divendres, 29 de maig del 2015

Bojos per la ciència. Casal d'estiu de l'Escola Jardí

El nostre col·legi organitza cada any un casal d’estiu al recinte de l’escola amb activitats educatives, excursions, etc. El tema d'aquest curs serà la ciència.


Al casal s’agrupen nens i nenes des de P3 fins a 4t de Primària. Amb les activitats proposades, treballen els valors a través de la promoció d’actituds de respecte, comunicació, participació, acceptació... A més es potencien la imaginació, la creativitat i la pràctica de l'anglès. Com ja hem dit, els nens i nenes poden gaudir d’activitats plenament educatives, però totalment diferents a les del curs, amb l’ajuda de monitores que formen part del personal escolar: MªÀngels Metlikovez, Marta Torrelles, Marta Ventura, Irene Galán i Lluïsa Lluch.  


El darrer any el tema va ser La volta al món en 25 dies, això els permeté fer activitats relacionades amb la cultura i els costums d’altres països com ara Mèxic, Egipte, Itàlia o Japó, entre altres. Els participants en el casal van sortir-ne molt contents i amb ganes de repetir l’experiència, mentre que els monitors i monitores van tenir molt bones vibracions; en definitiva, va ser un estiu prou satisfactori, resultat del treball ben fet. Aquest any el tema és la ciència, un tema a l’entorn del qual es duran a terme moltes activitats de caràcter lúdic i educatiu. Els participants coneixeran així quatre dels científics més importants per a la història de la humanitat: Charles Darwin, Alexander Fleming, Galileo Galilei i Marie Curie, i hauran de decidir quin dels quatre els sembla que va fer el descobriment més important.

Les activitats estaran adaptades a cada grup d’edat i s’organitzaran tallers relacionats amb els experiments de cada científic. Es faran sortides per tot el Vallès, com per exemple l’excursió prevista per al dimarts 14 de juliol al Museu de la ciència a Barcelona. O també una excursió el 16 de juliol a la Casa Ametller a Cabrera de Mar.

Com l’estiu passat, també aquet juliol es farà una nit a l’escola, una nit de convivència en què els nens i nenes sopen al Centre escolar i dormen en tendes al pati, després d’observar les estrelles a través d’un telescopi i algunes de les constel·lacions que va descriure Galileo Galilei. Segur que gaudiran molt.


La ciència té una gran bellesa. Un científic al seu laboratori no és només un tècnic: és també un nen davant de fenòmens naturals que l’impressionen 
com un conte de fades.
Marie Curie

Natàlia Baró i Sandra Rodriguez 

Recomanacions de llibres per aquest estiu


Com escollir un bon llibre és complicat. Aquí us oferim algunes opcions per tal que els nostres lectors puguin tenir una guia per tal de comprar el llibre perfecte per a llegir aquest estiu, a la platja, a la nit asseguts a la fresca, a l’ombra d’un arbre, a la piscina, acompanyats d'un refresc...

El Món Blau
El món blau és una història que enllaça amb El món groc i Polseres vermelles i amb la qual es tanca una trilogia de colors que parlen de vida, de lluita i de mort. Albert Espinosa ens ofereix una narració d'aventures i d'emocions sobre un grup de joves que s'enfronten a un gran repte: rebel·lar-se contra un món que vol ordenar el seu caos. A través de cinc personatges, una illa i la cerca incessant per la vida, l'autor ens endinsa en el seu particular univers amb una història que es desenvolupa en un món oníric i fantàstic, amb un començament contundent i un desenllaç esperançador i ple de llum.
                                         
L’última confidència
L'atractiu professor de literatura Víctor Vega decideix acceptar una proposta que li fa la viuda de l'escriptor Hugo Mendoza: investigar , tot i que la mort del seu marit va ser certificada, si ell segueix viu i esbrinar qui envia, cada tres de desembre, un nou manuscrit de l'escriptor suposadament mort. Amb les seves indagacions Víctor desvetllarà misteris que posaran en perill la seva vida, però ho farà acompanyat d'una bella i enigmàtica dona de la qual s'enamorarà irremeiablement. Joaquín Camps aconsegueix amb mestria una trama entremesclada de misteri, de denúncia, d'amor. I de la seva implacable parella de ball: el desamor.                                                    


Sense nostàlgia
L’última obra de Feliu Formosa ens mostra una entretinguda història sobre una dura infància d’una persona que vivia amb la seva família a Sabadell, la qual haurà d’anar a viure, al cap d’un temps, a la capital de Catalunya quan tot just comença el franquisme. L’infant que protagonitza la història viu la confusió de la guerra civil, la dificultat educativa i, sobretot, el conflicte de tenir un pare compromès amb els plans republicans del POUM en un entorn familiar devotament franquista. Una història que no podeu perdre-us.

Així és la fórmula 1
Una obra escrita pel periodista Francesc Rosés, que ens mostra tota l’experiència que ha anat recollint des de 1970, que va ser la primera temporada que va viure com a periodista, i, a partir d’aquella data, va començar  a conèixer grans pilots, com poden ser James Hunt, Nicki Lauda, Mika Hakkinen, Aytor Senna, Fernando Alonso... Rosés ha viscut tantes curses i estratègies de cursa, que ja res no sembla que pugui sorprendre'l i, fins i tot,  és capaç de predir-ne el guanyador amb total certesa. Tot això i més ha recollit en el seu primer llibre anomenat Així és la Fórmula 1.


Pere Garriga  i David Fusté

dijous, 28 de maig del 2015

Jornades Esportives Coaliment

Pels volts d'abril-maig, cada any se celebren les Jornades Coaliment, una activitat patrocinada per l'empresa Coaliment i organitzada pel Club Balonmano Granollers, en la qual participen nens i nenes de totes les edats, des de P5 fins a 6è de Primària de diferents municipis del Vallès Oriental. Cada escola forma els seus equips que competeixen entre ells.

Aquests curs se celebra del 20 d'abril al 19 de juny, i totes les escoles fan sis sessions d'entrenament formatiu, d'una hora cada una, impartits a les instal·lacions de cada centre i 4 jornades de competició amb un nombre de partits aproximat, entre quatre i sis. Els alumnes del Jardí que hi participin compten amb l'ajuda dels nostres companys com a entrenadors i entrenadores: Emilio Martínez, Oriol Martínez, Jaume Puig, Maria Radigales, Marina Sirvent i Sandra Rodríguez, de 4t d'ESO; i de 3r d'ESO, David Sabaté, Valentina Chicca i Abel Esteban. 

Per als partits s'obsequia els participants amb una samarreta i uns pantalons per competir. A més  hi ha un lliurament d'obsequis a tots els participants i a cada un dels centres escolars, i es regalen entrades per assistir, amb un amic o familiar, als partits del Balonmano Granollers.

L'objectiu de l'activitat és donar a conèixer els beneficis i els valors associats al joc en equip: integració, disciplina, esforç i generositat.

Molta sort als alumnes de l'escola Jardí!!
La Marina Sirvent entrenant als alumnes de P5
David Torrado i Ivan Martínez

Classificació del B.M.Granollers

El B.M. Granollers s’ha classificat per a la final de la copa del Rei d’Handbol, com ja va fer en la temporada anterior. Va aconseguir passar a la final per haver vençut  a un Ademar de León que va estar lluitant fins al final.

El resultat final entre els dos partits que van disputar aquests equips va ser de 60-63 a favor del B.M. Granollers encara que el resultat ha estat molt ajustat.
Pol Capdevila Barbany

A part de la seva classificació a la copa del Rei d’Handbol també està en el tercer lloc de la lliga Asobal després del FC Barcelona i el Naturhouse La Rioja.

A l'equip del B.M. Granollers podem trobar un ex-alumne de l’escola, com en Pol Capdevila Barbany, que ha triomfat a l’elit mundial de l’handbol.

Esperem que es compleixin tots els objectius de l’equip i que puguin arribar a obtenir molts títols més. 




Ian Baño i Lluis Sala

dimecres, 27 de maig del 2015

Exposició de Pop Art al vestíbul de l'ESO

El moviment que va revolucionar l'art dels anys seixanta es trasllada al vestíbul de l'escola


Imagina anar passejant un dia com qualsevol altre pel carrer i, de cop i volta, veure una pinça d’estendre la roba gegant fixada fermament al terra. Imagina treure el cap per la finestra amb la intenció de prendre una mica l’aire i adonar-te que una bola de gelat ocupa una quarta part del terrat de l’edifici que tens al davant. No creuries que alguna cosa no quadra del tot?

El Pop Art va sorgir als Estats Units cap al 1958 i a Europa, a mitjans dels anys seixanta, es va convertir en un dels moviments més revolucionaris per al món de les arts.  Es caracteritza per la capacitat de convertir un objecte insignificant en una escultura grandiosa, traient-la completament del seu context habitual. I això és precisament el que han treballat els alumnes de 2n d’ESO a les classes de plàstica.

Després dels grans resultats obtinguts pels nois i noies, exposats al vestíbul de l’escola, resulta sorprenent que només hagin trigat tres o quatre classes a acabar les seves escultures, tot treballant en grups reduïts de quatre persones. “El procés va consistir a posar-nos d’acord amb el grup per triar un objecte que ens agradés, per ampliar-ne les dimensions posteriorment”, afirma en Benet Batlle, alumne de 2n d’ESO. “Els materials eren de lliure elecció, però cal destacar que la majoria feien ús del cartró, el paper i la pintura”.

Gràcies a aquest projecte proposat per la professora de plàstica, Vanessa G. Riaguas, l’escola disposa ara de catorze escultures de Pop Part exposades per tot l’edifici de l’ESO. Animeu-vos a trobar-les!






Xènia Pons i Clàudia Alié

El col·legi Jardí és un espai cardioprotegit

Actualment en la nostra societat s'ha incrementat el nombre de persones que moren per cardiopaties coronàries. Una malaltia coronària és el resultat final de l'acumulació de plaques d'ateroma en les parets de les artèries que abasteixen el múscul del cor o del miocardi. La malaltia coronària és el tipus més freqüent de les malalties del cor, i és la principal causa de morts d'homes i dones. Amb canvis en l'estil de vida, medicines i procediments mèdics es pot prevenir o tractar la malaltia coronària i es pot reduir el risc que es presentin problemes de salut que hi tinguin relació. Perquè aquestes persones afectades puguin sobreviure, s'ha de realitzar un diagnòstic ràpid i un tractament immediat.


Els DEA són dispositius mèdics que permeten identificar-les i, per les seves característiques, poden ser utilitzats per personal no mèdic degudament format per al seu ús, fins a l'arribada de serveis mèdics especialitzats. Per aquesta raó a la nostra escola s'han adquirit tres d'aquests aparells.


Alguns membres del professorat i personal del centre s'han familiaritzat amb el seu ús, a través d'un curset de la Creu Roja. Gràcies a això, la nostra escola serà un col·legi més segur i amb menys riscos per morts cardiovasculars.

Marc Mora i Marc Bellalta

Sor Lucía Caram, Catalana de l'Any

El Premi al Català de l'Any és un guardó que s'atorga a una personalitat destacada de la societat catalana. El guanyador és escollit per mitjà de votacions en les quals participen els lectors del Periódico de Catalunya i els espectadors d'Els Matins, un programa que es retransmet per TV3 cada matí. El passat 16 d'abril de 2015 es va celebrar la gala al Teatre Nacional de Catalunya. Va ser presentada per Helena Garcia Melero i Lídia Heredia. 

Aquest any van quedar finalistes el periodista Jordi Évole, el metge especialista en medicina natal Eduard Gratacós i la monja i activista dominicana Sor Lucía Caram. Finalment, l'escollida va ser aquesta última. Només començar l'acte, Artur Mas va felicitar els tres candidats i en especial la guanyadora. Els va definir com a "persones que no busquen excuses per no actuar, sinó raons per actuar". Per tant, ell pensa que són uns models i referents per tenir en compte ja que fan que Catalunya sigui una societat viva i emprenedora. El president va lliurar el premi i va ser llavors quan es va disposar a dir unes paraules mostrant el seu agraïment als espectadors i expressant la seva opinió respecte la situació de Catalunya.

Sor Lucía compagina la seva vida claustral amb l'oració, l'estudi i la vida en comunitat amb l'activitat social juntament amb les persones més vulnerables. És la impulsora del Grup de diàleg interreligiós de Manresa, el projecte MOSAIC de salut mental i la Fundació Rosa Oriol, que até a 1.300 famílies en situació precària. Com a anècdota, col·labora amb el programa "Las mañanas de Cuatro". És una de les cuineres estrella de "Canal Cocina" i té un programa de receptes, "Sor Lucía". També ha escrit tres llibres.


"Si que passen coses rares en aquest país!", va ironitzar Caram mostrant la seva sorpresa davant d'haver estat escollida com la catalana de l'any, malgrat haver nascut en un altre país i ser una monja de clausura. Va afirmar que des que va arribar al país es van sentir abrigallada en tot moment. A més, va aclarir que moltes vegades els fills adoptius són els que més estimats se senten, com ha estat en el seu cas. És per això que tot i que no és catalana de naixement, sí que ho és per opció.

Durant el vespre també es van lliurar dos altres premis. El de "Millor iniciativa solidària Mercè Conesa" el va guanyar Aliança contra la Pobresa Energètica, i el de "Millor iniciativa empresarial" se'l va emportar Hewlett Packard per la seva seu de tecnologia d'impressió 3D. A més, la gala va comptar amb les actuacions d'In Crescendo i Elena Gadel. 

Anna Torras i Laura Moyano

divendres, 22 de maig del 2015

25 reptes en 5 dies

La setmana del 20 al 24 d’abril, els alumnes de l’ALCA literari van organitzar un concurs per als estudiants de l’ESO coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, el Dia Internacional del Llibre i l’aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes.
Les proves consistien en reptes gramaticals en què es tractaven diversos blocs lingüístics: endevinalles, correcció de barbarismes i frases fetes, emplenament de buits en un text amb les paraules adequades i redacció d’un microconte d’un màxim de vint paraules a partir d’una frase. De les cinc preguntes que es feien cada dia, quatre eren tancades i una, el microconte, era oberta. Per això, els premis es lliuraven per separat. Cada resposta correcta valia cinc punts; una resposta coherent, tres punts i una incorrecta, cap. El microconte es valorava de diferent manera segons l’opinió del professor i els alumnes de l’ALCA.
Els guanyadors van obtenir un xec regal per valor de 25 euros a la Gralla. Tot  i que ningú que no formés part d’aquest projecte ho sabia, va ser una setmana de tensió i rivalitat. El primer lloc estava molt disputat però, finalment, els guanyadors van ser la Giulia Cosmulescu, alumna de 4t d’ESO, amb una acumulació de 92 punts en els reptes lingüístics i en Pau Nevado, alumne de 2n d’ESO, guanyador absolut de microcontes.

Els límits del meu idioma signifiquen els límits del meu món.
Ludwig Wittgenstein
Nora Viaplana i Clara Sarrià

divendres, 8 de maig del 2015

Els camps de treball de la Generalitat per a joves

Que són? 

Els camps de treball per a joves són unes activitats que s’ofereixen a voluntaris per realitzar projectes i serveis per a diferents grups de joves. Els participants es comprometen de manera interessada a participar en el treball proposat que sol ser: ambiental, social, patrimonial, … 

En total es disposa de 930 places per a 82 camps de treball de diferents punts de l’Estat per a joves entre 14 i 29 anys. L’allotjament és en cases de colònies o en tendes de campanya. 

Els camps estan organitzats per la Direcció General de Joventut a través de diferents associacions d’educació. Dels camps que s’ofereixen aquest any, 13 són novetats, mentre que els altres ja són dels camps inicials de les primeres campanyes. 

Un dels que són novetats és el que planteja recuperar el poble abandonat de La Mussara. Es recuperarà l’entorn i la història del poble; es faran excursions per les muntanyes, jocs de nit i tallers sobre flora i fauna i va destinat a joves d’entre 15 i 17 anys. 

La preinscripció va tenir lloc del 13 al 20 d’abril i el passat dimecres 22 es va fer el sorteig. 

Un alumne de la escola, l’Enric Ballesteros de 4t ESO, hi participa:
"És una manera diferent de passar l’estiu i es una cosa que promou la Generalitat i que no només és per treballar sinó per passar-t’ho bé. Ofereix un servei que està bastant bé i, al final, amb la feina que has fet en el camp veus que has fet una cosa per al bé de Catalunya, i és un món per posar-se a ajudar i a fer activitats i coses entretingude. A més tens l’oportunitat de conèixer noves persones."


Gloria Cuchillo 

dijous, 7 de maig del 2015

I tu, ja t'adaptes a l'horari europeu?

La reforma horària a Catalunya comença a prendre forma. El conseller Francesc Homs ha informat de l’impuls que es vol donar per adaptar-nos a l’horari europeu, amb l’objectiu de compaginar amb facilitat la vida laboral i la familiar mitjançant una nova jornada “compacta i flexible”, que té diversos beneficis per a la salut, l’educació i la conciliació de la vida familiar amb la laboral. Les millores s’anunciarien abans d’aquest estiu. 

En realitat no som els espanyols els que anem amb retard, sinó els nostres rellotges. En el moment en què el Sol està en el punt més alt al cel, és a dir, a les 12 del migdia segons l’horari solar, els rellotges espanyols marquen les 13,30. La causa d’aquest desfasament horari es remunta als anys de la dictadura, quan Franco va avançar seixanta minuts els rellotges per estar en sintonia amb Berlín, governat per Adolf Hitler. És a dir, fins al 1942 els rellotges espanyols marcaven una hora menys que l’actual, la mateixa que tenen avui dia a Anglaterra, Portugal i les Illes Canàries.

La reforma horària ha estat reclamada pels ciutadans, i un dels punts que caldria abordar són els horaris de dinar i sopar, que passarien a ser els mateixos que a la resta d’Europa: dinar entre les dotze i la una, i sopar entre les sis i les vuit. Però... és realment cert que dinar a la una i sopar a les vuit tindrà beneficis per a la nostra salut i el nostre ritme de vida?

La resposta per a nosaltres és sí, sempre que canviem també altres aspectes en la nostra vida quotidiana: un empresari no pot acabar de treballar a les dos quarts de nou del vespre si se suposa que ha de començar a sopar a les vuit. Amb això volem dir que si el que es vol és adaptar-se a la forma de viure de la resta d’Europa, també s’haurien de corregir els horaris de l’escola, els laborals...

Destaquem que s’han de tenir en compte molts factors, ja que estem parlant de variar completament l’organització de tota una població. L’esforç que cal dur a terme per a tirar endavant aquesta proposta és principalment personal, és responsabilitat dels ciutadans de Catalunya, i sempre pot passar que més d’un es negui a refer els seus horaris d’un dia per l’altre.

Tot i així, el govern ha impulsat una iniciativa molt positiva. És molt difícil renovar el ritme de vida de tota una població com la de Catalunya, però modificar els horaris és una bona manera de començar.




Xènia Pons i Clàudia Alié

En un nivell superior

Els estudiants de 3r d'ESO mantenen contacte amb una escola de Leesburg, Virgínia (Washington DC): la Loudon Country Day School.


En un principi els alumnes de 3r feien un intercanvi de cartes amb els alumnes de l'escola de Virgínia, com una activitat més per guanyar fluïdesa amb l'anglès, però, amb el temps, la seva relació amb els estudiants americans ha anat evolucionant. Ara utilitzaran l'skype amb els seus companys americans i així practicaran la comunicació oral. Primer "faran skype" tota la classe junta, i a partir d'aquí cadascú podrà fer la videotrucada a casa seva amb el company o companya estadounidenc que li ha tocat.

El web d'aquesta acadèmia/escola d'anglès es: www.lcds.org

Manel Aira i Marçal Diaz

Afortunats ciutadans, desafortunats estudiants

Són dies gloriosos per als estudiants de Catalunya, ja que hauran d'afegir a l'estudi de geografia una nova comarca: el Moianès.


Fins al passat dia 15 d’abril, Catalunya comptava amb 41 comarques, però actualment ja en són 42. La nova inquil·lina s’anomena  Moianès.  Els habitants de l’actual Moianès,  han desitjat tornar a ser considerats com una comarca amb la seva pròpia administració, amb la capital a Moià.

Tot començà quan en la divisió territorial del 1988 i 1991 no se’ls va considerar comarca, i les poblacions que hi pertantien es van repartir en les comarques dels voltants. Ja l’any 2001, en l’informe sobre la revisió del model territorial de Catalunya, va ser una de les noves comarques proposades. Durant els anys 2003, 2004 i 2005 novament els ajuntament dels deu municipis van fer plens per aconseguir que s'aprovés la nova comarca.

Al 2014 els processos es van reiniciar i el 22 de març de 2015 es va dur a terme una consulta,  el resultat de la qual va ser favorable al reconeixement de la nova comarca. Finalment, el 15 d’abril de 2015 es va aprovar al parlament la creació de la nova comarca del Moianès amb 107 vots a favor i 7 en contra, els restants van ser abstencions.

El Moianès agrupa les següents poblacions: Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló, L’Estany, Granera i Collsuspina.
                                                                                            
                                                                                    

                                   Arnau Martínez i Albert Arilla

Una cita tràgica a l’institut Joan Fuster

El dia 21 d’abril, a la nostra escola, com a tots els centres d’ensenyament de tot Catalunya, es van efectuar cinc  minuts de silenci com a mostra de condol pels fets succeïts el dia anterior, el 20 d’abril, a l’institut Joan Fuster, en què un alumne va cometre un acte violent amb resultats tràgics.

Els fets van començar a primera hora del matí, quan un alumne de l’escola Joan Fuster, va començar a atacar a diferents persones, desprès d’uns instants, aquest alumne va ser aturat pel professor d’educació física de l’institut. Segons les diverses fonts d’informació, tot va ser causa d’un brot psicòtic, ja que era un alumne amb un bon comportament. A causa de la seva edat ,13 anys, no ingressarà a la presó. A partir d’aquí nosaltres ens qüestionem si les lleis espanyoles estan ben elaborades.

Per què un menor que comet un delicte no és penalitzat judicialment i en canvi un adult fent el mateix delicte pot ser sentenciat a una pena de 20 anys de presó? No són el mateix delicte? Tothom és igual davant la llei?

La tragèdia està servida, nosaltres ja no podem fer res; ara tot queda en mans de la justícia. Esperem que triïn la decisió correcta.


                                                                                   Arnau Martínez i Albert Arilla