dilluns, 27 d’abril de 2020

Paciència i responsabilitat

Tot va començar el dia 15 de març amb un confinament de dues setmanes, però, com a conseqüència del gran creixement que ha patit el virus entre la població d’arreu del món, portem poc més de 5 setmanes tancats a casa. Al principi, podia semblar una mica bogeria el fet d’estar en quarantena, però, a poc a poc, tothom es va adonar del risc que comportava la propagació tan ràpida d’aquest maliciós Coronavirus. 

Al principi, podies sortir de casa sense cap mena de problema, però, en el moment en el qual és va decretar l’estat d’alarma, les coses van canviar radicalment. Actualment, les coses per a mi no estan sent gaire dures, els principals inconvenients són la falta de relació i el descontrol que tinc per tal d’entregar les tasques. M’organitzo de mala manera, i, per tant, em toca entregar les feines bastant justes de temps. Per la resta, tot està correcte, amb moltes ganes de poder sortir de casa. 

Recentment, han incorporat que les persones menors d’edat, podran sortir a passejar en una franja d’horaris determinada. En el meu cas, puc sortir de 16:00h a 18:00h, acompanyat d’un adult. Aquest nombre és relatiu, varia en funció de l’edat que tens. Em sembla una molt bona proposta, que pot millor bastant l’estat d’ànim entre els adolescents i els adults.

Pau Gómez López

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa la teva opinió