dimarts, 25 d’abril del 2017

La Corrupció espanyola

Actualment,  Espanya ocupa la posició trenta-sis, d'entre els cent-seixanta vuit països analitzats, amb  més corrupció del món, amb casos importants com el d' alguns polítics (bona part del Partit Popular), el cas del Palau de la Música a Catalunya, l'escàndol del 3%...

El cas Palau

Fèlix Millet i Jordi Montull

El Cas Palau va començar a mans dels ex-responsables del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull. L'any 2011 es va iniciar una investigació pel presumpte pagament de comissions de la constructora Ferrovial a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de la institució cultural, a canvi de l'adjudicació d'obra pública. El CDC té la seva seu embargada a l'espera de sentència perquè es considera a aquest partit responsable del desviament de 3,3 milions d'euros. En aquesta investigació judicial pel presumpte desviament de fons del Palau, ja gairebé enllestida, hi ha imputades una vintena de persones, entre les quals els saquejadors confessos del Palau, però també càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), com el seu extresorer Daniel Osàcar o l'ex-secretari de Comunicació de la Generalitat Marc Puig, així com un exdirectiu de la constructora Ferrovial.

Futbol, paradissos fiscals i justícia en desequilibri


A Leo Messi i a Cristiano Ronaldo se'ls acusa d'haver pagat menys impostos del que els tocaria. 

En el Cas del crack blaugrana, un tribunal ja l'ha condemnat per frau fiscal i li ha imposat una pena de 21 mesos de presó. Però, més enllà de la coincidència en el tipus de delicte, hi ha diferències importants en el tractament mediàtic i judicial dels dos casos, així com en les quantitats defraudades. 

Segons les informacions publicades pel diari El Mundo, Cristiano Ronaldo hauria amagat a Hisenda 150 milions d'euros a través de paradisos fiscals, i en canvi a Messi se'l va condemnar per evadir-ne 4'1. En el cas del crack blaugrana, el frau que va cometre el pare de Lionel Messi  va tenir lloc entre el 2007 i el 2009, mentre que el davanter del Real Madrid hauria amagat els ingressos en concepte de drets d'imatge des del 2009 fins al 2015. A més a més, la justícia també ha tingut una actitud diferent davant dels dos escàndols. A Messi la Fiscalia el va investigar i el va asseure al banc dels acusats. L'advocada de l'Estat Marta Silva, exmembre de la Junta de Florentino Pérez, va jugar un paper destacat en tota l'operació. Ara, però, no ha mogut cap fil per investigar a Cristiano Ronaldo i, de fet, el ministeri de Justícia l'ha rellevat del càrrec. En qualsevol cas, l'origen del procés contra Messi es va obrir arran d'una investigació d'Hisenda. Si, finalment, s'actua contra Cristiano Ronaldo, no haurà estat per la diligència de l'Agència Tributària, sinó per les informacions fetes públiques pels mitjans de comunicació.

Els escàndols esquitxen la política


Luís Bárcenas
Com hem explicat anteriorment, el Partit Popular (PP) és un dels principals partits espanyols amb més corrupció. El de Bárcenas és un dels casos de presumpta corrupció política que investiga el delicte de finançament il·legal del PP.  Aquest cas sorgeix el 30 de gener de 2013, a partir de la publicació a la premsa dels anomenats papers de Bárcenas.


A Suïssa, J.L.Bárcenas hi va arribar a intervenir 17,5 milions, tot i que va arribar-hi a acumular 48,2 milions d'euros. De Suïssa es va moure als EUA, les Bermudes, Alemanya, Argentina, Panamà i sobretot, Uruguai, des d'on ha tornat a moure-ho. Només als EUA, pot amagar 3,1 milions d'euros. Finalment té una fiança pendent de responsabilitat civil de 42,3 milions i Hisenda li reclama en pagaments d'impostos altres 11,5 milions d’euros.

Podríem continuar la llista de la corrupció. És llarga, lamentablement. 
Potser en un altre article...

Nil Amill i Benet Batlle

dijous, 6 d’abril del 2017

Dades, dades i més dades

Tots sabem què és una xarxa social, però en sabem realment la magnitud?

Fa un segon s'han escrit 7.000 tweets, pujat 750 fotos a Instagram i publicat 1.200 post a Tumblr.


Ara parlem dels buscadors, concretament de Google. Cada segon Google rep més de 38.576 consultes; si parléssim de camps de futbol, estaríem parlant de 15 bilions de camps de futbol només per emmagatzemar la informació, però els recercadors no necessiten tant d’espai físic, llavors com ho fan?

És molt simple, el que fan és que cada tres minuts la informació de recerques s’esborri del seu historial complet i se enviï aquesta informació a moltes empreses; per això serveixen les cookies, que són informació de l’historial de recerca que envia Google a les empreses per tenir informació dels usuaris, i això permet que no hagin d’ocupar tant d’espai.

Sabem que és una dada informàtica? La majoria no, però el que si saben és que penjar una foto a una xarxa social o entrar a pàgines no segures, porta un risc. I què fem al respecte? En una sola paraula, res.


No estem segurs. I el pitjor de tot és la realitat no ens agrada, no ens agrada que ens diguin que penjar aquesta fotografia a Instagram no és segur o que connectar-te a una xarxa pública comporta alguns riscos.

L’únic mètode perquè no ens puguin “Crackejar” és destruint tots els nostres dispositius, no valen ni antivirus, ni contrasenyes segures. Estem controlats, estem desprotegits.



La privacitat


En el moment que et connectes a Internet, ningú no té privacitat. Quan entres a un URL, o quan entres amb el teu usuari a alguna pàgina web ets vulnerable a tot. Quan acceptes els termes de Google, en realitat estàs regalant-li tot allò que et penses que és segur.

Un diàleg entre experts i clients podria ser el següent:

Informàtic → Com és que et va tan lent l’ordinador?
Client → No ho sé.
Informàtic → Pot ser que tinguis algun virus?
Client → Impossible!
Informàtic → Per què?
Client → Doncs perquè tinc un antivirus.
Informàtic → Et penses que un antivirus et protegeix dels virus? Doncs no. L’antivirus només et protegeix d’un 15% dels virus que conté et teu ordinador. I encara et penses que estàs segur?
Client → Estic veient que tenir un ordinador, un mòbil o qualsevol dispositiu és un gran risc per a la nostra privacitat.
Informàtic → Doncs sí. Són 375€.
Client → :(

Si el client hagués llegit prèviament el nostre article, probablement no hauria hagut de pagar aquests 375€.

Si tens cap problema realment important entra al següent enllaç i informa't: 
Agencia Española de Protección de Datos
Arnau Bartrés i David Gallego

Pràctiques per fer de profe... Coneixem la Glòria

És interessant estar en el paper contrari, d'alumne/a a professor/a.


Tot requereix un esforç, qualsevol objectiu que et plantegis requereix un esforç. Has de tenir una dedicació i, si a més a més t'agrada el que estudies, se't farà molt més fàcil. Amb dedicació i esforç i bona actitud tot s'aconsegueix.


"És interesant estar en el paper contrari, d'alumne a professor." Amb aquesta frase es presenta la Glòria, una jove llicenciada en traducció i interpretació, que es troba al nostre centre escolar fent pràctiques per treure's el títol del màster de formació del professorat, que li permetrà començar a exercir la docència, una professió que tant li agrada.

Per conèixer-la una mica més li hem realitzat una sèrie de preguntes sobre la seva vida professional:

Classe Quins estudis tens? I a on t'has format?
Sóc llicenciada en traducció i interpretació a la UAB però sóc especialista en els idiomes anglès, francès, almany i italià.

Quins són els teus plans de futur?

Tenia clar que el meu món era el de llengües estrangeres i que cadascú té un perfil per a cada cosa i aquest és el meu. Vaig triar aquesta carrera perquè m'agrada molt la comunicació amb altres persones i amb diferents llengües i cultures. A la vegada la meva vocació és la docència perquè crec que puc aportar els meus coneixements als alumnes que estan fent un creixement personal en tots els aspectes i de ben segur que jo puc aprendre d'ells, també.

Per què vas escollir aquesta professió i no una altra?
Perquè de joveneta vaig descobrir que el que m'agradava eren les llengües fins i tot el llatí, aquella llengua que a poques persones agrada. També vaig estudiar altres llengües com xinès. El que volia era aprendre per poder aportar el màxim.
    Sempre has volgut dedicar-te a l'educació o al principi tenies altres referències?
    Sempre m'ha agradat la docència, de fet he pogut fer classes tant a nens com joves i adults. La meva intenció en començar aquest màster és que en acabar les pràctiques al setembre pugui exercir en aquestes feines, si pot ser, al batxillerat o a l'ESO.

    En el cas que no poguessis exercir, per quin camí aniries?
    Jo crec que podré. Jo estic segura que podré aconseguir-ho si no és un lloc o en un altre. Però serà en el meu espai per repartir coneixement. Penso que la Secundària és una etapa curiosa i bonica a la qual puc accedir.

    Quin pas cal fer per passar del grau a la docència?
    Llicenciatura a la universitat i després un màster. Tot requereix un esforç, qualsevol objectiu que et plantegis requereix un esforç. Has de tenir una dedicació i, si a més a més t'agrada el que estudies, se't farà molt més fàcil. Amb dedicació i esforç i bona actitud tot s'aconsegueix.

    Carla Rubio i Marta Molina

    dimarts, 4 d’abril del 2017

    Una manera diferent d'estudiar història

    Com tots sabem, la guerra civil és un fet que va marcar un abans i un després a la història del nostre país. Els alumnes de 4t d'ESO l'hem analitzada a fons des de la matèria de socials, tot fent uns projectes en parelles sobre el tema, que expliquen tres grans etapes: la segona república, la guerra i el franquisme, i la postguerra.

    Cada equip ha enfocat el treball d'una manera diferent; ja sigui amb suport digital, a partir de la creació de pàgines web o vídeos, ja sigui a través de suports més artesanals, com diaris, llibres, cartes o, fins i tot, un tocadiscos.

    El principal objectiu d'aquest projecte era treballar amb profunditat aquest període històric entenent-ne les etapes, i fomentar la creativitat i la cooperació entre companys/es mitjançant el treball per parelles.



    Els resultats han estat força satisfactoris, ja que han quedat projectes visualment molt atractius i amb un contingut molt correcte. Segons el nostres punt de vista, creiem que des de les diferents matèries hauríem de fer més projectes com aquest, ja que s'hi sintetitza molt bé la informació i els alumnes 
    gaudim i aprenem més que estudiant amb un llibre davant.

                                                    
    Daniel Ballesteros i Sara Benito

    Terratrèmols i Granollers. Estem preparats?

    Recentment hi ha hagut diversos terratrèmols arreu d'Europa, en particular a Itàlia. Tot ens semblava molt llunyà però, després de veure-ho a les notícies, ens va assaltar un dubte: si n'hi hagués un a Granollers, estaríem preparats?


    Un terratrèmol és el resultat de l'alliberament d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre. Actualment existeixen diferents mètodes per minimitzar els danys col·laterals; algunes de les mesures són que els edificis no tinguin una altura extremadament alta, ja que si arribessin a caure provocarien nombrosos desperfectes. La simetria a l'hora de la construcció també és important ja que com més n'hi hagi, menys possibilitats de torsió, i per defecte més estabilitat.

    La pregunta que ens hem fet és si Granollers disposa de tals mètodes. Després de fer una breu recerca i preguntar a gent que entén sobre el tema vam comprovar que actualment Granollers no està llest per a un desastre de tal magnitud. Els edificis, per exemple, tenen una altura per sobre de la recomanada (sobretot al nord de la ciutat).

    Cal dir, com a contrapunt, que a Granollers és poc probable que hi hagi un terratrèmol. En el cas que n'hi hagués un, els experts recomanen apartar-se dels mobles susceptibles de moure's  i amagar-se sota una taula. Quan acabi, buscar una sortida i anar cap a un refugi. Un detall que la gent no té en compte és que quan hi ha un terratrèmol no és gaire segur quedar-se a fora, de fet és molt millor anar a un lloc subterrani.

    Finalment, podem concloure Granollers no està preparada per assimilar un desastre de tal magnitud però, en contrapartida, tampoc no n'hi ha una necessitat imperiosa, ja que aquest tipus de catàstrofe no se sol donar en el nostre territori.

    Sasha Tresserras i Marta Galbany

    Construint ments artificials

    Tot el que esxisteix avui dia i tot allò del que fem ús ha estat, en part, o creat o modificat per l'home. A través dels recursos que la naturalesa ens ha donat, hem estat capaços de fer la nostra vida molt més fácil, sempre a través de la imaginació. Fins aquí tot sembla senzill, encara que no ho és, ja que al darrera hi ha un cervell humà que ho idea i treballa tot.

    La cosa es complica en el moment que volem crear, de forma completament artificial, un ésser humà, que pensi, que aprengui sol..., vaja, com un ésser humà. Aquest desig és, per als coneixements d'avui, ciència-ficció, una idea gairebé impossible de realizar, perquè encara no sabem ben bé com funciona el nostre cervell, ni com imitar-lo.

    No volem crear, però, ni l'ésser que millor pugui solucionar problemes del planeta, ni una màquina que guanyi al millor jugador d'escacs del món. Al cap i a la fi, un ésser així hauria estat programat per humans. Volem una cosa que sigui única i que es diferenciï dels altres, que tingui la capacitat de pensar coses que ningú pensa, que pugui imaginar i, per tant, que pugui somiar, inventar, sentir...

    Es per això que la possibilitat de crear intel·ligència artificial, de crear ments artificials que puguin pensar racionalment és una utopia. Si veritablement existeix la possibilitat de crear algun objecte físic que es pugui identificar com a cervell o com a ànima, ningú no és encara capaç de recrear-lo.

    David Latorre, Pau Nevado