscar Wilde.

El tercer dia ens acostarem fins a la zona de Temple Bar, la zona més ambientada de la ciutat, plena dels típics pubs i restaurants. Visitarem el Dublin Castle, travessarem el famós Ha’penny, anirem a la Christ Church Cathedral. Continuarem cap al sud fins arribar a Saint Patricks Cathedral. Més tard anirem a la zona comercial on, ben segur que passarem la tarda entre compres.

El quart dia ens dirigirem cap al Hill of Tara, després anirem a veure el Trim Castle. Farem un pícnic per la zona i acabarem la ruta visitant les tombes milenàries de Loughcrew crains i gaudirem de les imponents vistes del cim.

L’últim dia ens acostarem a Phoenix Park i també realitzarem les últimes compres abans de tornar a l’hostal per recollir i marxar.

Hospedatge:

Durant la nostra estada ens allotgarem a l’Hostal Generator de Dublín, que es troba al costat del riu Liffey.

Què esperem del viatge?

Esperem enfortir la nostra relació i que sorgeixin nous amors entre companys i també esperem gaudir de la cultura i la visita. I sobretot aprofitar els últims dies d’ESO que ens queden!

Guillermo Benito i Júlia Conchillo

L’ona que arriba a la velocitat de la llum

Any 1905. Albert Einstein publica la teoria de la relativitat espacial, que assegura que res pot anar més ràpid que la llum.

Ona gravitacional

Any 1916, Einstein es basa en la relativitat general i espacial per arribar a la conclusió que els canvis en el camp gravitatori no poden ser instantanis a tot arreu donat que res pot anar més ràpid que la llum, sinó que és necessari que es propaguin a través del teixit espai-temps. Neix llavors la idea de les ones gravitacionals.

Any 2017. Els científics nord-americans Rainer Weiss, Barry Barish i Kip Thorne (treballadors de l’empresa LIGO) detecten per primer cop una ona gravitacional, la qual, un segle abans, Einstein havia afirmat que seria impossible de detectar. Els tres científics, gràcies a aquest descobriment, van guanyar el premi Nobel de física.

Anem a pams... Què és una ona gravitacional?

Alguna vegada heu llençat una pedra a un llac i s’han format ones que s’han estès per tot el llac?, doncs les ones gravitacionals són semblants; tot i que en lloc de ser una pedra és un fenomen molt violent que produeix molta energia que s'expandeix per l’univers, i el llac és l’espai-temps. 

Aquestes ones, tot i que viatgen a la velocitat de la llum, són pertorbacions molt febles creades per fenòmens gravitacionals molt energètics que es propaguen deformant l'espai-temps.

El pas de l’ona pot modificar la distància entre planetes i els efectes són més intensos en les proximitats de l’origen d’aquesta, on es produeixen "tempestes salvatges" que deformen l'espai i acceleren i desacceleren el temps.

Per a què serveix l'estudi de les ones gravitacionals?

El projecte LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) consta de dues interferòmetres (instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa), un a Hanford i un altre de Livingston. Cal treballar amb dos detectors alhora per descartar resultats erronis, motivats per petits sismes o errors instrumentals.

Cada interferòmetre té forma de L i consta de dues cavitats òptiques de 4 km cadascuna. La llum del làser es divideix en dos, de manera que un eix de llum viatja pel braç vertical i l'altre, pel horitzontal. El detector està dissenyat de manera que en absència d'ones gravitacionals, la llum tardi el mateix temps a viatjar d'anada i tornada de cada braç. D'aquesta manera, la llum interfereix destructivament i no hi ha senyal detectada per l’interferòmetre. Quan una ona gravitacional passa per l’interferòmetre, el temps de viatge dels dos raigs làser canvia i apareix un senyal en el fotodetector. Això passa perquè l'ona estira un braç i comprimeix l'altre.

L'anunci de LIGO inicia una nova era en l'astronomia observacional. Les ones gravitacionals ens aportaran informació de la història i estructura de l'univers que fins ara no podíem obtenir. L'espectre d'ones gravitacionals és completament inexplorat i s'espera que, cada nou descobriment de l'espectre electromagnètic, cada banda de les ones gravitacionals, aportin informació desconeguda fins ara.

La primera ona gravitacional detectada té una freqüència de centenars de Hertz (unitat del SI de la freqüència, una freqüència d'1 Hz és equivalent a un període d'1 segon), cosa que ens indica que encara queda molt per descobrir. En 10 anys, LISA es posarà en funcionament, orbitant al voltant del Sol, i serà un gran interferòmetre amb braços de milions de kilòmetres amb una sensibilitat de mil·li Hertz. 

Com Stephen Hawking va dir: “la intel·ligència és l'habilitat d'adaptar-se als canvis”.

Mariona Ratón i Gerard Rodríguez

Pels altres per tu 2018

Participant en un voluntariat, no només ajudem els altres, sinó que creixem com a persones.

Des de fa poc més de 3 anys, els alumnes de 3r d’ESO des de l’assignatura d’Ètico Cívica duen a terme iniciatives d’implicació social tant dins com fora de l’horari escolar.

Alguns de nosaltres, el curs passat, col·laborant amb REIR

Enguany els nostres companys de 3r d'ESO col·laboraran amb la residència d’avis Llar Verge de la Salut de Canovelles, i amb l’entitat REIR (Recursos Educatius per a Infants en Risc), faran activitats de reforç amb alumnes del propi centre i organitzaran l’Esmorzar Solidari per recaptar diners per a l’associació REIR i la Fundació Pasqual Maragall contra l'alzheimer.

Aquest és el quart any que es coopera amb REIR una associació de recursos educatius per a infants en risc d’exclusió social. Durant l’època de Nadal els alumnes vendran piruletes de xocolata per recaptar diners i faran lots amb les joguines per a les famílies amb problemes econòmics. A més els divendres a la tarda es faran classes de reforç a aula oberta per qualsevol infant.

Per altra banda, aquest serà el segon any consecutiu que treballaran amb la Residència d’avis Llar Verge de la Salut situada a Canovelles. Durant les tardes, els voluntaris de 3r jugaran amb els avis, els ajudaran a treballar la memòria i la gimnàstica i conversaran amb ells.

Pel que fa a les tasques dins del centre, aquest serà el primer any que es faran activitats per als alumnes de l’escola. Una d’elles consistirà a potenciar les altes capacitats d’un alumne de Primària amb l’ajuda d’un estudiant de 3r d’ESO. L’equip directiu li subministrarà materials amb els quals realitzarà activitats durant hores de classe específiques. A més, dos alumnes de primària rebran ajuda a l’hora d’utilitzar eines TIC com: Power Point, Prezi, Word i altres plataformes.

Totes aquestes activitats són diferents però comparteixen el mateix fi: ajudar els altres sense esperar res a canvi. L’objectiu de tot plegat és que els alumnes vegin el món des d’un altre punt de vista i despertin l’entusiasme i la il·lusió.

Maria Casademont i Aina Carné 

European Quality Label

El passat mes d'octubre de 2018, una de les nostres professores d’anglès de l’ESO, la Paula Fariña, va rebre el Segell de Qualitat Europeu.

Vam estar investigant sobre el tema i, per a aclarir alguns dubtes i ampliar la nostra informació, vam entrevistar la nostra professora. Vet aquí els resultats de la conversa.

El Segell de Qualitat Europea és un premi al projecte “Join hands@classroom” de la nostra teacher, dins la plataforma eTwinning. En aquest portal web, professors europeus poden proposar projectes internacionals per fer intercanvis (culturals, de cartes...) entre països. La Paula Fariña va fer uns cursets sobre el funcionament d’aquest web i com crear-hi activitats en elsquals es pogués aprendre d’una manera més divertida i dinàmica.

Durant el temps que ha estat en aquesta plataforma, ha creat projectes i ha participat en d’altres que no eren seus. Tot i que la majoria han sortit molt bé, en algunes ocasions es va trobar que els professors de les altres escoles no estaven tan compromesos com ella. 

La Paula va decidir crear el projecte “Join hands@classrom”, en el qual participaven la nostra escola (alumnes de reforç d’anglès de 3r d’ESO de l’any passat), una escola de Gal·les i una d’Itàlia. Aquest va durar tot el curs i durant aquest temps, es van enviar cartes, van fer Skype, Kahoots conjunts... Fins i tot tenien una mascota, un osset de peluix que va viatjar pels tres països, portant un regalet per a la següent classe en la qual estigués. Va ser un projecte molt complert i que va fer que els alumnes de les tres escoles aprenguessin coses noves. 

Si es creu que un projecte és prou bo com per a obtenir el premi, es demana a eTwinning l’oportunitat de guanyar el segell. Llavors aquesta tasca, i milers d’altres, que han de complir uns requisits concrets, passen uns processos d’avaluació i donen els Segells de Qualitat Europea a tots aquells que s’ho mereixin, no són només primer, segon i tercer premi, com passa normalment en les competicions. Tot i així, en el cas de la nostre profe, no va ser ella qui va presentar el projecte, sinó que li van enviar un correu dient que mereixia un premi i li van atorgar el Segell sense haver de demanar-lo.

Cal dir que el procés d'avaluació previ a la concesió del premi va ser llarg, ja que el projecte es va tancar el passat juny i els Segells els van lliurar a finals d’octubre. Això és probablement a causa que hi ha milers de projectes que hi optaven. Així doncs, el fet de saber que, tot i la gran quantitat de candidats que hi havia, la nostra escola va guanyar el premi, comporta una gran satisfacció per a tots nosaltres.

Ara mateix, els nostres profes ja tenen una colla de projectes en ment. L’any que ve, per exemple, la Paula vol reprendre el que ha estat premiat, encara que tot depèn, en part, de les ganes que hi posin els alumnes. A més a més, està fent un projecte eTwinning amb una escola francesa a 2n d’ESO, a part de dos treballs més, independents del portal web (sobre reciclatge a 2nB i a 2nA sobre l’alimentació).

Agraïm a la "teacher" que ens dediqui el seu temps i esperem que segueixi realitzant projectes tan exitosos, ja que suposa una gran satisfacció per a tots.

Aina Puertas i Clàudia Vinardell

Per què envellim?

Amb el pas dels anys la nostra massa muscular es redueix, els sentits no són tan receptius, la nostra memòria disminueix, les cèl·lules del nostre cos es deterioren. En definitiva, envellim, tots envellim. Però, us heu preguntat mai com té lloc aquest procés en el nostre cos?

Les cèl·lules del nostre organisme es divideixen al voltant d’uns cinquanta cops al llarg de la nostra vida, però no es poden dividir eternament, tenen un límit que es coneix com el límit de Hayflick, i és que a principis de la dècada dels seixanta, el Dr. Hayflick, professor de microbiologia mèdica a l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanfordva, va dur a terme una investigació amb la qual pretenia respondre a la nostra pregunta inicial, com envellim? Amb aquesta recerca va descobrir que cada vegada que una cèl·lula realitza el procés de divisió cel·lular, els telòmers, ubicats en els extrems de cada cromosoma, es redueixen lleugerament. Un cop els telòmers han arribat a escurçar-se a una longitud crítica, la divisió cel·lular s’atura i, per tant, morim. 

Però, què passaria si aconseguíssim dividir cèl·lules sense fi?

Doncs bé, aquestes cèl·lules immortals ja existeixen, s’anomenen cèl·lules HeLa i constitueixen la línia cel·lular més antiga de cèl·lules humanes d'aquest tipus, ja que porten més de 50 anys servint com a font d'investigació en el camp mèdic i segueixen estant tan fresques com el primer dia. Aquestes cèl·lules van ser obtingudes del càncer de coll uterí de l’afroamericana Henrietta Lacks. A aquesta dona se li van extreure el 1951 unes cèl·lules canceroses, pocs mesos abans de morir de càncer de coll uterí, sense que ella fos conscient que s'estava convertint en la donadora de la línia cel·lular.

El Dr. George Otto Gey, un biòleg cel·lular del Hospital Johns Hopkins, estava convençut que, si podia aconseguir que les cèl·lules es mantinguessin in vitro, podrien emprar-les per trobar una cura contra el càncer. Va aconseguir el seu objectiu amb les cèl·lules del tumor de Henrietta, les quals van créixer més que qualsevol tipus de cèl·lules que havien cultivat amb anterioritat. Gey va ser qui va nomenar-les "HeLa", en honor a la seva donadora, l’heroïna involuntària de la ciència mèdica moderna: Henrietta Lacks.

Molts de vosaltres us deveu haver preguntat alguna vegada: com puc tenir una vida més llarga? Doncs recentment s’ha comprovat que els hàbits saludables estan directament relacionats amb la longevitat. Un estudi publicat en l'edició digital de The Lancet Oncology, mostra per primera vegada que els canvis en l'estil de vida, principalment en la dieta, l'exercici, la gestió de l'estrès i el suport social, poden donar lloc a telòmers més llargs i, per tant, a una vida més llarga.

Durant cinc anys, els investigadors van fer el seguiment 35 homes amb càncer de pròstata per explorar la relació entre els canvis integrals d'estil de vida i la longitud del telòmer. El grup que va realitzar els canvis d'estil de vida va experimentar un augment significatiu en la longitud dels telòmers d'aproximadament un 10 per cent. Per contra, els homes que no seguien uns hàbits saludables tenien una longitud dels telòmers més curta, gairebé un 3 per cent menys al cap de cinc anys, ja que, en general, la longitud dels telòmers disminueix amb el temps.

Així doncs ja ho sabeu, per mantenir els vostres telòmers ben llargs cuideu els vostres hàbits!

Carla del Barco i David Pivniceru