divendres, 29 de gener del 2016

Comuniquem-nos!

eTwinning: la comunitat de centres escolars d'Europa. 


Una plataforma per als equips educatius (professors, directors, bibliotecaris, etc.) dels centres escolars dels països europeus participants, per comunicar-se, col·laborar, desenvolupar projectes o, el que és el mateix, sentir-se i formar part de la comunitat educativa més atractiva d’Europa.


La iniciativa eTwinning promou la col·laboració escolar a Europa utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i dóna suport als centres escolars prestant-los les eines i els serveis necessaris que facilitin la seva associació per desenvolupar un projecte en comú.

El portal eTwinning ( www.etwinning.net ) és el principal punt de trobada i un lloc comú de treball. Està traduït a vint idiomes, compta amb uns 230.277 membres i uns 5462 projectes realitzats entre els centres escolars d'Europa. El portal proporciona eines en línia perquè els docents trobin socis, posin en marxa projectes, comparteixin idees, intercanvien les seves millors pràctiques i comencin a treballar junts.


eTwinning
 va néixer el 2005 com la iniciativa més important del Programa d'aprenentatge eLearning de la Comissió Europea i des del 2014 forma part d'Erasmus +, el programa de la Unió Europea en matèria d'educació, formació, joventut i esport. El seu servei central de suport està dirigit per European Schoolnet, una associació internacional de 31 ministeris d'educació europeus que promouen l'educació en els centres escolars, els professors i els alumnes de tot Europa. eTwinning rep també assistència a nivell nacional dels seus 37 serveis nacionals de suport.

     Com va descobrir eTwinning?  
    Ho vaig descobrir perquè vaig fer una formació del departament d’educació de la Generalitat específica per utilitzar aquesta plataforma.

     De què tractava la formació?
La Cristina Grau, que és experta a Catalunya en aquest tipus de plataformes, va oferiri a diversos professors que estàvem fent un altre tipus de formació la possibilitat de fer també aquesta altra formació com un annex. Per tant, ens va introduir l'eTwinning explicant-nos exactament què és, i ens va proposar fer un projecte dintre d’aquesta formació. Fa un parell d’anys, vaig fer la primera participació dintre d’aquesta nova formació, i va ser un intercanvi de postals de Nadal entre els alumnes de 1r d’ESO i Polònia, Eslovàquia i altres països europeus.

     Com va introduir eTwinning a l’escola? Va ser idea seva?
Quan vaig fer aquesta formació, vaig parlar amb l’equip directiu de l’escola i van trobar que era adient convertir-lo en un projecte escolar perquè els alumnes hi participessin.

Què va ser el que la va motivar per considerar el web una bona eina  o font per als alumnes?
Em va motivar molt el fet de que vaig pensar que era una manera boníssima de practicar l’expressió escrita mitjançant, per exemple, cartes, postals... És una manera real, i els alumnes es motiven molt més si escriuen a una altra persona que no pas si han d’escriure cartes que corregeix el professor i no arriben mai a ningú. A més a més, és una manera per poder conèixer altres cultures diferents a la nostra, ja que a les cartes esmenten costums típics del seu país, i això és molt interessant i important per a mi, ja que no només estan estudiant anglès, sinó que estan fent servir aquesta llengua com a mitjà a l’hora de fer projectes amb altres països, tot i que el projecte eTwinning treballa només en l’àmbit europeu.

Creu que realment és útil per als alumnes? De quina manera els ajuda?
Personalment, jo crec que sí, és útil. És molt motivador per a ells perquè, com ja he dit abans, el fet de saber que estan escrivint la carta a algú altre que la rebrà, els serveix com a motivació per a superar-se a ells mateixos i esforçar-se més.

El considera un web segura?
Sí, el considero un web molt segur i està molt ben controlat. Hi ha persones a cada país, i crec que fins i tot a cada comunitat autònoma, tot i que no estic segura, que s’encarreguen de vetllar per la seguretat d’aquest espai. De fet nosaltres vam tenir un problema el primer dia, i de seguida ens van trucar per solucionar-lo.

Què és el que valora més positivament del web?
El que valoro més positivament és que és un web molt fàcil de fer servir i de posar-se en contacte amb qualsevol professor d’arreu d’Europa

Creu que hi ha alguna cosa a millorar?
Crec que a l’hora de pujar arxius, o quan hem de registrar als alumnes, podria ser d’una altra manera més ràpida.

A part del nostre curs, també hi han treballat d’altres cursos, en el projecte eTwinning, i per complementar l’opinió de la professora Paula Fariña, hem demanat a en Quim Comas i Raúl Campos, alumnes de 2nA d’ESO, la seva pròpia valoració personal:

“La veritat és que va ser una experiència que ens va agradar molt, era divertit poder estar en contacte amb gent d’altres països i comunicar-te amb ells amb un idioma que no és el teu. La dinàmica de treball era molt més motivadora, ja que nosaltres escrivíem les cartes i les donàvem a la senyoreta perquè les corregís com és habitual, i després les enviàvem; és a dir, ens arribàvem a comunicar amb gent real. Feia il•lusió el fet que, per una simple carta, puguis parlar amb gent d’altres cultures diferents a la teva.”

Joan Barbancho i Paula Morales

dijous, 28 de gener del 2016

Esmorzar solidari 2015

Un any més, el 16 de desembre de 2015, es va organitzar l’Esmorzar Solidari, per tal que tothom pugui gaudir d’un bon Nadal. Va tenir lloc durant un matí, ben intens, en el qual, tant alumnes com professors, van reunir-se per passar una agradable estona per una bona causa.


Els preparatius van començar a les 9 del matí i se n’encarregaren els alumnes de tercer d'ESO: mentre alguns assajaven per última vegada les nadales que després cantarien davant de tots, d’altres es dedicaven a l’organització de les taules on es repartiria l’esmorzar.

A les 10 van començar a arribar uns quants cursos, des dels més petits fins als de cicle mitjà, un total de 14 classes concentrades en cercles al centre del Parc de Ponent, impacients per rebre el seu pa amb xocolata i escoltar les nadales que els havien preparat. 

Cap a les onze, amb bon gust de boca, ben endolcida amb la xocolata, els més petits van tornar cap a l’escola, i arribà el torn dels més grans. De nou, els cursos es van disposar en rotllanes expectants per rebre l’esmorzar i escoltar les nadales.

L’esperit solidari i nadalenc envaeix el parc cada any, i aquest cop fins i tot s’hi han introduït algunes novetats: en aquest cas, només els alumnes d’emprenedoria, amb l’ajuda del professor Lluís Valls, es van encarregar de l’organització, mentre que la campanya la van preparar a partir del Servei Comunitari, una nova matèria de caire ètic de 3r d’ESO. Les cançons, (“I lived”, de One Republic i “La luz que nace en ti”, de La Oreja de Van Gogh), les havien assajades tots junts, dins l’àmbit de música, amb l'Àlex Saborit. 

La jornada, en general, va ser tranquil·la, amb un ambient proper i harmoniós. Desafortunadament, aquest ha estat l’últim any en el qual nosaltres, els alumnes de quart d'ESO, hem pogut formar part d’aquesta experiència, però esperem que se segueixi realitzant i que tothom s'ho passi tan bé com ens ho vam passar nosaltres.

Valentina Chicca i Paula Florejachs

dilluns, 25 de gener del 2016

La crisi migratòria a Europa

La migració a Europa ha estat una situació constant des que els conflictes als països més pobres del nostre planeta es van començar a aguditzar. Però en aquests darrers anys, aquesta migració s'ha convertit en un greu problema que no només afecta els refugiats, sinó a la resta de països del món, que s'hi veuen totalment involucrats.

Des de principis de l'any 2015, la quantitat de refugiats i immigrants que arriben a Europa ha augmentat notablement, a una escala sense precedents. Provinents d'una gran diversitat de països i continents, tots ells comparteixen les mateixes vies de desplaçament per tal d'intentar instal·lar-se en llocs on puguin sortir de la situació precària que viuen en els països d'origen.

La majoria utilitzen rutes de migracions marítimes per tal de travessar el mar Mediterrani, mitjançant bots petits i perillosos per tal d'arribar a països de la Unió Europea. Tot i així, generalment, prefereixen no quedar-se al sud d'Europa, i per tant, utilitzen llargues rutes terrestres per arribar a les seves destinacions finals, encara que molts no són capaços d'arribar al seu destí a causa dels grans perills que existeixen.

L'actual, és la crisi migratòria i humanitària més greu a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Les principals causes d'aquest elevat augment de refugiats estan relacionades amb conflictes armats (degudes en gran part a la forta repercussió que té actualment la guerra civil a Síria, d'on provenen més de la meitat dels refugiats), persecucions, pobresa, canvi climàtic o violacions massives dels drets humans.

Per tal d'intentar resoldre aquest gran conflicte, els països europeus s'han vist obligats a “repartir-se” d'alguna manera aquests immigrants. S'havien de redistribuir unes 120.000 persones, i finalment, els tres primers països que van rebre més refugiats van ser Alemanya (17.037), França (12.962) i Espanya (8.023).

Pensem que és una situació molt delicada que s'ha de controlar immediatament, ja que, si no, el problema s'agreujarà fins a un punt de descontrol extrem del nostre planeta, on hi haurà països que hauran de mantenir grans masses de població i això comporta un gran cost econòmic. D'altra banda, hem de tenir en compte que l'ajuda d'occident ofereix a aquestes persones la possibilitat de tornar a reprendre les seves vides. Si no fos així, no ens podem imaginar com empitjorarien les seves condicions de vida, sense un lloc segur on establir-se. I si fossis tu qui es trobés en aquesta situació? Com et sentiries?

Júlia Grau i Ainoa Pons

Una jove promesa de la música


En Raül Campos,  un alumne del Col·legi Jardí de 2n d’ESO B ens ha tornat a sorprendre, com ja havia fet anteriorment.


Aquest cop la raó és la notícia que ha entrat a la JONC, Jove Orquestra Nacional de Catalunya.

La JONC va néixer al setembre de 1993, amb els objectius de facilitar una formació orquestral integral als joves músics catalans, col·laborar activament en la inserció dels joves músics en la vida laboral i contribuir a la formació i enriquiment de nous públics. Tota aquesta activitat es du a terme a força de trobades de treball, classes, conferències, concerts, programes de ràdio i televisió, etc.

El Raül Campos va començar amb la música amb 12 mesos, i amb només 5 anys ja tocava un instrument. Des de ben petit que la música ha estat la seva gran passió. Diu que quan sigui gran li agradaria ser forense, però que continuarà amb els estudis musicals.

Ara, a la JONC, preparen una orquestra, i a les reunions hi assagen fins a final de curs, quan oferiran un concert.

Pol Segovia i Alex Montero

dijous, 21 de gener del 2016

Història d'El Clàssic

90 minuts amb una gran història al darrera

El clàssic del futbol espanyol, conegut com a partit dels partits o clàssic dels clàssics, el juguen dos equips històrics del futbol mundial com són el Reial Madrid Club de Futbol, equip de la capital de l’Estat espanyol contra el seu etern rival, l'equip de la ciutat comtal, el Futbol Club Barcelona.

Són els equips que més seguidors tenen arreu del món, es reparteixen la majoria de campionats i els astres del futbol, que, des de petits, somien a arribar a jugar en algun dels millors equips de la història d’aquest esport, i jugar un partit d´aquestes característiques.

El primer clàssic va ser disputat l'any 1929, fa 86 anys. S´han jugat 230 clàssics, el Madrid ha guanyat 92 i el Barcelona, 90; l´últim cop que el els “culés” van superar  el Madrid en aquest aspecte va ser l´any 1931.

Durant el règim del dictador Franco el club català va convertir-se en una entitat més gran, ja que els seus directius tenien bona relació amb el dictador, però, tot i això, el general era “merengue”, i en molts clàssics va afavorir l’equip del seu cor, així que es van produir moltes anècdotes durant el seu règim, una dels més rellevants va tenir lloc l'any 1941: 

En ocasió de la "Copa del Generalísimo" (actual Copa del Rei), el Barcelona va vèncer 3-0 com a local i la seva afició va ser extremadament hostil amb els visitants. A la tornada, la premsa de la capital es va encarregar d'escalfar els ànims per tal de tornar l'ofensa. D'acord amb el testimoni de jugadors blaugranes, abans del partit, el Director General de Seguretat Nacional va entrar al vestidor i va amenaçar-los, instruint-los perquè oferissin una "actitud passiva". A més, des de les tribunes, els afeccionats van llançar objectes al porter visitant durant tot el partit, sense que aquest pogués remeiar la situació. Al final, els blancs van guanyar 11-1 i van infringir al seu rival la pitjor derrota dels duels particulars. Aquesta sèrie, sens dubte, va ser brou de cultiu de l'actual rivalitat, el primer gran enrenou entre blancs i blaugranes, "l'escàndol de Chamartín".

El clàssic és un esdeveniment que se segueix arreu del món. Per exemple, el darrer clàssic el van veure (per TV o per internet) més o menys 500 milions de persones. És un partit que uneix famílies senceres davant del televisor per gaudir de 90 minuts de plaer i de tensió.

Cal dir, finalment, que hi ha altres confrontacions esportives arreu del Món que generen una rivalitat i expectació molt semblants a la d’aquest esdeveniment. A Espanya també podem veure el Real Betis Balompié contra el Sevilla F.C. o el Derbi entre el F.C. Barcelona i el R.C.D. Espanyol; a l'Argentina, la competició entre el Boca Juniors i el River Plate, o a Anglaterra entre el Manchester United i el Liverpool; a Itàlia, la Roma contra el Nàpols o l’Internazionale de Milan contra el A.C. Milan.

David Sabaté, Abel Esteban i Saibo Diaby

dilluns, 18 de gener del 2016

La dona danesa



Heu anat al cinema últimament? Aquest cap de setmana  hem trobat un nou espai dins les cartelleres, l’estrena d'una nova filmació del director de cinema Tom Hooper anomenada La dona danesa. Hooper també ha dirigit pel·lícules com Los Miserables, El discurso del rey i  The Damned United.


Aquesta història relata la vida d’una parella jove dels anys vint. Un dia decideixen fer un joc, en el qual ell juga a disfressar-se de dona. El que comença amb un joc s’acaba convertint en una realitat; ell s’adona que se sent dona, amb un cos que no li correspon. 


Aquest drama, recomanat per a un públic major de dotze anys, està basat en la veritable història d'aquesta parella d'artistes danesos, protagonistes d'una de les més inusuals històries d'amor de principis del segle XX; és un guió de Lucinda Coxon  basat en la novel·la homònima de David Ebershoff, que n’és el seu best-seller.


Nosaltres ja hi hem anat, i tu?

Míriam Carné i Clàudia Maymó

divendres, 15 de gener del 2016

Conferència i col·loqui de bioinformàtica a l'escola Jardí


El dia 18 de novembre del 2015, va venir a l'escola en Narcís Fernández Fuentes, un bioinformàtic amb una carrera molt prometedora relacionada amb la biologia, la tecnologia i la bioinformàtica, el qual va oferir una conferència sobre la bioinformàtica als alumnes de 3r i 4t d'ESO.




La bioinformàtica és un camp interdisciplinar que desenvolupa mètodes i instruments del software per a entendre les dades biològiques. Per exemple, per a poder saber com es formen les proteïnes, necessiten ajuda dels ordinadors per veure com és la proteïna i la forma que té. La bioinformàtica fa investigacions a nivell genètic; és a dir, que es fa a nivell de la cèl·lula, les proteïnes i l'ADN. Ajuda a entendre algunes malalties com la SIDA i el càncer, i intenta trobar-ne cures.

En Narcís Fernández va parlar sobre la seva dedicació, sobre els seus objectius, i sobre el procés de la seva vida acadèmica. Ell treballa amb la síntesi de proteïnes i per tant ha estat un dels temes més destacats de l'exposició, també ens van comentar que les seves investigacions solen durar a la vora de dos anys.

Va explicar-nos tot el procés de la bioinformàtica de manera poc tècnica, perquè tothom pogués seguir la conferència de manera dinàmica i, de tant en tant, feia preguntes als oients per comprovar que enteníem tot el que ell ens exposava. 

La conferència anava dirigida a un públic interessat en les ciències com els alumnes de l'itinerari científic de 4t d'ESO, per a qui va resultar molt profitosa.



Miriam Carné i Anna Canturiense