dijous, 11 d’abril de 2019

La taula periòdica dels elements celebra 150 anys

Els elements de la natura s'han agrupat de diverses formes al llarg de la història, però va ser fa 150 anys quan el rus Dimitri Ivànovitx Mendeléiev va presentar una taula periòdica per reunir-los a tots, fins i tot als que estaven per descobrir. Amb les aportacions d'altres científics, aquesta taula s'ha convertit en el colorit cor de la química que coneixem avui.

És la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant d'elements 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.

Què és la taula periòdica dels elements?


És una taula en la qual tots els elements químics s'ordenen pel seu nombre atòmic -nombre de protons-, una disposició que mostra tendències periòdiques i reuneix aquells que tenen similitud en una mateixa columna o grup. Es tracta d'una eina única, que permet als científics dir i assegurar l'aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l'univers. Més enllà del seu paper crucial en química, la taula periòdica transcendeix a altres temes, com la física i la biologia, i s'ha convertit en una eina imprescindible de la ciència i de la cultura universals.

Què és un element químic?


És la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant d'elements 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.

Com es va conformar la taula periòdica tal com avui la coneixem? 


A mitjan segle XIX ja es coneixien 63 elements, però els químics no es posaven d'acord sobre com acabaven i com ordenar-los. Per resoldre aquestes qüestions es va organitzar en 1860 el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe, a Alemanya, una reunió que resultaria transcendental.

La de Mendeleiev va ser la més trencadora en fer prediccions i deixar buits d'elements que es descobririen després, com el gal·li -1875-, l'escandi -1879-, el germani -1887- i el tecneci, 1937. No obstant això, per a alguns autors , la versió definitiva de la taula es va aconseguir gràcies a la llei periòdica que va presentar el britànic Henry Moseley al començament del segle XX.

L'Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO ha declarat 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica d'Elements Químics, amb motiu del seu 150 aniversari, en considerar-1869 l'any del descobriment del sistema abans mencionat per Dmitri Mendeleev. Segons informa la UNESCO, la Taula Periòdica és un dels èxits més significatius de la ciència, ja que captura l'essència no només de la química, sinó també de la física i la biologia.


Quants elements han descobert els científics espanyols?


Dos i mig o tres: el tungstè o wolframi (W), el platí (Pt), i a mitges, segons els autors, el vanadi (V). 

El tungstè és l'únic element aïllat a Espanya, una fita aconseguida el 1783 pels germans Juan José i Fausto de Elhuyar. Mig segle abans, el naturalista i militar Antonio d'Ulloa i de la Torre Giral havia descobert el platí a Amèrica, a la província d'Esmeraldas (Equador), un preuat element que va descriure en 1748.


Dones que van descobrir elements químics


La més coneguda és Marie Curie, científica polonesa nacionalitzada francesa que va rebre un premi Nobel el 1903 (de Física) i un altre el 1911 (de Química) pel descobriment del radi (Ra) i el poloni (Po), però n'hi ha més, com les físiques austríaques Berta Karlik i Lise Meitner, que van descobrir, respectivament, l'àstat (At) i, en col·laboració amb altres investigadors, un isòtop del protoactini (Pa). 

Saliou-Diaby Dansoko

diumenge, 7 d’abril de 2019

Veus de dones

Podríeu anomenar-nos més de deu escriptores conegudes mundialment? I escriptors, segur que d’aquests en sabeu una pila de noms; però, per què de dones no? 


Això pot semblar-nos un fet irrellevant, però nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO, ho hem trobat un aspecte molt digne d'anàlisi. Per això, quan la nostra professora Elisabet Verdú ens va proposar fer un projecte titulat "Voces de mujeres", dins la matèria d’Análisis literario, amb la intenció de treballar amb més profunditat algunes de les autores importants en l’àmbit literari, no ens hi vam poder negar. 

El projecte consistia a elaborar una exposició oral per parelles, cada una de les quals se centraria en una escriptora d’entre una llista de 12 noms, i les seves obres més rellevants. Aquesta és la llista de les autores treballades: Emily Brônte, Jane Austen, Sylvia Plath, Viriginia Woolf, Isabel Allende, J.K.Rowling, Agatha Christie, Georges Sand, Emily Dickinson, Doris Lessing, Mary W.Shelley, Gabriela Mistral. 

A mesura que treballàvem en la nostra autora, ens vam adonar de la presència del masclisme en l’àmbit literari i cultural i totes les dificultats amb les quals es van trobar aquestes dones per poder publicar les seves obres, emportar-se’n el mèrit o simplement escriure.

Nosaltres vam finalitzar el projecte unes setmanes enrere, però encara amb la curiositat vam voler continuar amb la recerca informant-nos sobre la presència del masclisme en aquest àmbit, específicament als Premis Nobel literaris.

Primer de tot vam buscar la quantitat de Premis Nobel literaris lliurats a dones al llarg de la història i ,per a la nostra sorpresa, només 14 de 102 han estat destinats a dones. Un fet que clarament discrimina per raons de gènere i, probablement, si indaguéssim més sobre la qüestió, hi podríem trobar altres tipus de discriminació.

Per finalitzar, vam fer la següent entrevista a la nostra profe:

Quina va ser la seva motivació a l’hora de fer aquest projecte?
L'observació que les dones escriptores són injustament marginades del món de la cultura i de l’educació.

Quin criteri va seguir a l’hora d’escollir les escriptores? Per què va escollir aquestes i no unes altres? 
Vaig tenir en compte que fossin escriptores premiades o que haguessin tingut un pes important en el món del feminisme.

Ha après vostè també amb el treball? Quins aspectes? 
Sempre aprenc amb els treballs perquè vosaltres doneu punts de vista que jo potser no m’hauria plantejat. Per exemple, els vostres plantejaments de les activitats són molt creatius. 

Té cap consell o missatge relacionat amb el projecte? 
El que va bé per un costat és dolent per un altre; és a dir, és bo que els alumnes vulguin aprofundir en el tema però hauríem de retallar el temps. Sovint les exposicions, que estaven pensades per a un màxim de 20 minuts, han acabat ocupant tota una hora de classe! 

Té pensat elaborar cap altre treball com aquest? 
Sí però no us ho puc dir, és un secret. 

Hem arribat a la conclusió que el masclisme sempre ha estat present en tots els àmbits, per bé que les institucions educatives estan preparant les següents generacions perquè en disminueixi la incidència en un futur pròxim.

Imara Gerber i Ainhoa González

dissabte, 6 d’abril de 2019

Is this the real life? Is this just fantasy?

Què hi ha darrere la cançó Bohemian Rhapsody?


Bohemian Rhapsody va suposar un abans i un després per el grup Queen. L’obra va ser escrita per Freddie Mercury i publicada a l’àlbum A Nigth at the Opera el 1975. Es tracta d'una petita òpera-rock de gairebé sis minuts, que consta de set actes. Nosaltres hem volgut anar una mica més enllà i analitzar què hi ha darrera aquesta melodia i de la lletra que han emocionat el món. Què amaga aquesta peça?

Bohemian Rhapsody pot traduir-se al català com “rapsòdia bohèmia”. Una rapsòdia és una peça musical conformada per fragments de diferents obres sense relació entre elles. Per altra banda, la bohèmia es refereix a la vida de certs individus de la societat, normalment artistes, que viuen fora de l’ordre establert. Així doncs, el títol de l’obra representa molt bé la raó per la qual Mercury la va escriure, un jove incomprès dins del món de la música. 

Freddie Mercury utilitza com a referent la cultura italiana per escriure la lletra d’aquesta petita òpera pop: Scaramouche és un personatge bufonesc a la commedia dell'arte; Galileu era un astrònom florentí condemnat per heretgia per la Inquisició i Figaro és el personatge principal de l'òpera de Rossini, en la qual ajuda a aconseguir que l'amor veritable s'imposi.

L’obra consta d’una introducció a capella, dues balades, un solo de guitarra, un passatge operístic amb part de rock i una coda reflexiva. Té una durada de 5 minuts i 55 segons exactament i això té una explicació. A Mercury li agradava molt l'astrologia i el 555 en numerologia està associat amb la mort, no física, sinó espiritual. 

Pel que fa a la lletra de la cançó, parla d’un home que confessa a la seva mare que va matar algú; en el judici, fa servir la seva pobresa com a excusa, en va, i acaba resignat al seu destí.

Bohemian Rhapsody és l'única cançó que ha arribar al cim de la música pop i que encara ara ens posa la pell de gallina. Tot i així, la cançó encara ens deixa molts dubtes per resoldre, com ara què representa per al compositor aquesta cançó?; planteja un tema personal? 

"Crec que la gent només hauria d'escoltar-la, pensar-hi i, després, fer-se una idea sobre el que els diu ...”, va dir Freddie Mercury. Des d'aquí us animem a fer-ho!

David Pivniceru i Carla del Barco

Com afecta la tecnologia el desenvolupament dels nens

La tecnologia ha canviat completament tots els aspectes de la nostra societat durant les últimes dècades, des de la manera com treballem fins a com socialitzem.


Una de les diferències més notables és el canvi en la forma en què els nens juguen i interactuen entre ells. Encara que la tecnologia proporciona molts beneficis positius per a l'aprenentatge, també pot tenir diversos efectes negatius sobre el desenvolupament infantil i la qualitat de vida.

Els pares deixen els mòbil o tauletes als fills cada vegada a una edat més primerenca. Segons l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i de Lleure (AIJU), més del 50% dels nens d’entre 1 i 12 anys passa almenys quatre hores setmanals davant el televisor i un 32% dedica entre una i dues hores més a entretenir-se amb la tauleta, si bé el temps dedicat a aquest dispositiu es dispara per sobre de les quatre hores a partir dels 11 anys.


Però, quines conseqüències té l’abús de les tecnologies en el desenvolupament dels infants?


Segons els investigadors, a llarg termini, quan els nens entren en la preadolescència, l'abús de les pantalles durant el desenvolupament s’acostuma a traduir en una pèrdua d'aficions, res els interessa especialment i no són capaços d'avorrir-se. Necessiten la seva dosi d'imatges, de mòbil, de Youtube o d’Instagram. Són menys creatius, tenen menys inquietuds... A més a més s’ha detectat un augment d’obesitat, miopia i depressió infantil en els últims deu anys.

Molts psicòlegs relacionen la tecnologia prematura amb els dèficits d'atenció i amb l'aparició de problemes emocionals en l'adolescència. És fonamental que els nens aprenguin a avorrir-se i a entretenir-se sols. A esperar, a concentrar-se, a frustrar-se i a triar. Aspectes que no et proporciona un mòbil o una tauleta.

Per acabar, us deixem amb una frase d’una psicòloga molt important en el tema, Lisa Guernsey. Us convidem a reflexionar-hi:

La tecnologia és una eina, no una mainadera ni un entreteniment en si mateix, pot ser molt útil, però també pot ser molt perjudicial. I res substitueix el temps amb els pares i avis, amb els nens de la seva edat, a l'aire lliure i fent activitat física.

David Pivniceru i Carla del Barco

dimarts, 26 de març de 2019

8 de març: Dia internacional de la dona

Volem ser lliures, no valentes ni temoroses 


El Dia Internacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de les dones que han jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats.

El 8 de març de 1857 un grup de dones treballadores de la indústria tèxtil van decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions laborals que havien de suportar. Va ser una de les primeres manifestacions per reivindicar els drets de la dona .Posteriorment van succeir-se diferents actes de protesta que van servir de referència perquè l'any 1975 l'ONU fixés el 8 de març com la data del Dia Internacional de la dona.

El camí no va ser gens fàcil. El capítol més cruel de la lluita pels drets de la dona es va produir el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes hi van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys.

Han passat molts anys des d'aquelles primeres protestes i encara hi ha molt a fer; cal dur a terme innovacions socials que funcionin tant per a homes com per a dones i que no deixin ningú enrere. A més a més, l’assoliment de la igualtat de gènere hauria de començar per assegurar-se que les necessitats i experiències de les dones estiguin integrades en el propi origen de la tecnologia i les innovacions. Això significa crear solucions que vagin més enllà del reconeixement de gènere i atenguin les necessitats d'homes i dones en plena igualtat.

Carlota Fernández i Júlia Gordo

divendres, 22 de març de 2019

Lluitant per una cultura accesible

Quan anem al cinema i ens asseiem a les butaques, ens sentim en un món paral·lel ple d’emocions i d’entreteniment. És una experiència de la qual tot ésser humà hauria de poder gaudir. Per un cop podem provar anar al cinema amb els ulls o les orelles tapades, les emocions que es produeixen no són les mateixes ja que si no no pots veure o no pots escoltar, serà difícil seguir la pel·lícula. 


Per aconseguir que una pel·lícula sigui accessible, cal que estiguin implicats tots els agents al voltant d'una producció cinematogràfica: directors, productors i distribuïdors. 

A l'Estat espanyol hi ha més de 800 sales accessibles. 


Àngel Garcia Crespo va posar en marxa una línia d'investigació dedicada a fer més accessible la cultura per a les persones amb discapacitat sensorial: cegues i sordes. I així va ser com van desenvolupar WhatsCine, una aplicació que permet a persones amb discapacitat visual i auditiva gaudir del cinema o del teatre. 


WhatsCine, és un sistema que funciona mitjançant aplicacions gratuïtes per a iOS i Android, en cinemes i televisió. Únic al món, disposa de 3 sistemes d'accessibilitat: audiodescripció, llengua de signes i subtitulat adaptat. No es necessiten pantalles secundàries, ni monitors portàtils; funciona a través del teu smartphone o tablet, amb accessibilitat totalment inclusiva, no percebuda per la resta de persones!

La integració de persones minusvàlides no hauria de ser cap problema i per això cada vegada estem més conscienciats i posem més mesures per al desenvolupament del dia a dia de qualsevol persona, però sembla que l'oci no està tan present en aquests esforços d'accessibilitat.

Oriol Altimira i Oriol Garcia

divendres, 15 de març de 2019

30 anys de la Caiguda del Mur de Berlín

Enguany es compleixen 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín, on milers de persones van morir, i van ser separades de les seves famílies.


El Mur de Berlín es va construir després de la Segona Guerra Mundial, quan la ciutat va ser dividida en quatre sectors i va començar la Guerra Freda entre el bloc capitalista i el comunista. Les amenaces militars, els bloquejos i la tensió anaven creixent. El 1949 es van crear les dues alemanyes: la RDA (comunista) i la RFA (capitalista). Gent de la RDA marxava a la RFA creuant Berlín Oest, però va començar a creuar massa persones i a la RDA no li agradava gens, ja que la gent que marxava era jove i amb estudis. Finalment, el dia 12 d’agost de 1961 es van desplegar un total de 15.000 policies i milícies populars, per impedir que passés ningú més. 

Van crear un tancament amb filferro espinós, i que més endavant es va convertir en el que coneixem avui com el Mur de Berlín, d’uns 3,75m. d’alçada. A mesura que passava el temps va anar augmentant la seguretat. Però tot i així hi havia qui continuava  saltant-ne o intentant-ho. Molts habitants van ser separats de les seves famílies, o bé van morir intentant creuar el mur, però no se sap la xifra total de morts.

La caiguda del Mur va posar fi al període d’aïllament entre l’Alemanya est i l’oest. El mur va començar a enderrocar-se la nit del 9 de novembre de 1989 de forma popular i cap el 10 de novembre del mateix any, es va acabar d’enderrocar amb alguns mitjans industrials i de forma oficial. 

La caiguda de la frontera que separava la capital alemanya de l'est amb la de l'oest , va donar pas a un nou país reunificat. Les dues Alemanyes quedaven unides de nou després de molts anys de separació, i amb aquest esfondrament moria també un dels símbols més característics de la guerra freda.

Aquest esdeveniment va ser commemorat de diferents maneres, per exemple, Leonard Bernstein (un compositor, director i pianista estatunidenc) va fer un concert que va ser emés en vint països i va tenir una audiència estimada de 100 milions de persones. 

Avui encara es poden reconèixer alguns llocs on hi havia hagut el mur, com per exemple les grans esplanades com les que es troben al carrer Bernauer Straße i al llarg del carrer Alte Jakobstraße.

Entrevistem el professor Gerard Mattis


Un bocí del Mur de Berlín cedit pel profe Mattis per a  aquest article
Els alumnes  d’ESO, tenim un professor que té arrels alemanyes, en Gerard Mattis: els seus avis vivien en un poble a Alemanya, quan, de sobte, l'exèrcit de l’antiga Txecoslovàquia el va envair.

Els soldats txecoslovacs els van donar una hora per marxar de casa seva. L'àvia, els seus tiets i el seu pare es van quedar en un poble a prop de Berlín i el seu avi va marxar a prop de Dortmund per trobar-hi feina, amb la idea que es retrobarien quan ell aconseguís feina estable. Un any després, quan ja tenia un lloc on viure, els va fer anar a buscar, però quan van arribar a la frontera, es van topar amb el mur. Per fortuna, en aquell moment el Mur encara no s’havia radicalitzat, i, un soldat que hi feia la guàrdia, en veure la situació, els nens petits i la mare plorant (l'àvia del profe), els va deixar passar, de manera que van poder-se reunir de nou amb l'avi d'en Gerard Mattis. No tothom va tenir aquella sort. Molts morien en intentar travessar el Mur, alguns quedaven enganxats a la tanca, d'altres eren executats o morien en intentar saltar.

Veient la situació actual, podem dir que l’ésser humà no aprèn dels errors. El mateix que va succeir a la família d’en Gerard Mattis està succeint ara en països d'arreu del món, on diàriament milers de famílies són separades i mai no se sap si es tornaran a veure per culpa de les guerres.


Laia Rius i Sandra Torrado-text refet