dilluns, 27 d’abril de 2020

El meu confinament


El COVID-19, també conegut com a coronavirus, és una malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2. A causa d’aquesta malaltia, es va proclamar l’estat d’alarma a molt països, entre aquests Espanya. Com a conseqüència, les escoles no estan obertes, molta gent no pot anar a treballar i de les poques coses que es poden fer fora de casa són anar a comprar menjar o medicines i qui té un gos pot anar a passejar-lo.

Durant aquest confinament, faig les feines que ens envien els professors i professores, em connecto a les videotrucades amb ells i elles i amb la resta d’alumnes cada dia a les 10 i a les 12 i, dos dies a la setmana, faig les classes d’anglès que abans feina presencialment en una acadèmia per una plataforma anomenada Zoom. També estic aprofitant per mirar sèries i pel·lícules i per passar més temps amb la meva família. 

El confinament m’està fent adonar que hi ha coses que no valorem de la nostra vida quotidiana, com en el meu cas pot ser anar a l’institut o anar a veure a la meva família i als meus amics. I és, que ara que no ho podem fer, en tenim més ganes que mai. Per aquest motiu, crec que quan tot això acabi, tothom valorarà molt més el que té.


Ariadna Gil Tornero


Paciència i responsabilitat

Tot va començar el dia 15 de març amb un confinament de dues setmanes, però, com a conseqüència del gran creixement que ha patit el virus entre la població d’arreu del món, portem poc més de 5 setmanes tancats a casa. Al principi, podia semblar una mica bogeria el fet d’estar en quarantena, però, a poc a poc, tothom es va adonar del risc que comportava la propagació tan ràpida d’aquest maliciós Coronavirus. 

Al principi, podies sortir de casa sense cap mena de problema, però, en el moment en el qual és va decretar l’estat d’alarma, les coses van canviar radicalment. Actualment, les coses per a mi no estan sent gaire dures, els principals inconvenients són la falta de relació i el descontrol que tinc per tal d’entregar les tasques. M’organitzo de mala manera, i, per tant, em toca entregar les feines bastant justes de temps. Per la resta, tot està correcte, amb moltes ganes de poder sortir de casa. 

Recentment, han incorporat que les persones menors d’edat, podran sortir a passejar en una franja d’horaris determinada. En el meu cas, puc sortir de 16:00h a 18:00h, acompanyat d’un adult. Aquest nombre és relatiu, varia en funció de l’edat que tens. Em sembla una molt bona proposta, que pot millor bastant l’estat d’ànim entre els adolescents i els adults.

Pau Gómez López

Un somni estrany, però ben real

Tot el que està passant avui en dia sembla surrealista, és la primera vegada que la humanitat es troba amb aquest tipus de pandèmia i cada dia hi han és casos pel COVID-19. Per solucionar aquest problema, molts països, inclòs Espanya, han optat per estar en confinament durant més d'un mes, ja que la xifra d'infectats era i és molt elevada.

A mesura que ha avançat el confinament m'he adaptat a la "nova forma de vida" i no ha estat gaire fàcil. La primera setmana  i part de la segona va ser tot un desastre perquè no m'acabava d'organitzar bé i encara m'estava adaptant a la situació. No he parat de fer esport durant tot aquest confinament i he de dir que he notat una millora físicament.


Cada dia em llevo a les 10:00 del matí i si tinc alguna videotrucada em llevo abans per poder assistir a l'hora. Començo a fer els deures que ens han posat per a la setmana i haig de dir que més d'una vegada se m'ha oblidat d'esmorzar. Després jugo un parell o tres hores per desconnectar una mica i em connecto amb els meus amics per parlar o jugar online. Després em preparo bé i em poso a fer classes d'activitats físiques amb un vídeo de youtube. En acabat,  vaig directa cap a la dutxa i un cop ja m'he dutxat, he recollit... vaig al sofà i espero fins a l'hora de sopar. Finalment, em poso un parell d'hores més a l'ordinador fins que arriba el meu pare i em diu que ja és hora d'anar a dormir.


En conclusió, crec que que el procés d'adaptació ha estat bastant difícil, però que amb força i paciència tot s'acabarà abans i ja podrem tornar a la vida normal.
Oriol Fortuny

divendres, 24 d’abril de 2020

El meu confinament

Aquest dies estan sent probablement els més estranys i incòmodes de la nostra vida, perquè ningú no està acostumant a viure tancat a casa sense sortir, això té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Primer de tot, el desavantatge més gran que provoca és el fet de no poder veure els teus estimats a part d’aquells amb els quals convius; a mi personalment em provoca una mica de ràbia el fet d’escoltar-los però no poder fer-los una abraçada i encara pitjor si no saps quan podràs veure’ls perquè cada 15 dies l’estat d’alarma és perllonga.

En tot aquest calvari no tot són males noticies, també hi ha coses bones, com ara tenir més temps lliure i pots fer més coses amb la família, no és el meu cas, em passo tot el dia a la meva habitació jugant a la play amb els meus amics o fent deures, però la veritat és que no faig gaire vida social amb la família. Sé que no està del tot bé però m’agrada passar el meu temps parlant amb els meus amics.

En conclusió, al principi d’aquest confinament pensava que ho passaria pitjor, però ho estic portant bé, millor que no m’esperava, tot i que sé que no és el que hauria de fer tot el dia, hauria de passar més temps amb la família i menys amb la PlayStation.

Pol Amores

Jo em quedo a casa

Qui ho havia de dir que, un dia com el 14 de març, començaria un estat d’alarma com a conseqüència del qual hauríem de quedar-nos a casa per evitar encomanar-nos a causa d'un virus que, poc a poc, s'ha  anant propagant arreu del món. No només això sinó que també per a la majoria de nosaltres ha canviat el nostre dia a dia tan dràsticament...! Hem passat de sortir cada dia de casa tant per anar a treballar com per anar a l’escola a, de cop i volta, haver de canviar la nostra rutina i fer-ho tot des de casa. En el cas de molts dels estudiants, com jo, hem hagut de seguir amb les classes, però en comptes de fer-ho de la manera habitual, hem hagut de adaptar-nos a les circumstàncies actuals i seguir amb l’aprenentatge a través d’una pantalla.

 En el meu cas, per poder fer més amè aquests dies i que l'avorriment no pugui amb mi,  a més de seguir les classes, fer deures, mirar pel·lícules i sèries, també he arribat a fer coses que mai no hauria imaginat que podria fer  o que vaig deixar de fer fa molts de temps com fer puzles,  restaurar i pintar objectes vells, jugar amb més constància a jocs de taula, decorar la meva habitació i fins i tot he aprés l’art culinari. A més d’això també he gaudit de més temps per dur a terme el que més m’agrada, que és llegir. 

Aquest confinament també ens ha privat de veure els nostres familiars i amics. Una manera de poder comunicar-nos amb ells, és pel mitjà de les videoconferències gràcies al qual puc veure’ls i passar-hi estones , tant amb les meves amigues per fer un sopar virtual, com amb la meva família per parlar i comunicar les novetats.

Mai no havíem arribat a pensar que ens podria passar una cosa així, i ara més que mai hem de treballar tots en equip i fer front a aquesta malaltia. Si seguim les recomanacions i respectem les normes establertes, amb paciència, calma i prudència aquesta situació serà cosa del passat i tan aviat com sigui possible podrem tornar a la normalitat.
                                                                                                                      Valeria Ramos

dijous, 23 d’abril de 2020

Confinament, ras i curt... o no tant

COVID-19, aquest és el nom de la maleïda malaltia que ens manté a tots confinats cada dia a casa nostra. I un mateix pot pensar: Faré moltes coses... Seré molt productiu, faré esport i estudiaré el que m’agrada, m’entretindré amb pel·lícules...

Si eres dels que pensava així, enhorabona has estat enganyat. Ja sigui pels estudis o per la feina, a tots ens ha afectat aquest confinament. I crec que de forma negativa. En el cas dels estudiants, experimentat en primera persona per un servidor, no ha estat gens agradable, sobretot durant les dues primeres setmanes, penso que estava molt mal organitzat i quasi no vam disposar de temps lliure per divertir-nos ja fos amb la família o amb els amics online. En el cas dels treballadors ja ho deu saber vostè així que, que vol que li expliqui.

El fet de fer reunions online ajuda bastant, no pas per organitzar la feina, sinó perquè tornes a veure els teus companys i parles amb ells... Jo acostumo a parar atenció a classe, i gaudeixo treballant si m’interessa el tema. Però durant el confinament ha estat horrorós, qualsevol feina em semblava avorrida i se’m tornava pesada. Però tot i així, durant 2 hores al cap de setmana he pogut cavalcar un cavall, conduir un avió, fer submarinisme... Com? Gràcies als videojocs i pel·lícules, no és el mateix que dur a terme l’activitat de forma física ni molt menys però m’ha ajudat molt a evadir-me i disfrutar d’un bon temps abans de tornar a treballar.

Guillem Batlle

Com visc la quarentena

El divendres 13 de març del 2020, les escoles es van tancar, degut a la pandèmia causada pel virus COVID-19, conegut com a Coronavirus. Durant aquests dies, he actuat seguint les indicacions que el president del govern i la OMS han anat dient i també he seguit les pautes dels meus professors a través de la plataforma Educamos.

Aquests dies m’he distribuït la feina com si estigués a l’escola, però no de forma tan estricte. És a dir, m’he llevat més tard perquè així els dies no se’m fessin tan llargs. He tingut uns horaris fixes per parlar virtualment amb els mestres .Pels matins i per les tardes m’he dedicat a fer els deures, tampoc he perdut les classes extraescolars de l’acadèmia, que les he fet a través de Skype. Tot i això, també he tingut hores per desconnectar: he mirat diferents series de Netflix, he fet esport, he col·laborat en les feines de casa, etc. A més a més, he estat amb contacte amb els meus companys de classe. L’aplaudiment de cada dia a les vuit del vespre als balcons m’ha distret molt.

No hem passat una guerra, però una quarantena tampoc és agradable. No he pogut veure ni al meu pare ni als meus avis, de forma que m’he trobat bastant estrany. Però, les videotrucades m’han fet sentir més a prop d’ells. Espero que tot l’esforç que s’ha fet entre tots hagi valgut la pena per frenar la corba del COVID-19.

Joan Garcia