diumenge, 16 de desembre del 2018

L’ona que arriba a la velocitat de la llum


Any 1905. Albert Einstein publica la teoria de la relativitat espacial, que assegura que res pot anar més ràpid que la llum.

Ona gravitacional
Any 1916, Einstein es basa en la relativitat general i espacial per arribar a la conclusió que els canvis en el camp gravitatori no poden ser instantanis a tot arreu donat que res pot anar més ràpid que la llum, sinó que és necessari que es propaguin a través del teixit espai-temps. Neix llavors la idea de les ones gravitacionals.

Any 2017. Els científics nord-americans Rainer Weiss, Barry Barish i Kip Thorne (treballadors de l’empresa LIGO) detecten per primer cop una ona gravitacional, la qual, un segle abans, Einstein havia afirmat que seria impossible de detectar. Els tres científics, gràcies a aquest descobriment, van guanyar el premi Nobel de física.

Anem a pams... Què és una ona gravitacional?


Alguna vegada heu llençat una pedra a un llac i s’han format ones que s’han estès per tot el llac?, doncs les ones gravitacionals són semblants; tot i que en lloc de ser una pedra és un fenomen molt violent que produeix molta energia que s'expandeix per l’univers, i el llac és l’espai-temps

Aquestes ones, tot i que viatgen a la velocitat de la llum, són pertorbacions molt febles creades per fenòmens gravitacionals molt energètics que es propaguen deformant l'espai-temps.

El pas de l’ona pot modificar la distància entre planetes i els efectes són més intensos en les proximitats de l’origen d’aquesta, on es produeixen "tempestes salvatges" que deformen l'espai i acceleren i desacceleren el temps.

Per a què serveix l'estudi de les ones gravitacionals?


El projecte LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) consta de dues interferòmetres (instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa), un a Hanford i un altre de Livingston. Cal treballar amb dos detectors alhora per descartar resultats erronis, motivats per petits sismes o errors instrumentals.

Cada interferòmetre té forma de L i consta de dues cavitats òptiques de 4 km cadascuna. La llum del làser es divideix en dos, de manera que un eix de llum viatja pel braç vertical i l'altre, pel horitzontal. El detector està dissenyat de manera que en absència d'ones gravitacionals, la llum tardi el mateix temps a viatjar d'anada i tornada de cada braç. D'aquesta manera, la llum interfereix destructivament i no hi ha senyal detectada per l’interferòmetre. Quan una ona gravitacional passa per l’interferòmetre, el temps de viatge dels dos raigs làser canvia i apareix un senyal en el fotodetector. Això passa perquè l'ona estira un braç i comprimeix l'altre.

L'anunci de LIGO inicia una nova era en l'astronomia observacional. Les ones gravitacionals ens aportaran informació de la història i estructura de l'univers que fins ara no podíem obtenir. L'espectre d'ones gravitacionals és completament inexplorat i s'espera que, cada nou descobriment de l'espectre electromagnètic, cada banda de les ones gravitacionals, aportin informació desconeguda fins ara.

La primera ona gravitacional detectada té una freqüència de centenars de Hertz (unitat del SI de la freqüència, una freqüència d'1 Hz és equivalent a un període d'1 segon), cosa que ens indica que encara queda molt per descobrir. En 10 anys, LISA es posarà en funcionament, orbitant al voltant del Sol, i serà un gran interferòmetre amb braços de milions de kilòmetres amb una sensibilitat de mil·li Hertz. 

Com Stephen Hawking va dir: “la intel·ligència és l'habilitat d'adaptar-se als canvis”.

Mariona Ratón i Gerard Rodríguez

dimecres, 12 de desembre del 2018

Pels altres per tu 2018

Participant en un voluntariat, no només ajudem els altres, sinó que creixem com a persones.


Des de fa poc més de 3 anys, els alumnes de 3r d’ESO des de l’assignatura d’Ètico Cívica duen a terme iniciatives d’implicació social tant dins com fora de l’horari escolar.


Alguns de nosaltres, el curs passat, col·laborant amb REIR
Enguany els nostres companys de 3r d'ESO col·laboraran amb la residència d’avis Llar Verge de la Salut de Canovelles, i amb l’entitat REIR (Recursos Educatius per a Infants en Risc), faran activitats de reforç amb alumnes del propi centre i organitzaran l’Esmorzar Solidari per recaptar diners per a l’associació REIR i la Fundació Pasqual Maragall contra l'alzheimer.

Aquest és el quart any que es coopera amb REIR una associació de recursos educatius per a infants en risc d’exclusió social. Durant l’època de Nadal els alumnes vendran piruletes de xocolata per recaptar diners i faran lots amb les joguines per a les famílies amb problemes econòmics. A més els divendres a la tarda es faran classes de reforç a aula oberta per qualsevol infant.

Per altra banda, aquest serà el segon any consecutiu que treballaran amb la Residència d’avis Llar Verge de la Salut situada a Canovelles. Durant les tardes, els voluntaris de 3r jugaran amb els avis, els ajudaran a treballar la memòria i la gimnàstica i conversaran amb ells.

Pel que fa a les tasques dins del centre, aquest serà el primer any que es faran activitats per als alumnes de l’escola. Una d’elles consistirà a potenciar les altes capacitats d’un alumne de Primària amb l’ajuda d’un estudiant de 3r d’ESO. L’equip directiu li subministrarà materials amb els quals realitzarà activitats durant hores de classe específiques. A més, dos alumnes de primària rebran ajuda a l’hora d’utilitzar eines TIC com: Power Point, Prezi, Word i altres plataformes.

Totes aquestes activitats són diferents però comparteixen el mateix fi: ajudar els altres sense esperar res a canvi. L’objectiu de tot plegat és que els alumnes vegin el món des d’un altre punt de vista i despertin l’entusiasme i la il·lusió.

Maria Casademont i Aina Carné 

European Quality Label

El passat mes d'octubre de 2018, una de les nostres professores d’anglès de l’ESO, la Paula Fariña, va rebre el Segell de Qualitat Europeu.



Vam estar investigant sobre el tema i, per a aclarir alguns dubtes i ampliar la nostra informació, vam entrevistar la nostra professora. Vet aquí els resultats de la conversa.

El Segell de Qualitat Europea és un premi al projecte “Join hands@classroom” de la nostra teacher, dins la plataforma eTwinning. En aquest portal web, professors europeus poden proposar projectes internacionals per fer intercanvis (culturals, de cartes...) entre països. La Paula Fariña va fer uns cursets sobre el funcionament d’aquest web i com crear-hi activitats en elsquals es pogués aprendre d’una manera més divertida i dinàmica.

Durant el temps que ha estat en aquesta plataforma, ha creat projectes i ha participat en d’altres que no eren seus. Tot i que la majoria han sortit molt bé, en algunes ocasions es va trobar que els professors de les altres escoles no estaven tan compromesos com ella. 

La Paula va decidir crear el projecte “Join hands@classrom”, en el qual participaven la nostra escola (alumnes de reforç d’anglès de 3r d’ESO de l’any passat), una escola de Gal·les i una d’Itàlia. Aquest va durar tot el curs i durant aquest temps, es van enviar cartes, van fer Skype, Kahoots conjunts... Fins i tot tenien una mascota, un osset de peluix que va viatjar pels tres països, portant un regalet per a la següent classe en la qual estigués. Va ser un projecte molt complert i que va fer que els alumnes de les tres escoles aprenguessin coses noves. 

Si es creu que un projecte és prou bo com per a obtenir el premi, es demana a eTwinning l’oportunitat de guanyar el segell. Llavors aquesta tasca, i milers d’altres, que han de complir uns requisits concrets, passen uns processos d’avaluació i donen els Segells de Qualitat Europea a tots aquells que s’ho mereixin, no són només primer, segon i tercer premi, com passa normalment en les competicions. Tot i així, en el cas de la nostre profe, no va ser ella qui va presentar el projecte, sinó que li van enviar un correu dient que mereixia un premi i li van atorgar el Segell sense haver de demanar-lo.

Cal dir que el procés d'avaluació previ a la concesió del premi va ser llarg, ja que el projecte es va tancar el passat juny i els Segells els van lliurar a finals d’octubre. Això és probablement a causa que hi ha milers de projectes que hi optaven. Així doncs, el fet de saber que, tot i la gran quantitat de candidats que hi havia, la nostra escola va guanyar el premi, comporta una gran satisfacció per a tots nosaltres.

Ara mateix, els nostres profes ja tenen una colla de projectes en ment. L’any que ve, per exemple, la Paula vol reprendre el que ha estat premiat, encara que tot depèn, en part, de les ganes que hi posin els alumnes. A més a més, està fent un projecte eTwinning amb una escola francesa a 2n d’ESO, a part de dos treballs més, independents del portal web (sobre reciclatge a 2nB i a 2nA sobre l’alimentació).

Agraïm a la "teacher" que ens dediqui el seu temps i esperem que segueixi realitzant projectes tan exitosos, ja que suposa una gran satisfacció per a tots.

Aina Puertas i Clàudia Vinardell

dijous, 6 de desembre del 2018

Per què envellim?

Amb el pas dels anys la nostra massa muscular es redueix, els sentits no són tan receptius, la nostra memòria disminueix, les cèl·lules del nostre cos es deterioren. En definitiva, envellim, tots envellim. Però, us heu preguntat mai com té lloc aquest procés en el nostre cos?


Les cèl·lules del nostre organisme es divideixen al voltant d’uns cinquanta cops al llarg de la nostra vida, però no es poden dividir eternament, tenen un límit que es coneix com el límit de Hayflick, i és que a principis de la dècada dels seixanta, el Dr. Hayflick, professor de microbiologia mèdica a l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanfordva, va dur a terme una investigació amb la qual pretenia respondre a la nostra pregunta inicial, com envellim? Amb aquesta recerca va descobrir que cada vegada que una cèl·lula realitza el procés de divisió cel·lular, els telòmers, ubicats en els extrems de cada cromosoma, es redueixen lleugerament. Un cop els telòmers han arribat a escurçar-se a una longitud crítica, la divisió cel·lular s’atura i, per tant, morim. 

Però, què passaria si aconseguíssim dividir cèl·lules sense fi?


Doncs bé, aquestes cèl·lules immortals ja existeixen, s’anomenen cèl·lules HeLa i constitueixen la línia cel·lular més antiga de cèl·lules humanes d'aquest tipus, ja que porten més de 50 anys servint com a font d'investigació en el camp mèdic i segueixen estant tan fresques com el primer dia. Aquestes cèl·lules van ser obtingudes del càncer de coll uterí de l’afroamericana Henrietta Lacks. A aquesta dona se li van extreure el 1951 unes cèl·lules canceroses, pocs mesos abans de morir de càncer de coll uterí, sense que ella fos conscient que s'estava convertint en la donadora de la línia cel·lular.
El Dr. George Otto Gey, un biòleg cel·lular del Hospital Johns Hopkins, estava convençut que, si podia aconseguir que les cèl·lules es mantinguessin in vitro, podrien emprar-les per trobar una cura contra el càncer. Va aconseguir el seu objectiu amb les cèl·lules del tumor de Henrietta, les quals van créixer més que qualsevol tipus de cèl·lules que havien cultivat amb anterioritat. Gey va ser qui va nomenar-les "HeLa", en honor a la seva donadora, l’heroïna involuntària de la ciència mèdica moderna: Henrietta Lacks.

Molts de vosaltres us deveu haver preguntat alguna vegada: com puc tenir una vida més llarga? Doncs recentment s’ha comprovat que els hàbits saludables estan directament relacionats amb la longevitat. Un estudi publicat en l'edició digital de The Lancet Oncology, mostra per primera vegada que els canvis en l'estil de vida, principalment en la dieta, l'exercici, la gestió de l'estrès i el suport social, poden donar lloc a telòmers més llargs i, per tant, a una vida més llarga.

Durant cinc anys, els investigadors van fer el seguiment 35 homes amb càncer de pròstata per explorar la relació entre els canvis integrals d'estil de vida i la longitud del telòmer. El grup que va realitzar els canvis d'estil de vida va experimentar un augment significatiu en la longitud dels telòmers d'aproximadament un 10 per cent. Per contra, els homes que no seguien uns hàbits saludables tenien una longitud dels telòmers més curta, gairebé un 3 per cent menys al cap de cinc anys, ja que, en general, la longitud dels telòmers disminueix amb el temps.

Així doncs ja ho sabeu, per mantenir els vostres telòmers ben llargs cuideu els vostres hàbits!

Carla del Barco i David Pivniceru

dimecres, 5 de desembre del 2018

Sortida de 5è de Primàia al Planetari

El passat 23 d'octubre, els alumnes de 5è de Primària de la nostra escola van fer una sortida al planetari de Granollers. Com sabeu, un planetari és un espai dedicat a espectacles astronòmics i en el qual és possible observar reaccions del cel nocturn des de diversos llocs de la terra.

Allà, els alumnes de 5è van poder posar en pràctica el tema que estaven estudiant, a través de l'observació del sistema solar a escala real. Amb uns miralls especials van mirar el sol, van poder veure les estrelles de dia, i, finalment, van descobrir que el nostre sol és el més petit de la Via Làctia. També van aprendre d’on venen les constel·lacions i van fer un "viatge" a Mart i a Saturn, plantes que van tenir l'oportunitat d'obervar amb detall.

Van estar molt contents de l'oportunitat de posar en pràctica allò que estudiaven a classe que els va oferir aquesta sortida; els va semblar molt dinàmic i els va encantar visitar el Planetari; també els va agradar arribar a veure el sol i les estrelles.



Arnau Basurto i Marta Garcia

Bufa un aire de Texas

Arribada del nou auxiliar de conversa a l'ESO, en Cameron


El passat 2 de novembre va arribar en Cameron a l’escola. El nou auxiliar de conversa que ajudarà els alumnes de l’ESO durant aquest curs.


En Cameron ve de Texas amb ganes d’aprendre i conèixer noves cultures. A la Universitat va estudiar comunicació en públic, art i espanyol. No us sembla interessant que volgués estudiar aquesta llengua? Per nosaltres ho va ser, quan li vam preguntar ens va respondre d’una curiosa manera: “per mi Espanya és un gran trencaclosques que mai no havia pogut visitar”. 

Nosaltres vam fer una entrevista al Cameron per conèixer-lo una mica millor. Una de les coses que destacaríem va ser la seva gran experiència al Perú, on va treballar en un hospital ajudant els nens òrfens. 

A continuació transcrivim la conversa que vam tenir amb ell:
Ja ha fet el turisme? Què has visitat?
- He visitat Vic, Barcelona, la Rambla i Gaudí.

Estàs còmode aquí? 
- Sí, tothom és molt agradable.

Has tingut l'oportunitat de degustar el nostre menjar típic, paella ...?
- Sí he tastat tapes, peixos, truites…

Les escoles aquí són molt diferents a les de Texas? 
- Sí, a Texas els estudiants es mouen d’aula, i les escoles són més grans.

Quines són les principals diferències i similituds entre elles? 
- La principal diferència, com he dit abans, és que els estudiants van canviant d'aula segons la matèria que fan. I la principal semblança és que la forma en què la gent aprèn i ensenya és molt similar.

Hi ha moltes diferència en la teva cultura i la nostra? - No n’hi ha gaires, però sí una de molt destacada, a Texas la gent no se saluda fent petons a les galtes, es donen la mà. 

Ja l’estem començant a conèixer i és capaç de transmetre’ns energia per seguir aprenent la llegua i aconseguir els nostres objectius.

Gràcies Cameron, tenim moltes ganes de començar una nova experiència!

Júlia Gordo i Carlota Fernández

Engeguem màquines!

Una nova generació de bloggaires posa fil a l'agulla per posar-vos al dia de les notícies sobre l'escola, la cultura, la ciència i la tecnologia, i tot allò que ens afecta i que ens fa avançar.

A partir d'ara, un curs més, podreu estar al dia de les novetats més properes a través de les notícies que redactem en aquest espai els alumnes de 4t d'ESO del curs 2018-19. 

Benvinguts de nou!