dimarts, 19 de desembre del 2017

Auxiliar de conversa 2017-2018

Entrevista a la Linda

Per començar...

Un auxiliar de conversa és un llicenciat recent o un estudiant universitari d'últim anys que sota la coordinació i supervisió d'un professor titular, vol reforçar les capacitats orals de l'alumnat, la pràctica específica de la conversa i ensenyar la cultura del seu país.

En aquest col·legi el primer auxiliar de conversa que vam tenir va ser en Devin. El segon any vam tenir la Lilian. I la tercera va ser la Sophie. Aquest any tenim a la Linda, ve de Sud-Àfrica on viu en una ciutat anomenada Port Elizabeth, que se situa al sud-est del país. Li hem fet una entrevista per conèixer una mica més d'ella i del seu país d'origen:

Quants anys tens?
Tinc 23 anys però compliré els 24 en 4 mesos.

Explica'ns alguna cosa sobre la teva vida laboral i què estudies en aquest moment, si estàs estudiant.
Ara estic estudiant el curs "com ensenyar anglès com un idioma secundari"

Per què vas escollir Barcelona i per què vas decidir ser una auxiliar de conversa?
Recentment he acabat d'estudiar a la universitat i vaig sentir que no estava preparada per començar una feina després de l'últim any de carrera, així que vaig voler prendre'm un descans i viatjar una mica, i vaig decidir agafar l'oportunitat de venir aquí. Vaig llegir a Internet aquesta oportunitat i vaig escollir Barcelona perquè he sentit que és una ciutat preciosa i realment m'agrada estar a prop del mar. Així que sí, vaig escollir estar en aquesta àrea i per sort vaig poder anar on jo volia.

Així que tu els vas dir on volies estar?
Sí. Perquè pots escollir el lloc que vulguis de Catalunya o València, i Barcelona és un lloc molt turístic i vaig pensar que, si era la meva primera vegada a l'altre costat de l'oceà, volia estar al mig d'una ciutat turística.

Trobes a faltar la teva família de Sud-Àfrica?
Bé... Encara no els trobo a faltar perquè només porto aquí 3 setmanes, però la setmana passada vaig enyorar-los perquè la meva germana acaba de tenir 2 fills i desitjaria poder estar allà en aquest moment.

Quines són les diferències més importants entre Sud-Àfrica i Catalunya?
La més gran sens dubte és l'horari i la manera com funciona un dia a Espanya. A Sud-Àfrica tot comença abans i acaba abans, i és difícil acostumar-s'hi al principi.

Això els passa a molts estrangers aquí.
Sí, crec que Espanya té un horari molt diferent. I la gent és molt amable i molt respectuosa però això també passa a Sud-Àfrica.

Quina és la cosa o fet preferit de Catalunya?
Actualment, diria que és l'orgull de Catalunya perquè està passant per un moment molt difícil i estan molt orgullosos. I una cosa que m'encanta és el menjar, m'agrada que hi hagi marisc a la dieta mediterrània, però el meu plat preferit són les tapes.

Has tingut temps per visitar els monuments més importants de Barcelona?
Encara no els he vist tots, però he estat en alguns com Montjuïc, la plaça Catalunya i les Rambles. També he anat als búnquers i em van agradar molt. Vaig veure la Sagrada Família però no vaig entrar-hi, i demà aniré a Barcelona a conèixer-la una mica més perquè hi ha molt per veure.

Quins són els plats més populars del teu país? T'agrada el menjar d'aquí? Quin prefereixes?
El plat més importants de Sud-Àfrica és..., bé, no sé com explicar-ho...; és com un poridge elaborat de farina de blat, que es diu Pap i se serveix amb carn. 

La barbacoa (BBQ) es fa molt a Sud-Àfrica i s'anomena Braai, és molt popular allà.


Com és ser una auxiliar de conversa?
Estic gaudint de l'experiència però és molt difícil perquè desitjaria poder-vos entendre... Sigui com sigui en gaudeixo molt.

Luzia Parache i Marina Cuchillo

La robòtica eductiva

La robòtica és una matèria relativament nova, l'objectiu principal de la qual es ensenyar de forma lògica, fer pensar a l'alumne, programar i resoldre problemes.


La matèria de robòtica s'incorpora a l'escola.


Una important finalitat d'aquesta matèria és el treball en grup i es premia l'assoliment i l'exposició d'aquest objectiu. Els professors que la imparteixen a la nostra escola són en Gerard Mattis i en Lluís Valls, a l'ESO, i el professor Francesc Martí, a Primària.

Els mètodes d'estudi que s'acostumen a usar per poder dur a terme aquesta matèria, ens els ha explicat el professor Gerard Mattis: es proposa una sèrie de fitxes amb activitats a realitzar que plantegen petits reptes amb els quals l'alumne ha de demostrar que pot superar qualsevol dificultat. A més, s'ha de saber explicar als companys el repte o problema que s'ha dut a terme. Un exemple és un petit concurs que fan els alumnes de robòtica a l'ESO, que consisteix a posar a prova els robots que prèviament han dissenyat a classe: col·loquen una línia recta amb dos obstacles i el robot que primer arribi al final del camí, sense tombar-los, serà el guanyador.

L'ALCA de robòtica


Resultado de imagen de robotica
D'altra banda, els alumnes d'ALCA de robòtica participaran en el concurs, FIRST LEGO LEAGUE, com cada any. Aquesta lliga és un repte internacional que desperta interès entre els joves per la ciència i la tecnologia.

Cal recordar que el curs 2013-2014 es va dur a terme un fet important en aquesta escola: els alumnes que van participar en la lliga LEGO, van quedar classificats en tercer lloc i van ser guanyadors del premi Casa Taradellas a l'emprenedoria.

Els alumnes de robòtica aprenen a donar presència física a les seves creacions, amb diferents materials. Quan s'aporten solucions vàlides i provades, s'enforteix el lideratge dels alumnes, ja que adquirint confiança, la seva capacitat per resoldre reptes cada vegada més complexos augmenta.

Víctor Bagué i Guillem Álamo

James Rhodes: realitat o ficció?

El pianista britànic James Rhodes va néixer en una família jueva de classe mitjana a St. John's Wood, al nord de Londres, al 1975. Va estudiar a l'Arnold House School, una escola privada per a nois, on va patir abusos sexuals per part del seu professor d'educació física. Aquest fet li va causar un impacte tant mental com físic, que es va traduir en un desordre alimentari, dolors a la columna vertebral i un trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).

El paper de la "música clàssica en la salvació de Rhodes


En el moment de depressió i del no-res, la música clàssica es va convertir en el consol i la clau per a la supervivència de Rhodes: "James va aconseguir trobar un llenguatge desconegut per a tothom; un llenguatge especial, diferent, ÚNIC, que en cada moment li va donar suport per poder continuar. Cada cantata de Bach, simfonia de Beethoven i preludi de Chopin tenien sentit per a ell i, el que és més important: li transmetien un missatge. Ningú sap exactament què va pensar en el moment d’escoltar aquelles obres, però gràcies a elles ara és viu."

Actualment, James Rhodes és un dels pianistes de més renom internacional, no per la seva tècnica pianística, que és molt millorable, sinó per la seva expressivitat musical amb el corresponent rerefons. Entre la seva discografia es poden trobar diverses produccions amb el Signum Records i la Instrumental Records, i ha actuat múltiples vegades a la BBC i al Channel 4.

Des de fa pocs any, Rhodes ha intercalat la seva vocació pianística amb l’escriptura, i n'han resultat diversos llibres basats en la seva vida i supervivència, en els quals explica, detall per detall, els sentiments, pensaments i sensacions experimentats al llarg de la seva existència.

Raul Campos

Padrins i fillols una connexió màgica

A l'escola Jardí fa una colla d'anys s'utiliza una tècnica d'aprenentatge en la qual s'involucren els estudiants de 6è (els padrins) i el estudiants de P5 (fillols). Aquest mètode està pensat per ajudar a la lectura dels nens, cada setmana els padrins tenen una hora per ajudar els seus fillols perquè aprenguin i millorin la lectura.


Els fillols són emparellats amb els padrins per les tutores; cada setmana els padrins han de portar un llibre diferent que tinguin a casa, però ha de ser un llibre de quan eren petits i que els sembli adient al seu fillol/a.

Aquest projecte es realitza durant tot un any acadèmic, i allò que té de màgic és que es crea una connexió que perdura fins que els padrins abandonen el col·legi a 4t d'ESO; llavors, quan s'acosta el mes de juny, es fa un acte de comiat amb el qual els padrins i els fillols es tornen a veure per última vegada abans que els grans marxin de l'escola.

Vam fer una sèrie d' entrevistes a padrins d' aquest any i ens van donar la seva opinió del projecte:

-Teníeu ganes de saber qui era el vostre fillol?
Evidentment van respondre que sí, deien que era una experiència nova. Volien saber que se sent com a padrí ja que ells en un passat havien estat fillols.

-Com va ser la primera vegada que us vau veure?
Tots van coincidir que van tenir un sentiment d'emoció i una mica de vergonya, però que, un cop es van conèixer millor, va ser molt divertit. 

-Quins tipus de llibres vàreu portar als fillols?
Els tres tipus de llibres que més es van repetir van ser: El Patufet, llibres de detectius i d'animals.

Després d'haver fet totes aquestes entrevistes, hem arribat a la conclusió que Padrins i fillols és un projecte molt útil en molts sentits. Ajuda els infants a relacionar-se amb els altres, millora l'aprenentatge dels més petits i fa que els nens i nenes de sisè s'adonin que difícil que és intentar ensenyar algú coses i que les entengui!

Juan David Jaramillo Morales i Alex Espin Palacios

Invertim en el futur

Projecte ALCA de ciències del Col·legi Jardí del curs 2017-18


Un dels punts forts de l’Escola Jardí ha estat sempre la seva aportació perquè els alumnes puguin tenir una preparació extra, que puguin treure’s l’Educació Secundaria Obligatòria no només amb un certificat i els coneixements requerits, sinó també amb nous interessos, una preparació i adaptació a la rigorositat que serà requerida posteriorment en uns estudis superiors i a l’hora de trobar feina, i també, dins del possible, amb una base d’experiència.

Així doncs, aquest article se centrarà en un d’aquests projectes tan interessants i emprenedors: l’ALCA científic. Aquests tallers són pensats per a alumnes que presenten diferents capacitats i intel·ligències amb les quals mostren un potencial que destaca. En aquests espais poden desenvolupar interessos i matèria que no es poden fer en l’aula ordinària. Per tal d’obtenir informació de primera mà i l’opinió de membres d’aquest grup, he entrevistat a una part del grup i m’han exposat què porten entre mans aquest curs.

Un dels fets que em va sorprendre més en veure’ls quan vaig entrar per la porta, va ser la diversitat de personalitats i caràcters que formava el grup, nou persones molt diferents, en un laboratori ben petit i acollidor, que treballaven amb total autonomia. Ràpidament ho vaig corroborar ja que en presentar-me a mi i el motiu de la meva visita, les reaccions van ser molt diferents. A tots els vaig preguntar el mateix, i de respostes en van sortir de variades, però comentaré les que em van cridar més l’atenció. Sintèticament, em van parlar sobre els seus interessos i aspiracions, sobre la metodologia i el funcionament de les classes, i sobre la investigació en la qual estaven treballant.
Les classes funcionaven de tal manera que els alumnes s’organitzaven i es repartien les tasques i, ràpidament, es posaven a recollir dades i...mans a l’obra. L’ambient de les classes, perfectament amb un perfecte clima de treball, no era gens carregat ni es respirava tensió, i comptava amb la interacció constant entre companys, de forma relaxada, i que donava peu a bromes i converses.

Quant als seus interessos i per quin motiu els agrada tant formar part de l’ALCA científic, alguns em van dir que per a ells és una experiència més al laboratori que els permet experimentar i imitar un equip de recerca, que és un aspecte fora del que pot oferir l’escola normalment en aquesta etapa d’aprenentatge, i que, de cara a un futur, els servirà com a base. També em vaig trobar amb alumnes que senzillament eren allà per la seva passió per experimentar i investigar, però sense marcar-se encara cap tipus de meta futura.

Concloc l’article havent-me emportat molt bones sensacions. Considero que aquests projectes ajuden aquests alumnes que necessiten anar una mica més enllà a portar-los a un terreny on aplicar les seves habilitats, mitjançant reptes que els resultin interessants i atractius.

David Ruiz

Un agraïment a l’equip directiu per ajudar-nos a créixer tant en tots els aspectes que poden.

divendres, 15 de desembre del 2017

L'èxit de l'obra ART

El Teatre Auditori va portar ART a Granollers


El dissabte 18 de novembre és van fer dues funcions de l'obra ART al teatre Auditori de Granollers.


Art és un espectacle de comèdia intel·ligent i enèrgica sobre l'art i el valor de l'amistat. Va ser estrenada l'any 1994 i ambientada al París de finals de la dècaa de 1980. Aquesta obra explica la història d'un quadre en blanc i el preu de la seva adquisició, i posa a prova l'amistat de tres homes que semblava imposible de trencar.


L'autora és Yasmina Reza, i Jordi Galceran la va traduir al català. Es va portar arreu del món, i a Barcelona va agafar èxit l'any 2016 quan es va estrenar al Teatre Goya, en català. Els actors principals són:

  • Pere Arquillué, que  va nèixer al 1967 a Terrasa, és un actor català de teatre, cinema i té la nominació de "Butaca Award for Best Actor". 
  • Francesc Orella, nascut l'11 de juny de 1957 a Barcelona, és un actor de cinema, televisió, teatre, té duess nominacions "Butaca Award for Best Actor, Max Award for Best Lead Actor".Segur que el coneixeu, perquè protagonitza la sèrie de Merlí.
  • Lluís Villanueva, actor nascut el 26 de març de 1967 a Sabadell, té el premi "Butaca Award for Best Supporting Actor".

Art és dirigida per Miquel Gorriz, que compta amb una àmplia experiència professional com a professor d'interpretació i com a director de teatre.

Les crítiques més destacades diuen que les escenes se succeeixen amb fluïdesa. El muntatge és àgil i el ritme de l'obra no decau en cap moment. Els diàlegs són ràpids i àcids. El monòleg de Pere Arquillé és brillant i l'interpreta de forma superba. És un text molt intel·ligent i molt ven tramat.

                                                                                                                       
                                                          Gisela Pérez i Jana Pérez 

dissabte, 9 de desembre del 2017

MÚSICA CLÀSSICA: desapareguda o simplement oblidada?

Actualment es podria dir, i no diríem cap mentida, que la música clàssica és el tipus de composició que menys s'escolta entre els adolescents. A la gent jove que s'hi vol dedicar, com jo, aquest fet ens fa dubtar, ja que la música clàssica és apreciada per un tipus de públic molt concret, que potser en un futur ja no es trobarà fàcilment.



La principal raó per la qual els adolescents no escolten música clàssica és perquè els sembla avorrida. Sí que és veritat que, segons la peça, pot resultar pesada, però aquest tedi és causat per la manca de comprensió d'aquesta música, que té un rerefons bastant complex. Un altre aspecte que la diferencia dels altres tipus composicions més populars, és que la majoria d'obres no tenen lletra o, quan en tenen, aquesta està en un idioma estranger i és difícil de recordar i/o gens encomanadissa. Tot i així, aquests arguments no tenen gaire pes comparat amb el fet que la música clàssica ha estat bandejada pels mitjans de comunicació i es troba fora de l'entorn cultural de la població en general.

En conclusió, caldria fomentar d'alguna manera els coneixements sobre la música clàssica i ensenyar a entendre-la. La millor manera, al meu entendre, seria fer alguna hora més de la matèria de música a l'escola i que els deures consistissin a escoltar-la i analitzar-la de la manera més personal possible. Això ajudaria els adolescents a tenir-ne una altra visió i, potser, se sentirien atrets a escoltar-la per al seu propi benefici.

Raul Campos

Nova edició del Concurs d'escultura Manel Batlle

Com ja és costum des de fa uns anys, els alumnes de 4t d'ESO de l'itinerari de Plàstica, que inverteixen tres hores setmanals en aquesta matèria, han elaborat una escultura per participar en l'edició del Concurs d'Escultura Manel Batlle.

Les bases del concurs són les següents:
El premi és de 500€ en metàl·lic, dins la categoria en la qual participen els alumnes de 4t d'ESO. La temàtica de l'obra és lliure, tot i que no es permet que traspassi els 50 cm, pel costat més llarg, ni els 150 cm d'alçada.

En aquestes alçades del concurs, ja sabem que hi ha tres finalistes del nostre curs: la Júlia Simpson, la Júlia Rodríguez i la Marina Oliver. En aquest article us adjuntem unes imatges de les escultures de les finalistes. 

El veredicte i el lliurament dels premis tindran lloc el dia 16 de desembre a les 12:00 (a la Sala Ciutat de Granollers). Desitgem molta sort a les seleccionades, així com a tots els participants de l'itinerari de Plàstica, i animem que es continuï treballant d'aquesta manera. Felicitats a totes. 


Marina Oliver i Diana Illa

Calella i Llafranc 4t d'ESO 2017

El 28 de setembre de 2017 els alumnes de 4t d’ESO van fer una sortida didàctica a Calella i Llafranc per cohesionar els grups i millorar-ne la convivència


Llafranc i Calella, dues viles de la Costa Brava, pobles amb gent molt tranquil·la voltant i prenent el sol, fins que... Vam arribar nosaltres!


El 28 se setembre, poc després d’haver començat l’últim curs al Centre, vam emprendre una sortida amb la il·lusió comuna de millorar l’ambient entre nosaltres. El trajecte seria d'una hora i mitja en autocar, on hi havia alumnes que interactuaven entre ells, i d’altres que aprofitaven per fer una dormideta. Només arribar, vam esmorzar, alumnat i professorat, a la platja del Golfet, per agafar més tard el camí de ronda, que ens portaria de Calella cap a Llafranc.


Vam caminar uns 45 minuts a bon ritme, i durant el trajecte tothom es va anar familiaritzant amb gent que coneixia poc, o fins i tot va aprofitar per enfortir la relació amb els més coneguts. Quan vam arribar a la platja de Llafranc, les profes ens havien preparat unes activitats a la sorra per treballar la cohesió de grup. La primera activitat consistia a dibuixar amb els nostres cossos estirats a la sorra una complicada operació matemàtica. Després ens van demanar de representar un anunci famós, amb música cantada per tots nosaltres. A la tercera vam construir una sèrie de figures marines amb els cossos ben enfarinats novament sobre la sorra. La bateria d’activitats va concloure amb una cadena humana estesa al llarg de la platja. Vam convertir-nos en tota una atracció per als turistes!

Finalment ens van deixar una estona lliure per dinar i anar a fer una passejadeta per Calella, abans de tornar cap a Granollers.

Cal dir i remarcar que durant la sortida l’ambient va ser ben positiu.

Christian Fato i Arnau Girabent