dijous, 30 de novembre del 2017

Científics per un dia

Visita dels alumnes de la matèria optativa de física i química de 4t d'ESO al Parc Científic de Barcelona



El passat dijous 26 d’octubre de 2017, els alumnes de l’optativa de física i química del Col·legi Jardí de 4t d’ESO vam visitar el Parc Científic de Barcelona. Allà realitzàrem un taller per observar i per aprendre com es prepara un fàrmac. Ens vam centrar en la preparació de fàrmacs per a les malalties neurodegeneratives; és a dir, malalties que estan relacionades amb la pèrdua de la funció de les neurones (com poden ser el l’alzheimer i el parkinson).

El taller constava de dues parts: la primera va consistir en una petita classe sobre les neurones, la matèria orgànica i tots els processos que havíem de fer per crear una nova medecina. I, en la segona part, en petits grups vam fer un experiment: la síntesi d’una de les molècules que s’està utilitzant per a la cerca d’un nou fàrmac per al pàrkinson. Per realitzar-ho, vam haver de fer reaccions químiques, filtració al buit, cromatografia, comprovació del resultat amb una làmpada ultraviolada, etc.

Vam poder conversar i aprendre de científics especialitzats en les investigacions de fàrmacs i va ser una activitat molt interessant. Per un dia ens vam sentir com uns científics de veritat!

Alice Oliver

Entrevista al preparador fisic de l'espanyol

Jaume Bartrés, preparador físic de l’Espanyol, va néixer a Granollers, al 1970, va deixar el seu càrrec a l’Espanyol, el club amb el qual havia estat vinculat des del 1998, per començar una nova etapa a Al Wahda de Abu Dhabi (Emirats Àrabs). Ara ha tornat al seu club d’origen, i ens ha pogut explicar la seva gran experiència.


Jaume Bartrés és pare d'un company nostre del Col·legi Jardí.


- Com vas arribar a ser el preparador físic de l’Espanyol?
Doncs vaig començar d'entrenador a l’Infantil A i vaig anar pujant fins a completar 10 temporades al futbol base i després ja vaig passar al segon equip i finalment al primer equip.

- Com es viu tenint aquest treball, és molt estricte i dur?

Doncs la veritat és que és més dur del que la gent creu, no hi ha els dies festius com en altres feines i tampoc vacances normals; però l’avantatge és que fas una cosa que t’agrada i això és molt important.

- També es requereix molta preparació psicològica?

Doncs s, i cada cop més, de fet jo vaig fer un màster en psicologia de l'esport i posteriorment em vaig titular en Coaching esportiu.

- Tens molta pressió?
La pressió és relativa, el fet de guanyar o perdre fa que segons la setmana la gent estigui més o menys nerviosa, però amb els anys et vas acostumant i ho relativitzes tot.

- Quines tècniques utilitzes per entrenar, jugues amb el tema psicològic?
Clar, la motivació cap als jugadors és bàsica i al final has de veure com està el grup i fins i tot el jugador i actuar en conseqüència. Per exemple, si un jugador no juga, t’arriba malhumorat, val més fer-li poques bromes i intentar motivar-lo perquè treballi bé.

- Has estat el preparador físic d’algun altre equip? Quina experiència hi vas tenir?
Sí, vaig marxar tres anys a fora, primer al Lleida i després al Sant Andreu i ara les dues últimes temporades he marxat amb Javier Aguirre a treballar als Emirats Àrabs; en tots els casos l'experiència va ser bona, però potser destacaria l’última temporada a Abu Dhabi, on vàrem guanyar la copa President i vam jugar la Champions de l’Àsia.

- Com t’has format per ser preparador físic?

Doncs estudiant INEF i posteriorment fent màsters i postgraus relacionats amb la matèria. No pots parar mai de formar-te i millorar.

- Com valores la teva feina?
La considero una feina cada cop més especialitzada i per a la qual necessites un ampli ventall de coneixements, els propis de la preparació física, però també en GPS, prevenció de lesions, treball de força individual, etc.

- Tu que ja has arribat a dalt de tot, estàs en el món de la competició, què ens recomanes als alumnes que estem acabant 4t d’ESO, perquè entrem en el món laboral ben preparats?
En primer lloc t´ha d'apassionar aquest món perquè els començaments són complicats i, quan arribes, a diferència d'altres feines, no et pots relaxar perquè és un món molt competitiu.

Si de veritat t’interessa tot aquest món, has d’estar molt disposat i amb moltes ganes, ja que no és un ritme de vida normal, és més estricte, més dur, però fas una cosa que t’apassiona.

Ignasi Miró

dimarts, 28 de novembre del 2017

No només els cops fan mal

La violència de gènere ha estat sempre present en la nostra societat. Segons les últimes dades disponibles, a Espanya hi ha més de 600.000 dones que reconeixen ser víctimes de violència. Juntament amb elles, 800.000 infants viuen en llars on hi ha violència masclista.


Existeixen diferents tipus de violència de gènere. Actualment s'ha incrementat notablement aquella que es dona entre parelles d’adolescents, una etapa en la qual els nois i noies es deixen influenciar per missatges de la societat. Els abusos solen ser causats per la parella o exparella de la víctima, per això s’ha de vigilar en com construïm les relacions i en com ens afecten. Lògicament, gran part del maltractament afecta la víctima ja que és ella qui experimenta l’abús i qui pateix físicament o emocionalment; no obstant, també té conseqüència en els familiars, amics i coneguts que hi mantenen una relació pròxima. A part, pot atemorir els membres de la comunitat on la víctima viu, conscients que podria tornar a passar.
La desigualtat entre dones i homes encara és manté i només nosaltres, tant dones com homes, amb els nostres actes podem canviar aquest fet. 
Paula Muros

Piercings i adolescència

L'adolescència, com tothom sap, és una època de confusió i en mols casos de rebel·lia, durant la qual els joves no saben quin camí escollir ni per què fer-ho, això els porta a fer petites revolucions, una de les quals són els piercings.

Després d'un estudi hem arribat a una sèrie de conclusions. Molts joves avui dia es tatuen i es fan piercings; per alguns és estètica i per altres té un significat com mostrar-se diferent a la resta i demostrar rebel·lia. En molts hi ha una raó estètica, ja que a l'adolescència els joves es preocupen més de la seva imatge que de qualsevol altra cosa.

No tothom accepta els piercings, però és clar que ja són una cosa normal que s'està fent habitual entre els joves.


Sergio Picón

Herlich Willkommen Deutsche Studierende

Aquest és el primer any que el Col·legi Jardí ha participat en un intercanvi, i ho ha fet a través de la matèria d’alemany, amb els alumnes del col·legi Gimnasium Oschenhausen, a prop de Munich

Els estudiants que participarien en l’intercanvi van estar en contacte a través de les xarxes socials bastant de temps abans que s’iniciés el projecte. Finalment, el grup d’alemanys va ser rebut pels nostres companys i companyes el dia 1 d’octubre a les 11 del matí, a l’aeroport de Girona, amb pancartes de benvinguda i, en arribar a l’escola, vam celebrar un pica-pica perquè les famílies d’acollida i els alumnes poguessin fer el primer contacte. A la tarda tots plegats es van reunir a la bolera per passar l’estona.

Al llarg de la setmana, els estudiants alemanys van conèixer l’escola i van poder experimentar algunes de les classes. Els estudiants van haver de demostrar valentia a l’hora de realitzar diferents activitats com el cant, teatre i  activitats de coneixement dels nostres costums.

Es van dur a terme  diferents sortides: una excursió al barri jueu de Girona, i una sortida a Sitges, on van conèixer la casa del pintor català Santiago Rusiñol i, un altre dia, van fer una excursió a les platges de Calella de Palafrugell i Sitges (la sortida que els va agradar més), ja que aquest octubre encara ens podíem banyar gràcies a les temperatures especialment suaus.

L’últim dia va ser dedicat a les famílies. La majoria van aprofitar per visitar Barcelona i els llocs més populars d’allà: com el Maremàgnum, la Sagrada Família, l’estàtua de  Colom, la plaça Catalunya, el Passeig de Gràcia... La majoria van realitzar compres basades en roba i objectes per recordar aquest viatge.

La darrera nit, vam celebrar un sopar amb tots els alumnes i el professorat. 



A les 4 de la matinada va arribar l’hora d’acomiadar-se i, donat que tots ho havien passat tan bé i havien gaudit de l’estada a Catalunya, alguna llàgrima va caure...

Pròximament, al febrer, els nostres companys podran viatjar cap a Alemanya on es podran tornar a reunir i tindran l’oportunitat d’explorar el país i compartir noves vivències.

A través d'aquesta experiència, els alumnes alemanys han pogut practicar el castellà amb els companys d'intercanvi i, alhora, nosaltres hem pogut practicar l'anglès i l'alemany amb ells. L'intercanvi ens ajuda a millorar  l'idioma que estem estudiant i, en aquest cas, els alumnes alemanys han après noves cultures i noves formes de fer.
Paula Muros i Jessica Mateos

Llegir és cultura

Com afecta la lectura a les persones?


Posar-se a llegir després de vuit hores treballant o estudiant costa, és veritat. Tens ganes de seure i mirar una pel·lícula, o de parlar amb amics. Però, i si canviessis la forma de pensar i gaudissis llegint? És més fàcil que no et penses i t’ajuda tant!

Llegir és una afecció que mai no passa de moda i és molt accessible, perquè és fàcil aconseguir una publicació: a la biblioteca, a les llibreries, per internet... A més, sempre n’hi ha de nous i exitosos per triar que et cridaran l’atenció . Pots aprendre vocabulari nou, expressions de la llengua i, si realment entressis al llibre, podries aprendre noves maneres de fer per afrontar la vida. 

Llegir és cultura i aprenentatge al llarg de la vida. Així que, per què no destinar un breu temps a diferents textos?

Llegeix i, sobretot, gaudeix llegint. 

Júlia Simpson  

dijous, 23 de novembre del 2017

Adéu abelles!

La vespa asiàtica, comunament anomenada Vespa velutina és una espècie de vespa provinent de la Xina. S'alimenta d'insectes, com totes les de la seva espècie, però té una peculiaritat que la fa única: menja abelles. Aquest fet ja no els és problema a les abelles asiàtiques ja que han après tècniques de defensa: creen un eixam al voltant de la vespa per provocar-li un augment de temperatura, perquè a més de 45º graus mor, i així, poden sobreviure.

El problema és que aquestes vespes s'han instal·lat a Europa des de la seva arribada al 2004, quan van arribar dins d'un vaixell de càrrega que venia de l'Àsia. L'any 2010 se'n va confirmar l'arribada a la península a través dels Pirineus, i tres anys després van arribar aquí, a Catalunya. Això va ser una molt mala notícia per a les abelles autòctones, i la seva existència va començar a disminuir notablement. Actualment s'ha observat una disminució del 65% de les abelles europees, tot i que hi ha estudis que afirmen que aquestes recentment han adoptat una nova tècnica de defensa relacionada amb l'asfíxia les depredadores.

En conclusió, caldria posar en marxa un control de les abelles europees, i, en qualsevol cas, caldria prendre mesures preventives, o, fins i tot, caldria dur a terme l'exterminació total de l'espècie asiàtica a Europa.

Raul Campos

Anna and the French kiss

Un llibre màgic, ple de sentiments i amor

Què recomanem?

Aquesta setmana us presentem Anna and the french kiss de Stephanie Perkins: hem posat el títol en anglès perquè el recomanem  llegir en versió original. D’aquesta manera es podrà fomentar la lectura en anglès entre joves de 15,16,17 anys o més. La trama no és difícil de llegir i el vocabulari és bastant senzill tot i que a vegades es podrien no entendre algunes paraules.

El resum:

Què passarà quan el pare de l’Anna l’obligui al seu últim any d’escola anar a un col·legi de França? Ella no té ganes de deixar els seus amics però quan el primer dia es fa amiga de la seva companya de habitació, la Meredith, i li presenta els seus amics, tot canviarà. Coneixerà a Étienne St. Clair i això la farà canviar.

La nostra opinió:

Després de llegir el llibre, hem coincidit que és màgic, ple de sentiments i d'amor adolescent. Durant el llibre, es pot veure que el personatge de l’Anna experimenta una progressió com a persona: comença sent una noia enfadada amb el seu pare, que l’ha obligada a anar a França, i acaba estimant el país com si fos casa seva i allà troba una família d’amics que l’estima. El que és més interessant del llibre és la relació d’amistat que tenen Anna i Étienne St. Clair que poc a poc podria anar a més. Però no us desvetllarem el final...

Esperem que gaudiu molt del llibre. Feliç lectura!

Júlia Simpson i Marta Yélamos