dijous, 7 de maig de 2015

I tu, ja t'adaptes a l'horari europeu?

La reforma horària a Catalunya comença a prendre forma. El conseller Francesc Homs ha informat de l’impuls que es vol donar per adaptar-nos a l’horari europeu, amb l’objectiu de compaginar amb facilitat la vida laboral i la familiar mitjançant una nova jornada “compacta i flexible”, que té diversos beneficis per a la salut, l’educació i la conciliació de la vida familiar amb la laboral. Les millores s’anunciarien abans d’aquest estiu. 

En realitat no som els espanyols els que anem amb retard, sinó els nostres rellotges. En el moment en què el Sol està en el punt més alt al cel, és a dir, a les 12 del migdia segons l’horari solar, els rellotges espanyols marquen les 13,30. La causa d’aquest desfasament horari es remunta als anys de la dictadura, quan Franco va avançar seixanta minuts els rellotges per estar en sintonia amb Berlín, governat per Adolf Hitler. És a dir, fins al 1942 els rellotges espanyols marcaven una hora menys que l’actual, la mateixa que tenen avui dia a Anglaterra, Portugal i les Illes Canàries.

La reforma horària ha estat reclamada pels ciutadans, i un dels punts que caldria abordar són els horaris de dinar i sopar, que passarien a ser els mateixos que a la resta d’Europa: dinar entre les dotze i la una, i sopar entre les sis i les vuit. Però... és realment cert que dinar a la una i sopar a les vuit tindrà beneficis per a la nostra salut i el nostre ritme de vida?

La resposta per a nosaltres és sí, sempre que canviem també altres aspectes en la nostra vida quotidiana: un empresari no pot acabar de treballar a les dos quarts de nou del vespre si se suposa que ha de començar a sopar a les vuit. Amb això volem dir que si el que es vol és adaptar-se a la forma de viure de la resta d’Europa, també s’haurien de corregir els horaris de l’escola, els laborals...

Destaquem que s’han de tenir en compte molts factors, ja que estem parlant de variar completament l’organització de tota una població. L’esforç que cal dur a terme per a tirar endavant aquesta proposta és principalment personal, és responsabilitat dels ciutadans de Catalunya, i sempre pot passar que més d’un es negui a refer els seus horaris d’un dia per l’altre.

Tot i així, el govern ha impulsat una iniciativa molt positiva. És molt difícil renovar el ritme de vida de tota una població com la de Catalunya, però modificar els horaris és una bona manera de començar.




Xènia Pons i Clàudia Alié

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa la teva opinió