dimarts, 28 de març del 2017

Joan Massagué i Solé

El científic català Joan Massagué i Solé és un dels més importants en la recerca de la cura contra el càncer a escala mundial.


Joan Massagué i Solé va néixer el 30 d’abril de 1953 a Barcelona. Actualment té 63 anys i és reconegut com una de les màximes autoritats mundials en investigació del càncer.

Tot va començar quan va traslladar-se als Estats Units, on va realitzar el seu primer descobriment: l'estructura del receptor de la insulina. Després, Massagué ha dedicat més de dues dècades a l'estudi de la metàstasi (la propagació d'un focus cancerós a altres teixits i òrgans sans), responsable de la majoria de les morts per càncer .
Alguns dels seus descobriments més importants són: com es produeix la metàstasi del càncer de pulmó (2007), el descobriment del gen que ajuda el càncer a entrar en el cervell (2009), com el càncer evita el sistema immunitari per arribar a altres òrgans (2016).

Gràcies als seus avenços científics, ha guanyat diversos premis com la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1994), el Premi Ciutat de Barcelona (1995), Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona (1995)...

Sergi Sanchez i Marta Montes

Granollers, seu del mundial d'handbol femení

L'estat espanyol, una vegada més, acollirà els equips d'handbol femení que formaran part del Mundial del 2021, les seus del qual seran: Granollers, Barcelona, Lleida, Tarragona, Badalona i Castelló. Aquesta trobada tindrà lloc entre el 2 i el 19 de desembre.

El Consell de la IHF (International Handball Federation) congregat a l'hotel Pullman de París, després de la gran final del Campionat del Món de França 2017 Masculí, ha atorgat el dret de la candidatura presentada per la Real Federación Espanyola de Handbol. És la primera vegada en la història que Espanya organitza una cita femenina d'altres característiques.

Francisco Blázquez, president de la Real Federació Espanyola d'Handbol, i Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, han encapçalat la candidatura espanyola a París, acompanyats de les llegendes d'Handbol espanyol, Marta Mangué, Iker Moreno o David Barrufet.

Els pavellons escollits per allotjar el torneig són el "Barris Nord" de Lleida, el Palau d'esports de Tarragona, el "Pabellón Cuidad" de Castelló, el Palau d'esports de Granollers, on està previst disputar les semifinals i el partit de la medalla de bronze, i el Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per 12.500 persones i escenari de la final. Tots tenen un aforament superior als 5.000 espectadors.

Imatge relacionada

Es necessiten valents

Hey chicos, la fuerza del valiente está en el corazón, se buscan valientes.


Aquesta és la nova cançó de Juan Manuel Montilla, més conegut com Langui, un actor amb una lesió cerebral que, amb l'ajuda de Mediaset España i la col·laboració de nens i nenes, lluita contra l'assetjament escolar. En el transcurs de la cançó es parla sobre com els infants i els adolecents pateixen bullying i com els del seu entorn podem ajudar-los a travessar aquesta etapa. 

Hi ha molta gent que és víctima o agressor d'aquesta desgràcia. La majoria de les persones que en pateixen són adolescents que encara no sabem enfrontar-se a grans problemes ells sols, però tampoc es veuen capaços d'explicar-los. També hem de dir que no sempre aquest fet succeeix en les escoles sinó que hi ha moltes persones insegures d'elles mateixes que també pateixen aquest fet. 


Però, com podem evitar el bullying? En primer lloc, és necessària la col·laboració de pares, professors i alumnes per crear un ambient segur i còmode per a tothom. Cadascú té un paper: si ets professor/a pots actuar d'una forma més professional, aclarint dubtes o fent xerrades educatives. A més a més, es pot reforçar el treball en grup per millorar les inseguretats i la comunicació. Però sobretot és necessari actuar ràpid, informant a un professional i als pares. 

Si ets pare o mare la teva responsabilitat és fomentar en el teu fill/a uns valors com la cooperació en equip, la humilitat i, sobretot, el respecte. D'altra banda, s'hauria d'ensenyar als fills a reconèixer els errors i a demanar disculpes. 

En conclusió si confiem els uns en els altres i formem un equip contra el bullying, podrem derrotar més fàcilment a l'agressor i hi haurà més valents en aquest món. 
                                                                                                        Carla Rubio i Marta Molina

Si vols saber què seràs en el futur, mira el que estàs fent ara.


Fa unes setmanes, els alumnes de 4t d'ESO vam veure la pel·lícula ''Slumdog Millionaire'', que ens va fer reflexionar sobre la realitat de l'Índia, on una majoria de persones viuen en condicions infrahumanes. Allà la màfia domina per sobre de la policia.



No tots som conscients del que en realitat passa a l'Índia, un dels països amb més població de pobresa extrema al món, i per això us recomanem que mireu aquesta pel·lícula que ens dona alguns missatges interessants com: no tot depèn de com visquis; si vols, ho pots aconseguir; si vols saber què seràs en el futurr mira el que estàs fent ara.

Amb aquest article volem fer-vos conèixer com és la societat en el país abans esmentat.
  • Més de 200 milions de persones pateixen gana, d'entre els 1.252 milers de milions d'habitants que hi resideixen.
  • D'acord amb dades del govern, el 27'5% de la població viu amb menys de 40 cèntims de dòlar al dia.
  • S'espera que el creixement econòmic sigui d'un 10% anual en els pròxims anys. Però el que el govern espera és que aquest creixement econòmic aconsegueixi reduir la pobresa, la desocupació i la iniquitat del país. Tot i això, s'observa que aquesta creixement econòmic no ha reduït la pobresa al mateix nivell dels eèxits econòmics arribats.
  • Vuit estats indis concentren més persones pobres que els 26 països africans més pobres junts, segons l'Índex de Pobresa Multidimensional (IPM), que revela que a Bihar, Chhattisgarh, Jharjand, Madhya Pradesh, Orissa, Rajasthan, Uttar Pradesh i Bengala Occidental hi viuen 421 milions de pobres, onze milions més que en aquestes nacions africanes.


Vivim en una societat en què la gent està acostumada a tenir tot  allò que vol i quan no ho aconsegueix, es queixa. Però al món hi ha realitats molt més dures que no la nostra.






Nadia Espinoza i Maria Capizzi

dilluns, 27 de març del 2017

Dormir també és vital

Si passeu diverses nits sense dormir prou, és possible que patiu un dèficit de son, i que això afecti la vostra capacitat de concentració.


La cara de son delata gairebé tots els estudiants de Catalunya, aquells que es lleven abans i descansen molt poc a la nit. Això passa a la majoria de països, i, per això, metges i científics de les universitats d'Oxford, Harvard i Nevada han fet una crida internacional perquè els instituts comencin la jornada a les deu del matí.

A l'article “Sincronitzar l'educació a la biologia adolescent”, publicat al 2015 a la revista científica Learning, Media and Technology, demanen que les classes s'adaptin a les necessitats dels alumnes, i no a les dels adults, ja siguin els pares o els professors. "Gairebé tothom creu que els adolescents han d'anar a dormir aviat per aixecar-se d'hora", diu Paul Kelley, científic de l'Institut de Neurociència de la Universitat d'Oxford i primer signant de l'estudi. "Però els adults són els que haurien d'adaptar-se als canvis en el cicle del son que afecten els nois d'aquesta edat” afegeix. L'estudi repassa les últimes investigacions en patrons de son i les conseqüències que tenen en el rendiment acadèmic. Amb l'arribada de la pubertat, el rellotge biològic canvia, es torna més lent. Per un motiu fisiològic, no d'hàbits, als adolescents els agafa son més tard de forma natural. Però continuen necessitant dormir unes nou hores diàries, perquè el seu cervell està en formació -fins als vint anys.

L’hora en què els nens de 8 a 10 anys haurien de començar les classes és a les 8:30 o una mica més tard; els de 16 anys, a les 10:00 i els de 18 a les 11:00.

El neurofisiòleg i especialista en medicina de la son Javier Albares sí que considera positivament que els instituts endarrereixin l'inici de les classes. "Les vuit del matí és molt aviat per a un adolescent, aquest horari no s'adapta al seu ritme biològic", assegura. Ara bé, considera igual de necessari un canvi d'hàbits socials. Les dues mesures -començar la classe a les deu i anar-se'n al llit a una hora adequada- han d'anar juntes, afirma. 

Classes que comencen d'hora, dinar i sopar tard, extraescolars que acaben de nit, i al final de la jornada, fer els deures i sobretot contestar els missatges de Whatsapp. Tot això sumat a un cicle del son que canvia i que, de forma natural, empeny a anar al llit més tard. El resultat és un cansament crònic, alerta l'estudi d'Oxford i Harvard. No és cap broma, afirmen: per cada dues hores menys de descans, el risc de fracàs escolar es duplica i la salut se'n ressent.

Però, tot això és real o són només uns estudis sense importància? I què suposaria això per a les famílies, per a les hores de classe i per a la gent que fa extraescolars, per exemple? 

Nosaltres hem preguntat als nostres companys de classes com creuen que els afectaria: divuit persones en han dit que els agradaria començar l'escola a les 10h però amb la condició que s’acabés a la mateixa hora que ara. Sis persones, en canvi, han dit que no els agradaria perquè les classes s’acabarien més tard, segurament. Aquestes, coincideixen en la idea que començar-les a les 10 és massa tard, que seria millor a les 9-9:30h. 

Així doncs, les nostres conclusions són que podríem intentar de començar l'escola més tard al matí, ja que la nostra rendibilitat augmentaria perquè hauríem dormit més hores i estaríem més actius mentalment. Això, sense fer classes de més i acotant-ne les hores, ja que com que tindríem més capacitat de concentració i més energia, faríem el mateix contingut però en menys hores.

Ariadna Rodríguez i Mariona Pérez 

divendres, 10 de març del 2017

Mitja Marató de Granollers 2017

El dia 5 de febrer de 2017 van córrer 10.000 atletes a la Mitja de Granollers, tot i un lleu descens de participació.


La 31a edició de la Mitja Marató de Granollers - les Franqueses - La Garriga va patir un lleu descens de corredors respecte a l'any passat amb gairebé un miler menys d'atletes. Hi va haver 10.000 persones entre les curses dels 21 km, 10 km i 5 km.

La cursa amb més inscrits va ser la prova reina de la mitja marató amb uns 8.000 participants, 500 dels quals van competit pel Campionat d'Espanya absolut i veterà.

Pel que fa a les curses de 10 km i el Quart, hi va haver un miler aproximat d'atletes en cada una de les proves. A més, el dia 11 de febrer, els més menuts van córrer la Mini.


La sortida, més d'hora:


La Mitja va decidir avançar mitja hora les sortides de les tres curses després de valorar els resultats d'una enquesta que van fer a 3.494 corredors l'any 2016. L'horari de les noves sortides va ser pels 10 km, a les 9.30 h; el Quart, a les 10 h; els 21 km, a les 10.25 h.

El 36,8% dels enquestats havia demanat no modificar els horaris, però la resta es van dividir entre avançar-la 40 minuts (35,2%) o 30 minuts (28%). Finalment, l'organització va decidir avançar-la mitja hora i així va coincidir amb les hores en punt.

Aquest 2017 van arribar a la meta, en total, 7.669 corredors. El primer classificat va ser Matthew Kipkoech Kisorio, el segon va ser Evans Korir i el tercer va ser Simon Cheprot. Els tres, eren del Club KENYA.

El primer classificat va fer un temps real de 01:01:30 amb un ritme de 02:55:00, el segon va fer un temps real de 01:02:07 amb un ritme de 02:57:00 i el tercer va fer un temps real de 01:02:09 amb el mateix ritme que el segon.

Els atletes masculins més importants van ser: Samuel Wanjiru (Marca 2008 - 00:59.26), Haile Gebrselassie (Marca 2006 - 01:00.07) i Francis Kiprop (Marca 2006 - 01:00.50).

Pel que fa a les atletes més importants, van ser: Gete Wami (Marca 2006 - 01:10.24), Marta Domínguez (Marca 2009 - 01:10.54) i Rahab Wateto (Marca 2008 - 01:11.20).


Albert Güell i Mouhcine Khali.