divendres, 20 de febrer del 2015

Rebeca Martínez Pérez, passió pel tennis

Entrevistem una esportista de nivell, Rebeca Martínez Pérez

La Rebeca Martínez va estudiar a la nostra escola i ara es prepara per ser una esportista d'elit amb una beca al Newberry College de Carolina del Sud, als EEUU


¿Com et defineixes?
Vaig néixer el 1995. Després de provar diferents esports com la natació, la dansa o l’handbol, vaig trobar la meva passió, el tennis. Vaig començar en aquest món quan tenia 11 anys. Em considero una persona amb les idees molt clares, esportista, treballadora, divertida i lluitadora. 

¿Quan eres petita què volies ser de gran?
Al col·legi, els professors em preguntaven què volia ser de gran, però intentava visualitzar el meu futur i no el veia a Granollers. A força de competir, avançar, guanyar, perdre, caure i tornar-me a aixecar em vaig adonar que el meu somni i objectiu era aconseguir una beca per estudiar a l’estranger. 


¿Vas suspendre alguna matèria al col·legi? ¿Va ser fàcil superar el batxillerat?
No vaig suspendre cap matèria, però per fer el batxillerat vaig anar a un centre d’alt rendiment esportiu (CAR) per poder compaginar els entrenaments, la competició i els estudis, ja que entrenava 4 hores diàries.

¿Com era la teva relació amb els companys del CAR?
L’ambient a classe era molt bo. Els meus companys també eren esportistes de golf, tennis, natació, patinatge, gimnàstica rítmica, halterofília, etc. Tots teníem un estil de vida molt semblant, entrenàvem molt cada dia per aconseguir els nostres objectius, però cadascú en la seva categoria i esport.

¿En alguns dels teus entrenaments, vas tenir alguna “baralla” amb l’entrenador?
No, en aquest aspecte sóc bastant disciplinada. La meva actitud en els entrenaments és positiva, m’esforço a entrenar el millor possible i escolto sempre els consells dels meus entrenadors.

¿Quan vas saber que et donaven una beca per marxar als Estats Units, quina va ser la teva reacció? 
Diuen que qui la segueix, l’aconsegueix, i jo no vaig parar fins aconseguir-ho. Recordo que quan la meva mare va saber la noticia va venir corrents cap a mi, em va fer una abraçada i em va dir que m’havien acceptat al Newberry College de Carolina del Sud. Jo estava molt feliç però en aquell moment no m’ho creia. 

En arribar a Newberry College quines sensacions vas tenir? Com és la vida allà? És diferent que a Espanya?
Vaig sortir des de Barcelona amb una noia d’Almeria que també anava a la mateixa universitat que jo. Sincerament, vam tenir molta sort d’anar juntes perquè la primera vegada que viatges sol vas molt perdut i necessites algú en qui recolzar-te i poder-te ajudar mútuament. 
A la meva universitat hi ha diferents esports com el tennis, el futbol masculí i femení, el futbol americà, el golf, el voleibol, animadores, etc. Jo estic vivint en un campus on hi ha tots els de l’equip de tennis. Al matí anem a classe i dinem. El menjar és el típic menjar americà com les hamburgueses, els “hot dogs” i el pollastre. També hi ha amanides, peix, pasta i arròs però res a veure amb el menjar d’Espanya. Després entrenem i fem físic i a la nit anem a veure algun partit en què animem a la nostra universitat.



¿El teu primer trimestre allà va ser difícil? Com vas superar els problemes?
Amb el canvi d’horari, el menjar, l’idioma i l’estil de vida va ser més difícil adaptar-se els primers dies però la gent va ser molt agradable i em va ajudar molt. 

¿Quins estudis fas a Newberry College?
Ara estudio la carrera de Business Administration i l’any que ve faré doble carrera i també estudiaré Sports Management.


¿Penses que acabar instal·lant-te definitivament als Estats Units?
La meva idea després d’acabar la carrera és quedar-me un any treballant als Estats Units; la veritat és que no m’importaria quedar-m’hi també a viure. Però un lloc només val el que valen les persones amb qui et trobes, i per a mi els Estats Units no valdrien res sense els meus germans al meu costat o, si no els puc veure de tant en tant; així que, tard o d’hora, hauria de tornar a Granollers.


Oriol Martínez i Emilio Martínez

Next-gen... Una nova generació de consoles

Des de sempre hi ha hagut una certa rivalitat entre Sony, que fabrica Play Station, i Microsoft, que representa a Xbox.


L’any passat les dues companyies van treure al mercat les seves noves consoles anomenades PS4, per part de Sony, i XboxOne, per part de Microsoft. Aquestes dues consoles han estat anomenades “Next – gen”.

Abans d’informar-vos sobre la nova generació de consoles, hem fet una enquesta als alumnes de 4tB, 2nA i 2nB sobre quina consola es comprarien, si Play Station4 o Xbox One. El 39% dels alumnes han afirmat que es comprarien la XboxOne i el 61% dels alumnes han dit que es comprarien la Play Station 4.



A continuació us presentem les dades i detalls sobre els components de dues consoles:


PS4
XBOX ONE
Preu
399.95 €
399.99 €
CPU
1.6 GHZ
1.75 GHZ
RAM
GDDR5 8Gb
GDDR3 8Gb
Disc Dur
HDD 500Gb
HDD 500Gb
Suport de vídeo
Sortida de HDMI amb suport 4k
Entrada i sortida de HDMI amb suport 4k
Subscripció per jugar online
50 € l’ any
O 18 en 3 mesos
60 € l’ any o 25 en 3 mesos o 10 cada durant 6 mesos


Comandaments

Resultat d'imatges de mando ps4
DUALSHOCK 4
Resultat d'imatges de mando xbox one
Xbox One Controller




En el nostre cas, la consola que escolliríem és Playstation 4 abans que triar la Xbox One. La nostra elecció ha estat aquesta perquè Playstation 4 presenta millors característiques que l’altra consola, de manera que permet una millor jugabilitat. A més exalta millor els gràfics. També ens ofereix una major capacitat de memòria i un preu més reduït per a la subscripció online. Finalment, un altre factor que explica la nostra elecció són les crítiques, les quals deixen en millor posició aquesta consola.     
Èric López i Marc Abarca

El Dakar: cosa de catalans

Una vegada més, el Rally Dakar ha comptat amb una gran representació catalana en totes les categories: motos, cotxes, camions i quads.

Tot va començar el 2 de gener de 2015, a la ciutat de Buenos Aires, on Marc Coma i Joan Roma (més conegut pel nom de “Nani” Roma) defensaven els seus títols en motos i cotxes respectivament, i altres, com Pep Vila, que porta 10 Dakars, competien en la categoria de camions. No obstant, uns van tenir més sort que altres, ja que  en el km 3 de la primera etapa, en el mini de Roma ja va aparèixer una llumeta que mostrava que la bomba d’oli començava a fallar; en el km 10, es va veure obligat a trucar al camió d’assistència perquè l’anés a buscar, i, just quan va acabar l’etapa, estava a 9 hores del primer, trencant així el seu possible bicampionat consecutiu. 

Per altra banda, a Marc Coma se li presentava un contrincant que no hauria esperat mai, era Joan Barreda, el qual feia el seu primer Dakar i ja treia a Coma més de 10 minuts.

En les següents etapes, com en qualsevol Dakar, els competidors s’han d’anar retirant. Va ser el cas del Grup Acciona, que en aquests rally portava el primer cotxe 100% motoritzat de manera elèctrica. Els qui van poder conduir aquesta proesa de l’enginyeria (que tan poc els va durar, però), van ser els catalans Albert Bosch i Agustín Paya, que van afirmar que hi pensen tornar l’any vinent amb el mateix tipus de cotxe millorat.

Pel que fa a Nani Roma, que va guanyar la dotzena etapa, va haver de deixar el rally per acabat en la següent després que el seu cotxe fes més de 5 voltes de campana. Però la seva mala sort no va acabar aquí, ja que el camió d’assistència no el va poder recollir fins a l’endemà, a causa d’un diluvi desmesurat, com a conseqüència del qual la FIA (Federació Internacional de Automobilisme) no va deixar sortir a ningú del campament.

Hi  ha altres pilots que no es retiren però es com si ho fessin, com, per exemple, el que va sorprendre a tota la caravana del Dakar: Joan Barreda, que a l’etapa 14, va saltar-se un punt de control, i va ser penalitzar amb 1 hora, cosa que va deixar pas a Coma per al seu cinquè Dakar.


No volem oblidar les motoristes catalanes, que van fer un gran treball a sobre de les KTM: Laia Sanz, per la seva banda, va aconseguir un magnífic novè lloc, i es va proclamar com la primera dona de la història del Dakar a superar el top ten. I Rosa Capdevila, la dona d’en Nani, va arribar en el lloc 59. Cal dirque, de fet, el seu únic objectiu era aconseguir arribar a La Paz, ...viva.

Aquest any, hem viscut un dels Dakars més durs de les últimes dècades, i molts pilots del nostre país han superat l’examen amb nota.

El Dakar només es fa un cop l’any, però tot aficionat a l’automobilisme sap que no se'n pot perdre la cita, una cita única, uns paratges únics, amb uns competidors únics.       

Marc Giró Palacios i Pere Garriga Sánchez

Evolució dels Iphones



Amb el pas del temps la tecnologia i la informàtica han anat avançant, a mesura que les marques comercials anaven inventant i millorant els aparells que ja existien. Un exemple d'aquesta evolució és la marca Apple i el seu producte més venut actualment, l'Iphone. 

El primer model d'aquest producte es va posar a la venda el 29 de juny de 2007 amb el nom d'Iphone i l'últim ha estat llençat aquest passat 19 de desembre de 2014. Aquest darrer producte és l'Iphone 6, que ja supera els 39 milions d'unitats venudes arreu del món, amb una progressió que assenyala que en seran moltes més.

En aquests set anys, Apple s'ha convertit en la companyia pionera en la comercialització d'aquests smartphones, sempre seguida per la polèmica marca coreana Samsung, a la qual s'ha retret haver copiat moltes de les noves incorporacions de l'Iphone.

En conclusió, podem afirmar que el producte Iphone és revolucionari, de manera que amb set anys ha canviat completament la visió del mòbil per a la majoria d'usuaris i també per a nosaltres.


Alex Moreno Busto i Marc Soldevila Riera

Thanks Giving Day

Els alumnes de 1r d'ESO celebren el Thanks Giving Day 


Els passats dies 1 i 2 de desembre els alumnes de 1r d'ESO de l'escola van celebrar el Dia d'Acció de Gràcies acompanyats d'en Devin, l'auxiliar de conversa, que coneix molt bé aquesta festivitat ja que, com sabeu, és nord-americà.

Els estudiants de 1r d'ESO van estudiar prèviament, a les classes d'anglès, quin és el sentit de la celebració, tot cercant informació sobre la festivitat. Per acabar, van posar en pràctica allò que havien après celebrant ells el Thanks Giving Day a l'aula, amb un esmorzar i cartes decorades per ells en anglès.

Durant la celebració, cada taula va portar el seu esmorzar i conversava en anglès. És aquesta una manera d'apropar els alumnes a la cultura internacional, a més a més de gaudir una estona tots junts.

Realment els americans celebren el Dia d'Acció de Gràcies en família amb un gran sopar. La raó de la festivitat és donar gràcies pels aliments indígenes americans que hi havia abans dels colonitzadors, d'aquests primers els nouvinguts van aprendre a conrear els aliments típics de la terra i, gràcies a ells, van poder sobreviure en un territori nou.


                                  

                                                                                   Marina Sirvent i Paula Martins

dijous, 19 de febrer del 2015

Pilota d'Or 2014

Ronaldo, Pilota d'Or 2014


El premi de la Pilota d'or, que es concedeix anualment al millor jugador de futbol del món, així com al millor entrenador/a d'equips masculins com femenins, és un  premi individual.

L'actual guanyador del premi masculí per segona vegada consecutiva i tercera en total, va ser Cristiano Ronaldo, el jugador portuguès i jugador del Real Madrid. Ronaldo va guanyar aquest premi despres d'aconseguir amb el seu equip l'esperada "desena" Champions League i la Copa Mundial de Clubs i, individualment, el premi a la Bota d'or, gracies als seus 31 gols en 30 partits. També cal recalcar que va batre el rècord de gols en una edició de la Champions.

Els altres finalistes van ser l'argenti Lionel Messi i l'alemany Manuel Neuer. El crak del F.C Barcelona, que malgrat les lesions que van condicionar el seu any, va acabar la lliga 2013/14 amb 28 gols, amb la seva selecció va arribar a la final de la Copa Mundial de la Fifa Brasil 2014, amb la qual va anotar 4 gols i la pilota d'or del Mundial. D'altra banda, l'indiscutible porter de la selecció alemanya, actual campiona del món, es jugador del Bayern de Munich, l'equip mes llorejat del futbol germànic. Amb les seves brillants intervencions, Neuer va resultar el jugador mes important en la conquesta de la Copa Mundial de la Fifa. 

En la nostra opinió, el guanyador del premi va ser just, ja que se'n valoren les fites individuals i col.lectives i, en aquest cas, l'estrella portuguesa mereixia el guardó. Tot i que cal emfasitzar que Neuer també s'ho mereixia, ja que va ser campió del Món i semifinalista de la copa d' Europa.

 I, per finalitzar, una anècdota: a la gala en què es lliura la Pilota d' Or, Ronaldo va tancar el seu discurs d'agraïment amb un crit de guerra. Aquesta acció va sorprendre tothom i fins i tot va crear controvèrsia, però de fet no cal fer-hi gaires voltes: és el crit del seu equip quan marquen un gol.



    David Torrado
Ivan Martínez

Un xec solidari

Els alumnes de 3r d'ESO fan la donació dels diners recollits a la campanya Esmorzar Solidari d'aquest Nadal 


Després que el desembre passat es fes la campanya de l’Esmorzar Solidari, destinat, com ja vam explicar en un article anterior, a recaptar diners per a la lluita contra l’ebola de Metges Sense Fronteres, aquest mes de febrer s'ha fet la donació del total recollit; la recaptació total ascendeix a 1312 €, una bona xifra!

Moltes gràcies a les famílies!


Els alumnes de 3r d'ESO ingressen el xec a Metges Sense Fronteres


Lluis Domene i Rubén Morente

Concurs d'anglès "THE FONIX"


El 5 de febrer, a la tarda, es va dur a terme el concurs de "THE FONIX" d'anglès, Aquest concurs és nacional i la nostra escola hi participa cada any. Consta de tres fases: la primera es realitza entre els alumnes de cada escola que s'hi vulguin apuntar; de cada centre en surt un sol guanyador. La segona fase es fa a nivell de províncies, a Barcelona. I la tercera i última fase, es realitza entre els millors estudiants d'anglès de tot Catalunya, i es torna a celebrar a Barcelona. D'aquesta última fase en sortirà l'estudiant que domina més l'anglès des del punt de vista de la redacció de tot Catalunya. 

L'any passat, vam tenir la gran sort que l'alumna que va guanyar aquest concurs formava part de la nostra escola. Qui va aconseguir-ho va ser la Clara Sarrià, que va ser premiada amb un viatge d'una setmana a Belstaff per practicar-hi anglès. Un magnífic premi, per a una magnífica estudiant.

Esperem que aquest any es pugui tornar a quedar el premi aquí a l'escola i  que així aconseguim fer dos anys brillants en la categoria d'anglès. D'aquesta manera el Col·legi Jardí es guardonaria novament com una de les escoles amb més nivell d'anglès de tot Catalunya.

ÀNIMS PARTICIPANTS, QUE PODEU ACONSEGUIR-HO!!!!


Marc Bellalta i Marc Mora

dimecres, 18 de febrer del 2015

Saps què llegir?...

Divergent, una trilogia de ciència ficció

"Una sola elecció pot transformar-te, una sola elecció pot destruir-te’’


Divergent és una trilogia per a joves i adults, d'aventura i ciència ficció, escrita per Veronica Roth. La formen els títols: Divergent, Insurgent i Lleial, i té un caire similar a la saga Els jocs de la fam de Suzanne Collins. 

L'obra se centra a la ciutat de Chicago, on, per arribar a la pau després de la guerra, es decideix agrupar-ne els habitants en diferents faccions: Cordialitat, per a les persones pacífiques; Erudició, per als més intel·ligents; Veritat, per a les persones que odien la mentida; Abnegació, contra l'egoisme, i, finalment, contra la covardia, Gosadia

La història és protagonitzada per Beatris, una noia de setze anys, que, com tots els nois i noies d'aquesta edat han d'escollir si volen pertànyer a la facció dels seus pares o canviar de facció i abandonar la seva família. Després de la Cerimònia d' Elecció, els nous han de passar un procés d'iniciació en cada facció, i qui no superi les proves es quedarà Sense Facció. 

L'autora 

Veronica Roth va néixer a Chicago el 19 d'agost de 1988. Des de petita ja li agradava el món de la literatura i, per això, es va matricular en una universitat molt prestigiosa que li va permetre estudiar la carrera d'Escriptura Creativa, durant la qual es va sentir inspirada per crear el seu primer llibre i després la seva primera saga. Encara no ha publicat més obres. 

Ha guanyat premis com el Goodreads al Llibre Preferit el 2011, i el premi a la millor història de fantasia i ciència ficció, per a joves i adults l'any 2012.

Glòria Cuchillo i Patricia Segura

divendres, 13 de febrer del 2015

Dos medallistes a 2n d'ESO

Martina Capdevila i Roger Gorchs, medalla de bronze d'handbol

La Martina Capdevila i en Roger Gorchs són dos alumnes de segon d'ESO de la nostra escola, que fa poc es van convertir en guanyadors de la medalla de bronze a nivell nacional del campionat d'handbol dins la categoria infantil. Gràcies a aquest esdeveniment els hem pogut conèixer una mica més i aprofundir sobre les seves vides com a esportistes.

1. Quant fa que jugueu a handbol?
    Martina: Porto jugant cinc anys.
    Roger: Jo en porto vuit.
2. Què és per vosaltres l'handbol?
   M i R: Per nosaltres és una manera d'estar amb els amics mentre aprenem a competir.
3. A quina categoria i equip jugueu?
   M i R: Al Granollers, infantil (femení i masculí).
4. D'on va sorgir la vostra passió pel handbol?
   M: A casa tots juguem a handbol, és de família.
   R: Volia apuntar-me a fer algun esport, vaig apuntar-me a handbol i em va agradar.
5. Quantes hores dediqueu a entrenar? Com ho compagineu amb els estudis? Patiu molt?
  M i R: Entrenem sis hores a la setmana i de moment ho podem compaginar perfectament amb els       estudis.
6. Què va suposar per a vosaltres guanyar la medalla de bronze?
   M i R: Sabíem que era molt difícil aconseguir-la, però el fet de poder assolir el nostre objectiu va ser el millor de tot.
7. Com us vau sentir després d'haver guanyat la medalla?
   M i R: Lògicament ens hauria agradat aconseguir la medalla d'or; però, tenint en compte que és el nostre primer any, és un bon inici.
8. Quin camí vau recórrer abans de rebre-la?
    M: Vam anar guanyant tots els partits, menys la semifinal. Contra L'Aragó vam quedar molt justes.
    R: El primer partit el vam perdre per bastant, però després vam remuntar. Més endavant també vam     perdre la semifinal, però el que ens va brindar la medalla va ser guanyar el següent partit.
9. Us veieu en un futur dedicant la vostra vida a l'handbol?
    M i R: No, és molt complicat. Si hi hagués temps i possibilitat de compaginació, com a molt hi           jugaríem com a afeccionats.

Gràcies a ells hem pogut veure que amb esforç i dedicació qualsevol fita es pot aconseguir, i sense deixar de banda els estudis.

Aquests joves són el clar exemple de dos mons ben diferents; han de conviure i estar en una tria constant entre l'esport i altres aspectes de la seva vida, sense deixar mai de banda el que realment els agrada.


Giulia Cosmulescu i Mariona Campaña

2015: L'Any de les Biblioteques

A finals de desembre, el Govern de la Generalitat va aprovar en Consell Executiu declarar 2015 l’Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Segons ha afirmat la Generalitat en un comunicat, la cultura és un “element clau” per al desenvolupament del país.

La Mancomunitat, constituïda el 1914, va encarregar al Consell d'Investigació Pedagògica un projecte per crear biblioteques a tot Catalunya amb l'ànim d'estendre la cultura i la formació.

La Conselleria de Cultura organitzarà i finançarà l'Any de les Biblioteques, pel qual s'ha creat una comissió promotora encapçalada pel president del Govern, Artur Mas, que actuarà de pont entre diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes. La comissió executiva presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar durant la celebració. La comissió assessora, liderada pel cap del Servei de Biblioteques, proposarà els projectes i donarà el suport necessari. Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques, va dir que aquest any s’iniciarà el servei de préstec del llibre digital.


Llegir és una forma de desconnectar i, al mateix temps, un procés d’alliberament perquè s’adquireix comprensió lectora, vocabulari i la capacitat de reflexionar sobre les notícies, les lleis, els contractes i la vida quotidiana en general. Depenent del llibre que es llegeixi també s’aprèn història, política o cultura. És per això que té tanta importància mantenir aquest costum i estendre la formació: és una manera de créixer interiorment.
Nora Viaplana i Clara Sarrià

dijous, 12 de febrer del 2015

La llibertat d'expressió

Segons l'article 19 de la Declaració dels Drets Humans:

Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió.

Els límits de la llibertat d’expressió els trobaríem en el moment que una idea s’enfronta, i és un tema que s’ha de tractar amb molta cura. Si els incompleixes pots rebre sancions legals i inclús desaprovacions socials, és a dir,  tu pots dir/opinar el que vulguis però pots patir represàlies si transgredeixes certs límits. Un clar exemple el tenim en els atemptats comesos a França durant els dies 7 i 8 de gener:

El primer atemptat es va produir a l’editorial Charlie Hebdo i va ser causat per dos Islamistes Radicals. Charlie Hebdo havia publicat unes imatges burlesques sobre la seva religió i, com tots sabem, els estats islamistes radicals són uns fanàtics i no permeten que se’n malmeti la imatge al més mínim. Dos terroristes van reaccionar assassinant deu membres de l’editorial. Aquí podem veure que la llibertat d’expressió s’hauria de controlar més per part d’alguns països i grups ètnics . No esta bé que es s’ofengui una religió, això no vol dir que la resposta hagi de ser violenta.


En conclusió els límits de la llibertat d’expressió es trobarien a les fronteres de l’ètica. Se’ns plantegen, doncs, dues grans preguntes: a causa d’aquestes organitzacions radicals, la nostra llibertat d’expressió s’està veient afectada? Estan jugant amb la pressió psicològica de por i malestar? 

Albert Arilla i Arnau Martinez

divendres, 6 de febrer del 2015

Terra! Terra!

Els alumnes 1r i 4t d'ESO presenten... Mar i Cel


Els alumnes de 1r i 4t d'ESO representen Mar i Cel a la sala d'actes de l'Escola amb gran èxit de públic


El passat dilluns 22 de desembre, la sala d’actes de l'Escola es va transformar en un vaixell pirata per representar l’escena IV de Mar i Cel, obra originalment escrita per Àngel Guimerà i adaptada per Dagoll Dagom, i ara transformada de nou pels nostres companys de 4t d'ESO, Clara Sarrià i Enric Ballesteros, amb l’objectiu de situar en el context de l’obra els nens i nenes de P5, que al primer trimestre van fer un projecte sobre els pirates. 


En Rubén Morente i en Lluís Sala es van encarregar del so i la il·luminació de l’espectacle. El repartiment estava format pels alumnes de 4t d’ESO, que hem estat treballant aquesta obra de Guimerà a les classes de català, mentre que els alumnes de 1r d’ESO van cantar el popular “Himne dels pirates”, la cançó més representativa de Mar i Cel, acompanyats al piano pel professor Àlex.

Aquest és el repartiment, format per actors i actrius, que s'havien presentat voluntaris:
  • Saïd - DAVID TORRADO
  • Malek - PERE GARRIGA
  • Salam - MARC MORA
  • Holandès - EMILI MARTÍNEZ
  • Idriss - MARC ABARCA
  • Blanca  - MARIONA CAMPAÑA
  • Teresa - MARINA SIRVENT
  • Maria - LAURA MOYANO
  • Hassen - ÀLEX MORENO
  • Joanot - ARNAU MARTÍNEZ
  • Osman - JAUME PUIG
Com a anècdota destaquem l’èxit que va tenir la representació: en principi només hi havia d’assistir com a públic P5, però al final vam acabar repetint l'espectacle per a tota la Secundària... Fins a sis vegades es van repetir els aplaudiments! Estem molt satisfets del resultat i esperem que aquestes experiències es continuïn repetint.

A la següent URL podreu visualitzar un vídeo amb imatges de l'espectacle:
http://youtu.be/WQAYdXJ7GOo

Xènia Pons i Clàudia Alié