dijous, 27 de febrer del 2014

Ens preparem per al futur

Des de l’àrea d’anglès, hem treballat en un projecte relacionat en la nostra pròpia introducció al món laboral. L’activitat, l’hem duta a terme els alumnes de 4td’ESO i constava de dues parts. En primer lloc vam aprendre a redactar el nostre Curriculum Vitae i la nostra carta de presentació, la Cover Letter, ambdós, anaven relacionats amb l’empresa on cadascú havia escollit treballar aquest estiu. Un cop corregida i interioritzada aquesta part, la professora corresponent, Paula Fariña, va citar-nos els objectius de la pràctica oral. Tots nosaltres seríem entrevistats i entrevistaríem tres dels nostres companys. Vam fer els grups i vam enviar-nos entre nosaltres els currículums i cartes corresponents.
A la pràctica, vam simular una entrevista real, amb tres entrevistadors i a més la professora que feia les preguntes finals. També simulàvem entrar en una oficina i saludar els entrevistadors. En algunes entrevistes, la cadira es trobava fora de lloc per  posar a prova la reacció de l’entrevistador. Cada entrevistador feia tres preguntes relacionades amb la feina a la qual optava el candidat amb el curriculum i la cover letter. El que més es tenia en compte era la fluïdesa de l’anglès, el vocabulari utilitzat i la correcció gramatical. La forma de vestir també hi influïa en la valoració.
Va ser una activitat diferent, que ens va ajudar a millorar la improvisació oral en llengua anglesa. A més a més, no només ens ha servit per a la matèria sinó també per a la nostra introducció al món laboral: com defendre’ns i alhora com comportar-nos en una entrevista.
I, tot i que fos una simulació d’entrevista i tot quedés entre els companys, els nervis no hi faltaren!

Clàudia Parellada i Elena Mateos

Una veu dolça i potent


La nostra companya Fatoumata-Diaby Dansoko Sylla es va iniciar en el món de la música als nou anys. Tot va començar a partir d’una actuació a l’escola que va impactar tant als professors com els alumnes. Un dels professors va insistir que el seu talent valia la pena, i ella va decidir iniciar-se com a alumna a l’Escola de Música a Granollers.
La seva primera actuació en un escenari va ser al Gra, als 11 anys, representà la cançó de “waka- waka”. Després de l’èxit que va tenir l’actuació, el local va decidir trucar-li en cas que es fessin activitats per a joves. Seguidament va decidir presentar-se a càstings i fer actuacions en locals del poble. Als 13 anys el seu somni va patir un canvi radical, a causa dels problemes econòmics. Això va provocar que hagués de deixar el Conservatori de Granollers. La gran majoria de membres de l’escola es van abocar en ella, per evitar la seva pèrdua. Més tard, amb 15 anys ja s’havia presentat a diversos càstings, un dels quals  un concurs de la televisió “Luces, cámara y acción”, en el qual va arribar  a la semifinal, i també va participar en el concurs musical del moment “La voz kids”.
Durant la seva carrera musical ha fet diverses audicions. La primera i la més important, als 12 anys, al Conservatori. En aquesta actuació la gent va quedar fascinada veient com interpretava “Sol em trobo”. A partir d’aquell moment va seguir fent diferents concerts en locals, conservatoris i teatres.
Actualment, cursa 4t ESO al Col·legi Jardí. És una alumna exemplar que compagina els seus estudis amb la música. La seva dedicació és tal, que segueix participant en concursos per poder arribar a aconseguir el seu somni. En aquest moment està inscrita al “Teens Star”, un concurs de joves talents on està implicada tota Catalunya.
En un futur, té pensat dedicar-se a la música, tant com a cantant com a professora de música.
“Quan surto a l’escenari penso només en el que faré. Si els nervis em volen dominar, no ho permeto”.

 Marc Burgués i Oscar Martín

Apple contra les cordes

Què pensa la gent sobre l’iphone 4s i 5s? Quines són les diferències més importants que hi ha entre els dos? En aquest article en parlarem…
Les diferències són les següents:
·         El 4S té color negre i blanc. El 5S té gris espacial, plata i or
·         El 4S té un xip A5 i  el 5S té A7 bits amb un coprocessador de moviment M7
·         El 5S té sensor per identitat per impremta dactilar  i el 4S no en té
·         El 5S té connexió ultra ràpida i el 4s no en té
·         El 5S té sistema IOS 7 i el 4S no en té
·         El 4s només té un model de 8g en canvi el 5S en té de 16,32,64 GB
·         El 4S té una altura d’ 11,52 cm i el 5S té una altura de 12,38cm.
·         El 4s té un gruix de 0,93cm i el  5S, 0,76cm
·         El 4S té un pes de 140g i el 5S té és de 112g
·         El 4s té una pantalla de 3,5 polzades i el 5s té una pantalla de 4 polzades
·         El 4s té una resolució de 960 per 640 píxels i el 5s té 1136 per 640 píxels
·         El 4s obertura de f/2,4 i el 5s obertura de f/2,4
·         El 5s té una coberta de lent de cristall de zafir i el 4s no en té
·         El 5s té Flash True Tone i el 4s no en té
·         El 5s té un mode ràfega i el 4s no en té
·         El 5s té en la gravació de veu Flash True Tone i el 4s Flash LED
·         El 5s té vídeo càmera lenta i el 4s no en té
·         El 5s la gravació de veu permet treure fotos i  el 4s, no
·         El 5s la gravació de vídeo té un zoom de 3 augments i el 4s
·         El 5s té el zoom de 3 augments i el 4s no en té
·         El 5s té una bateria de 10 hores en 3G i el 4s té 8 hores
·         El 5s té un connector més petit que el 4s
En síntesi… Quines diferències s’aprecien entre l’iphone 4s i el 5s?  
La pantalla de l’iphone 4 és menys allargada que la del iphone ; l’iphone 5 té més colors a la carcassa que el 4. El 5 és més car, més prim i té millor pantalla. També té més durada de bateria, i també hi ha més qualitat pel que fa a la càmera i el zoom. I no s’hi aprecien més diferències. Realment no hi ha tantes diferències com per anar traient nous iphones cada poc temps.
Quina valoració en fem?

L’ iphone 5 és millor perquè té  4G i perquè té més colors, a banda d’això en conjunt és igual que l’iphone 4. Apple s’esforça molt que es conegui la seva marca i no tant a fer els seus mòbils.
El de la dreta de la foto és l’iphone 5s i el de l’esquerra és l’ iphone 4s.
Angel Pérez González, Pol Moratalla Canals i Aleix Agustí Canals

Abraçades de la bona sort


El passat dia 13 de novembre va arribar a la nostra ciutat Amma, una encantadora dona d’origen indi, que dedica el seu temps a fer felices milers de persones que es reuneixen per aconseguir una de les seves miraculoses abraçades. Aquesta dona fa una gira europea repartint abraçades i la seva última ciutat és Granollers, on es va quedar fins al 15 de novembre. La seva visita al Palau d’Esports de Granollers anava acompanyada de diferents activitats com per exemple: meditació, actuacions musicals…
Una de les nostres companyes de classe va participar en aquest esdeveniment i ens va comentar que aquestes abraçades donen confort, una sensació de força, de llibertat i de seguretat en tu mateix.
Andrea Cot, Julià Ribes, Natalia Fato i Ainhoa González

La nova manera de passar la llista


Des del curs passat, els professors de la nostra escola han anat implantant una nova forma de passar llista a través d’un programa informàtic que funciona a través de la Xarxa, en lloc de fer-ho a mà com sempre s’havia fet. En la nostra opinió aquest nou mètode té molts avantatges, però també inconvenients.
Un dels avantatges és que les absències i retards queden enregistrats de forma immediata i ningú no hi pot fer canvis, ningú, és clar, menys els professors;  en canvi, quan la llista es feia amb paper, aquest es podia perdre o malmetre.
Un altre avantatge és que no obliga ni a un professor ni a un alumne a baixar la llista i perdre temps de classe, també creiem que es més ràpid passar-la. Aquest mètode aporta comoditat al professorat i als tutors, que poden consultar i comunicar als pares les faltes d’assistència i els retards.
L’inconvenient més clar és que si la xarxa d’Internet de l’escola no funciona els professors no poden enregistrar la llista de manera immediata.

Pau Pi, Àlex Franco, Carles Garcia

First Lego League de Robòtica i Ciència

El Col•legi Jardí tercer classificat al Concurs de la First Lego League de Robòtica i Ciència, i guanyador del premi Casa Tarradelles a l’emprenedoria

El passat diumenge 9 de febrer  va tenir lloc a la Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya, el segon concurs de la First Lego League de Robòtica i Ciència amb la temàtica de “Nature Fury” (desastres meteorològics). De Granollers van participar alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO del Col•legi Jardí, amb dos projectes, robòtica i ciència, amb els seus dos respectius entrenadors o “coach”, Marc Guinjoan i Sergi Pascual, ambdós professors del Col•legi Jardí.

En aquest concurs s’havien de presentar unes missions per dur a terme amb robots, establertes a principis de l’any acadèmic 2013-2014, sobre un taulell específic per al concurs. Els robots havien d’estar construïts amb peces de Lego. Paral·lelament a la preparació d’aquestes missions, el grup científic havia de realitzar un projecte i presentar-lo davant un tribunal. En aquest cas, els “Tech Garden” (nom competitiu de l’equip) es van plantejar fer una recerca sobre com està preparada la nostra ciutat davant els riscos meteorològics, com ara les inundacions o les nevades;  a partir dels resultats obtinguts, calia presentar possibles solucions. Finalment es va arribar a la conclusió que, qui no estava preparat per als desastres naturals, no era la ciutat en si, sinó la població. Les propostes van ser dues: la creació d’una matèria quadrimestral per a segon de Primària i  2n d’ESO, que tractés sobre com reaccionar davant dels efectes meteorològics, i la creació d’una aplicació Android per a Smartphones o tablets, que rebés les alertes produïdes per l’ajuntament, o altres serveis, mitjançant una altra aplicació sobre els desastres naturals.



Finalment els Tech Garden, que van comptar amb una ampli equip de suport a l’escola format per 30 alumnes, dividits entre robòtica i ciència, van quedar tercers en la competició general de robòtica, i, paral·lelament, van guanyar també el premi Casa Tarradelles a l’equip més emprenedor.
Va ser una jornada molt emocionant i que es va passar amb molts nervis, no només pel participants, si no per la resta de l’equip, l’escola en general, i els pares de tots els alumnes. Finalment, però, van poder afirmar que estaven molt contents i emocionats amb el resultat, tot i quedar a una posició de passar de ronda a Barcelona, on tindrà lloc la següent competició a nivell nacional.



I, per acabar, volem donar les gràcies al Col·legi Jardí, a l’Ajuntament, l’ Hospital, la Policia i els Bombers de Granollers, per cedir-nos informació per al treball i dedicar-nos part del seu temps a respondre a totes les entrevistes, i, evidentment a  tot l’equip sense el qual no hagués estat possible la realització de tot plegat.



Oriol Navarro Pons


4t d’ESO-Col·legi Jardí

Un món millor

Els alumnes de 5è de primària del col·legi Jardí han fet una pràctica sobre el reciclatge de l’aigua. La seva idea des del principi era fer una depuradora per poder observar  si quan l’aigua es filtrava amb uns elements, podria netejar-se.
La primera pràctica que van fer va ser Podem reciclar l’aigua? Es van informar de les tres “R” del consum: “Reduir”, “Reutilitzar” i “Reciclar” i els  van ensenyar com aplicar-ho a la vida real. Després de saber com fer tot això, van continuar amb la pràctica explicant-los que l’aigua que bevem no pot transmetre malalties, està passada per moltes depuradores i que amb un filtre i així es torna potable.














Un cop treballats aquests aspectes, van posar a la pràctica la seva depuradora. Els passos van ser els següents:
1.       Van tallar l’ampolla per la meitat
2.       La part de baix va ser utilitzada com a recipient on van embrutar una mica d’aigua amb terra, que cacau soluble...
3.       La part superior de l’ampolla, la que té el tap, va ser el filtre. Van fer un forat al tap i van girar l’ampolla.
4.       Primer van tirar a dins la sorra, després les pedretes i finalment la grava. Cada element va formar una capa diferent. A sobre de tot hi van afegir el cotó.
5.       Van tirar aigua bruta per la part superior i després d’una bona estona va sortir neta per la part del tap.
Passats uns dies, quan ja va anar sortint l’aigua neta de les depuradores, van escriure un article sobre el resultat i ho van posar tot en comú amb una exposició.
Gràcies a aquesta activitat, els nens d’ 11 anys han après a fer una depuradora manual.














Marina Fernández i Júlia Villagrasa

Les veus de la ciutat




Com ja sabeu el passat 13 d’octubre el Cor Infantil dels Amics de la Unió va guanyar dos premis al concurs “Lets the people sing” a Luxemburg. Tres alumnes de la nostra escola, en Raúl Ramos, l’Alba Aparició i la Neus López, en formen part i estem molt orgullosos d’ells. Junt amb els seus companys de cant, han demostrat a Europa el seu talent. A part de ser vencedors de la seva categoria també van rebre el millor guardó de tot el concurs: la “Silver Rose Bowl”.
“Lets the people sing” és un concurs en què totes les ràdios de música clàssica d’ Europa presenten un cor a través de gravacions. En aquesta competició hi ha un jurat encarregat de decidir qui passa a les semifinals, qui passa a la final i quin cor és el guanyador de cada categoria i el de tot el concurs.
A la final d’aquest concurs hi van haver vint cors dels quals a cada categoria en participaven tres i d’entre aquests van haver de decidir-ne un únic guanyador. Entre tots els cors participants, el cor granollerí va participar a la categoria infantil competint amb un cor anglès i un de Luxemburg.
El cor infantil Amics de la Unió està format actualment per 63 persones i el dirigeix un exprofessor de la nostra escola, en Josep Vila Jover. Fa 17 anys que aquest cor va néixer i molts joves d’entre 11 i 17 anys, sense experiència, hi han anat passant deixant la seva petjada; per aquesta raó el director va citar:”
Aquest premi no és meu ni vostre, és de tot el cor passat, actual i futur per tot el recolzament rebut
 Xiomara Macías, Judith González i Neus López

L’impacte espargarí a Granollers

El passat dia 27 d’octubre el granollerí Pol Espargaró, va proclamar-se campió del món en la categoria de Moto2, juntament amb Marc Márquez i Maverick Viñales, en les seves categories corresponents. 

Els germans Espargaró van tornar del Japó al migdia i, a la tarda, ja els esperava l’homenatge dels seus fans i familiars i també de l’Ajuntament de Granollers. Prèviament, unes 400 persones s’havien reunit el diumenge anterior a la matinada al Teatre Auditori per veure en directe el Gran Premi del Japó. L’acte, organitzat per la penya Espargarins i l’Ajuntament, es va convertir en una festa amb el triomf de Pol Espargaró.Tots celebraven l’èxit esportiu dels germans Espargaró: en Pol, com a campió mundial de Moto2 i l’Aleix, com a campió en CRT.
Es va fer un recorregut que anava des del Palau d’Esports fins a la plaça de la Porxada, amb un total de 5.000 persones. Més de la meitat d’aquestes persones es van quedar a la Porxada per veure als campions dient unes paraules. Durant aquesta cercavila, els Espargarins anaven vestits de color taronja mentre movien les banderes. Els germans Espargaró van desfilar amb un descapotable acompanyats de la seva família,entre ells la seva mare i la seva àvia.
Finalment, l’alcalde Josep Mayoral  va afirmar que els germans eren els millors ambaixadors de la ciutat i que ja des de petits volien dedicar-se al món de les motos, ja que el seu pare Genís, era mecànic de Granollers.
 Andrés Garcia-Ruano, Júlia Lorenzo i Alba Anglada

Preparem l’esmorzar solidari

Com cada any, els alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Jardí organitzen l’esmorzar solidari. Aquest, tracta de recollir la major quantitat de diners possible, que es destinaran a diferents ONGs.
Aquest any es donaran
a l’organització del Xiprer de Granollers, on:
-          4.200 persones reben mensualment aliments del magatzem
-          130 persones hi esmorzen o dinen diàriament
-          8 habitatges d’acollida
-          800 famílies reben atenció mensualment
-          140 voluntaris hi col·laboren
-          30 persones utilitzen diàriament el servei de dutxa o bugaderia
Com a novetat, un membre d’aquesta organització, farà una xerrada als de 3r per tal d’aprofundir els coneixements sobre aquesta ONG, i a la vegada, ajudar-los  a explicar el més important del Xiprer als altres cursos.

El proper dilluns 2 de desembre els encarregats de l’esmorzar solidari , recorreran les instal·lacions de l’escola, amb l’objectiu d’aconseguir que tots els estudiants aportin un donatiu d’un  mínim de  2 euros. Tot l’alumnat que en la donació, serà  recompensat de forma simbòlica amb un saludable esmorzar de pa amb xocolata a càrrec de la direcció del col·legi; cal dir que es tenen en compte aquells que pateixen qualsevol tipus d’al·lèrgies o malalties alimentàries com: la diabetis, la intolerància a la lactosa, la celiaquia, etc., i se’ls oferirà un altre aliment específic perquè puguin gaudir també d’aquest esdeveniment.
Els diners aconseguits seran totalment destinats a la causa.
Aquest any, el professorat  ha tingut la idea que, per primera vegada, es realitzi aquest àpat en dos grups. El primer des de P3 fins a 4t de Primària, i el segon de 5è a 4t d’ESO. La festa es realitzarà al Parc de Ponent el dia 18 de desembre.
Una altra novetat: els alumnes d’emprenedoria seran els qui ajudaran a organitzar la festa i els grups, acompanyat d’una sorpresa que ens han preparat.

Marina Rodriguez, Paula Molina i Núria Requena

Les botigues de tota la vida, tanquen

Les botigues de Granollers més antigues, que obriren quasibé a la postguerra, tanquen portes
A causa de la crisi econòmica, el petit  comerç dels municipis es veu molt perjudicat. Granollers , la capital del Vallès Oriental, és una de les ciutats on algunes botigues antigues i emblemàtiques han hagut de tancar portes, o posar-se a la venda o  en lloguer. Un dels comerços més representatius que ha tancat durant aquest període és la llibreria “Valldeneu”, que portava 46 anys en actiu venent llibres a bon preu, material escolar, motxilles, llibretes… Però la família que dirigia el negoci es va veure obligada a tancar perquè ja no podien tirar endavant econòmicament. Que trist que deu haver estat! El local ara està en lloguer.
Un altre dels comerços que ja no està en funcionament, és la papereria “Carbó Vell”. En aquest cas, la propietària, la Montserrat Julià, va jubilar-se després d’haver passat gairebé tota la seva vida a la botiga: des del 1915.
Moltes altres botigues han tancat en els darrers cinc anys, però com que la gent, avui dia, és emprenedora, s’han obert nous negocis ràpidament. Per exemple,  en el lloc de “Carbó vell” ara trobem una botiga de cosmètica, “Beautik”. Així doncs, on es tanca una porta, se’n pot obrir una altra de nova i qui sap si millor.

Fatoumata Dansoko

Entrevista en profunditat: Ha marcat i segueix marcant

Per a tothom sempre ha estat algú en qui poder confiar i parlar, ha significat més que una simple professora durant el pas dels anys. Estem ben segurs que tots els qui han tingut l’ oportunitat de conèixer-la la recorden o la recordaran.
Dins del Col·legi és ben coneguda, ella és la Françoise Parra, una professora, la professora que tothom coneix. Ja fa quatre dècades que es troba aquí, entre tots nosaltres, els alumnes. No s’amaga de les experiències i es caracteritza per explicar-les, i així conscienciar-nos per la vida i el futur un cop ja no formem part del Col·legi Jardí. Poc a poc, amb el pas dels anys, tot canvia i tot el que ella viu la fa més sàvia. Aquest és l’últim any, l’últim any que es farà més sàvia envers aquest ambient, per tant, aquesta és una de les últimes oportunitats que tenim per descobrir sobre les seves entranyes.
1.    Després de tants anys té algun record d’un mestre inoblidable? Per què va decidir ser professora?
Sí. Un que se’n va anar a València i en especial en Blas, que per desgràcia va morir. Amb ell, es podia parlar absolutament de tot, era una persona molt culta amb qui,  quan hi parlaves mai et semblava una tonteria.
2.     Que és el que més li agrada de la convivència amb els seus alumnes?
El que més m’agrada és la ingenuïtat que m’aporten quan encara ho tenen tot per descobrir tot i què ells pensen que ja ho han vist tot. Aquest simple fet m’arrenca un somriure.
3.    Quina ha estat la major satisfacció que ha tingut com a professora?
Veure l’evolució que han fet els meus alumnes. Quan he vist que alumnes que durant l’ ESO van tenir moltes dificultats i de grans m’han dit que han millorat i que és gràcies a mi, que ho han fet, m’ha satisfet moltíssim veure que ho vaig fer bé.
Ara fa uns dies, em vaig trobar amb un exalumne que durant els cursos que vaig ser tutora seva en els estudis era un 0, era molt ric i molt “pijo” però no respectava a ningú, només a mi, en moltíssimes ocasions havia hagut de parlar amb ell perquè entrés en raó. Tots els professors el donaven per perdut però jo sempre he pensat“Que un niño vaya mal ahora no significa que  vaya mal siempre.” Li vaig marcar uns objectius per passar l’ ESO i els va complir. Ara de gran té un títol en una carrera universitària i és un noi molt centrat.
4.    Creu que el sistema ha canviat cap a positiu o cap a negatiu?
Positiu si en el  centre on cursa el nen  la Primària també hi pot cursar l’ ESO perquè els  permet estar en un mateix lloc durant el seu creixement i formació com a persones. En canvi, abans, quan acabaven vuitè (2n d’ESO), l’època on començaven a desenvolupar-se, havien de canviar de centre i quan canviaven estaven molt perduts i desencaminats.
Sí que és negatiu si l’escola on el nen cursa acaba a sisè, ja que per la maduresa que tenen els nens a aquesta edat els costa adaptar-se a la nova situació i la convivència se’ls  fa difícil.
5.    Com han canviat  els hàbits dels alumnes durant aquests últims anys?
Des d’un principi quan jo vaig començar, els nens que venien de casa eren molt més educats, responsables i autònoms, en canvi ara els alumnes són més esverats i no es centren tant en els  estudis.
6.    Quina és l’experiència que més l’ha impactada?
Una de les que més em va impactar va ser una nena que  feia 3r d’ESO que va patir un atac de cor justament en sortir de l’escola. Una altra va ser un alumne de 14 anys a qui li van diagnosticar leucèmia i al poc temps va morir perquè el tumor el tenia ja molt desenvolupat, tota la classe vam anar al cementiri. Finalment, el cas que més em va impactar va ser un nen de 5 anys que es deia Oriol, ell sempre deia que tenia set, sobretot després de dinar i van descobrir que tenia un càncer al cervell i no va durar més d’un mes amb vida
7.    Què li ha fet quedar-se durant tants anys al Col·legi Jardí?
Si m’he quedat  durant tants anys en aquesta escola, és perquè m’agrada tractar amb nens i mai he pensat que un nen és dolent, sinó que no l’estimen prou i ajudar-los sempre m’arrenca un somriure.
8.    Repetiria l’experiència?
9.    Com recorda el seu primer dia de classes a l’escola?
El recordo perfetament, jo venia de França per començar a treballar al Jardí fent classes de francès; era per a mi era una cosa nova, jo no dominava el català gaire bé així que intentava parlar en castellà. Recordo molt bé que els alumnes, sobretot els més petits, que eren el que començaven a estudiar la llengua, deien que parlava un català molt estrany.
10.  Quina creu que és la importància de mantenir actualitzat un  professor en les noves tecnologies?
Per mi no es indispensable, no nego que sigui útil, però en la meva matèria no s’aprèn millor amb les noves tecnologies.
11.  Què opina dels joves actuals en qüestió escolar?
Que no han de deixar d’estudiar.
Per exemple, quan cursen 4t d’ESO ja són conscients de les coses, és molt important; en canvi, a 2n i 3r d’ESO no en són, o molt poc.
12.  A quin nivell s’implica amb els alumnes?
M’implico a tots els nivells, tant personal com acadèmic i en tots els nivells que faci falta.
13.  Quina diferència hi ha entre els valors d’abans i els d’ara?
Els valors són els mateixos amb la diferència que abans també se’ls aplicaven a casa i a l’escola. En canvi, ara només se’ls  apliquen aquí no perquè els pares siguin dolents, sinó perquè els manca temps.


Elena Mateos i Clàudia Parellada

El projecte de robòtica del grup ALCA del Col•legi Jardí

Tenim la sort que a la nostra escola comptem amb un projecte anomenant ALCA; es tracta d’un projecte amb què els alumnes d’altes capacitats tracten amb la ciència i la tecnologia: dediquen dues hores a la setmana a la ciència o a la robòtica tot fent diferents experiments. Ara ens centrarem en la part de robòtica, en què construeixen i programen diferents robots i es presenten a un concurs.
Què es la robòtica?
La robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d’exercir tasques repetitives, en les quals es necessita una alta precisió, on hi ha cert perill o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina.
A l’escola dissenyen, construeixen i programen robots, apliquen conceptes de ciència i tecnologia al món real, investiguen els reptes a què s’enfronten els científics d’avui i desenvolupen habilitats de treball en equip, emprenedoria, innovació i creativitat que els serviran per a tota la vida.
A quin concurs participaran?  
Participaran en el concurs de robòtica First Lego League”, en què en la seva categoria es presenten joves de 10 a 16 anys en un repte del món real, mitjançant la construcció de robots que realitzen una sèries de tasques en un terreny de joc que fa referència a la temàtica del repte. En aquest concurs els equips descobreixen futures vocacions científiques i tecnològiques. A la FLL participen més de 200.000 joves de 60 països de tot el món.
Per arribar a comprendre el que resulta l’ALCA per als alumnes vàrem fer unes entrevistes als alumnes de 2n d’ESO. Les respostes van concloure que per als estudiants és una gran experiència i una gran oportunitat que a qualsevol agradaria viure, ja que adquireixen nous coneixements i tenen la il·lusió de formar part d’alguna cosa diferent i satisfactòria. Tots van coincidir que no es rendirien mai i que recomanarien l’experiència a tots i totes. No pensaven que arribarien tant lluny com han arribat ni, en un principi, que els serviria per al futur.
També vàrem tenir l’oportunitat de fer unes preguntes al professor encarregat d’aquest projecte, Marc Guinjoan, que està molt orgullós dels seus alumnes i considera que estar involucrat en aquest projecte li aporta molts coneixements a ell també. Veure que els seus alumnes aconsegueixen les seves metes li aporta una gran satisfacció.
Si voleu veure les entrevistes consulteu:
Finalment us deixem amb un vídeo del dia a dia dels alumnes.

 Neus López Causa, Xiomara Macías , Natalia Tanaka i Judith González

Viatge de fi de curs, un repte a superar




Com cada any els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Jardí de Granollers recollim diners per al viatge de fi de curs. Aquest any hem decidit fer novament la desfilada, que es fa any rere any.  Uns quants alumnes de 4t desfilaran, és a dir, aniran passejant perla passarel·la de la discoteca on la realitzarem, amb diferents tipus de roba i ballant, seguint el ritme de diferents músiques, mentre que els altres podran gaudir de la música i l’espectacle. Durant  aquest esdeveniment hi haurà refrescos i una gran variació de músiques de tota mena: electrònica, pop, rock…L’entrada serà limitada a partir dels 14 anys.
Un altre dels projectes que tenim per  a recollir diners, serà vendre roses a les portes del Jardí, la de Primària i Secundària  al C/ Torres i Bages, el dia 23 d’abril, per Sant Jordi; a més també farem punts de llibre especials per a aquest dia. Les roses costaran aproximadament 3€ i els punts de llibre, 2,5€. A més, durant els mesos de novembre i desembre, farem la clàssica venda de loteria de Nadal.
El nostre objectiu és aconseguir el màxim possible de diners perquè el viatge ens surti més econòmic. Ajudeu-nos que sigui inoblidable participant en qualsevol d’aquestes activitats.


Julià Ribes, Natalia Fato, Andrea Cot i Ainhoa González


Mou-te!

L’esport, a part de ser saludable, és una gran activitat d’oci. Això ens ho han demostrat els alumnes de 10 a 16 anys del Col·legi Jardí, gràcies a l’enquesta que hem passat als cursos des de 5è fins a 4t d’ESO. La tria de les edats ha estat aquesta, perquè a partir dels 10 anys els nens i nenes ja comencen a ser conscients de l’esport que volen fer i, a més, hi ha molta més diversitat. 
Com podem veure en l’anterior gràfic, els esports més practicats entre els nostres companys/es són el futbol i la natació; els menys practicats són el bàsquet i l’hípica, i 60 alumnes dels 311 que hi ha entre aquests cursos no fan cap tipus d’esport.
Vistos els resultats de l’estudi realitzat, s’ha pogut apreciar fàcilment que la majoria d’alumnes dels cursos enquestats practiquen un esport extraescolar, una activitat que permet sobretot als alumnes més petits, relacionar-se amb altres companys i fer noves amistats. Els més grans practiques esport més per la salut o per veure’s bé físicament. S’ha pogut veure també que la majoria dels alumnes que practiquen esport en que s’estableix una obligació i horari fixos com podria ser el futbol, l’handbol, el bàsquet… A mesura que es van fent grans ho van deixant. Aleshores, a causa dels estudis, s’apunten més a activitats en què poden escollir quan anar-hi o quan no, com pot ser anar al gimnàs o anar a córrer o amb bicicleta.

 Andrea Moral, Berta Clapera, Marina Fernández, Júlia Villagrasa

Els alumnes Pinacle tenen cura de l’hort biològic de l’escola

Els alumnes del projecte Pinacle s’encarreguen de tenir cura de l’hort de l’escola. Aquest projecte va dirigit als nois i noies de 3r i 4t d’ ESO que, per alguna raó, mostren dificultats importants per assolir els objectius de curs. Els trets característics del projecte són:
Hi ha una organització diferent de les àrees i es treballa majoritàriament per  àmbits: àmbit científic i tecnològic, àmbit lingüístic i social, i àmbit pràctic.
Àmbit lingüístic i social.- inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de ciències socials, geografia i història, educació per a la ciutadania, educació ètico-cívica, llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera i alternativa a la religió.
Àmbit científic i tecnològic.- inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de matemàtiques, ciències de la naturalesa i tecnologia.
Àmbit pràctic.- són aquelles activitats que es realitzaran fora del centre, en altres espais i en empreses vinculades amb l’Ajuntament de Granollers. 
Hem demanat als nostres companys per la seva feina a l’Hort:
1. Què feu a l’hort?
A l’hort cultivem hortalisses, preparem la terra per poder plantar. A més ens expliquen ciències naturals relacionades amb la planta que cultivem, és a dir, ens expliquen quin és el temps adequat per cultivar cada planta, la quantitat d’aigua que necessiten…
2. Què planteu?                                  
A l’hort plantem cebes, naps, enciams ,tomàquets…
3. L’hort de l’escola és un hort biològic, per què?
Sí que ho és  per què ho fem tot nosaltres, preparem la terra, no utilitzem “la química artificial”…
Obtenim  aliments sans, d’elevada qualitat, sense malmetre el medi ambient i preservant els equilibris i la salut de la natura.
4.Què feu amb els productes que obteniu?
Depèn de nosaltres, sinó en els volem emportar els llencem a una caixa que es diu compos , que serveix per fer adob natural.
5.Us agrada fer l’hort?
Sí, i perquè hi aprens moltes coses noves que no sabíem.

Jorge De Lozoya i Marc Viñallonga

El Big Bang tecnològic

ELS ORDINADORS QUÀNTICS
Des de ja fa uns quants anys, la tecnologia ha evolucionat sorprenentment, hem passat de tenir un simple aparell per trucar, a un gran smartphone del qual pràcticament depenem. Però, actualment, estem a la frontera d’un dels avenços en informàtica més importats conegut fins al moment. Estem a un pas del que podria ser una revolució tecnològica… Coneguem els ordinadors quàntics!
Els ordinadors actuals que tenim a casa utilitzen bits(unitat més petita d’informació d’un ordinador que es guia per 0 i 1 (sistema binari), i només utilitza un dels dos valors en cada cas; en canvi, els ordinadors quàntics utilitzaran qubits que, com els bits, són la unitat més petita d’informació de l’ordinador, però aquesta vegada, gràcies a als qubits en comptes dels bits, l’ordinador processarà la informació 3600 vegades més de pressa.
Google va provar un experiment que va consistir en el càlcul d’una equació matemàtica. L’ordinador convencional va trigar uns 30 minuts a resoldre-la; en canvi, el quàntic,  que considera diversos valors a la vegada al mateix temps, va trobar la solució en la meitat d’un segon.
Actualment només existeix un ordinador quàntic en funcionament, propietat de la NASA, que va pagar 15 milions de dòlars per fer-se amb la potència tecnològica del segle XXI. Però es creu que en un període d’entre 15 i 40 anys, podríem tenir un ordinador quàntic a casa nostra, de manera que mica en mica ens anirem desfent dels que algun dia també van ser grans potències tecnològiques, és a dir, dels ordinadors que utilitzem actualment.

 Adrià Robles i Marc Román

Un hort biològic


L’any 2000, a la nostra professora de Naturals, Mònica Suils, a partir de la participació en un curs se li va ocórrer fer un hort biològic a la nostra escola. Un hort biològic urbà, on tot fos natural i que no contaminés més el medi ambient. Així que, amb valor i ganes, va proposar la idea al professorat. Només hi havia un problema; no hi havia prou diners per poder comprar tots els materials i eines.
Uns mesos més tard van trobar una possible solució en llegir un anunci d’un concurs de l’Enciclopèdia Catalana, que premiava projectes sostenibles amb una quantitat important de diners. Així que van decidir; presentant-se al concurs amb la idea de l’hort… Van guanyar el primer premi l’any 2001 i, amb aquests diners, van poder comprar els materials i les eines per augmentar la qualitat de l’hort.
Actualment, l’hort el manté el professor Josep Lloret i els alumnes de Pinacle, que van dues hores per setmana a l’hort, per regar-lo, revisar la possibilitat de plagues infeccioses, i per estudiar-ne el cultiu i mantenir un creixement de les plantes. Actualment, utilitzen un compostador per crear l’adob que utilitzen.
L’escola pensa seguir amb aquest projecte, que contribueix a tenir cura del medi ambient ja que no hi  utilitzen cap pesticida per intentar no alterar el creixement natural dels vegetals.

 Carles Garcia, Laura Richart, Pau Pi i Alex Fanco.