divendres, 12 de juny del 2015

Un adéu que és un fins aviat


Es nota que és l’última hora a la sala de redacció. Els rajos de sol entren per la finestra i escalfen tota la sala, fent que els redactors i redactores estiguin nerviosos ja que l’estiu és només a seixanta minuts.

Arreu se sent la remor de comentaris i tecles d’ordinador, en un costat de la sala hi ha algú fent una última entrevista contrarellotge, i amunt i avall corre un becari de tercer d’ESO.

Cada parella comenta la frase següent dels articles per poder informar bé i amb estil propi dels de Fem Notícia als lectors per actualitzar per darrer cop el nostre blog.

Que ràpid que ha passat el temps..., semblava ahir quan vam començar a redactar la primera sortida del curs, quan tothom estava nerviós pel Compartim i quan les roses estaven a punt.

Després d’un any intens estem orgullosos d’haver continuat com a segona generació amb la tasca del blog, però l’hora ja ha passat i la gent comença a marxar buscant l’estiu a fora. La directora es queda a la sala i des d’un dels extrems crida al becari:

- Noi, he estat pensant que l’any que ve ja podries entrar com a redactor en el blog.

El jove de tercer somriu content pel futur que l’espera el proper any i, amb un adéu content i ple de ganes s’acomiada d’aquesta redacció tan familiar i que l’ha acompanyat durant tant de temps.


Gràcies a tota la gent que ens ha ajudat i ens ha seguit al llarg del curs; ha estat un plaer fer de redactors per a vosaltres, i a tots aquests becaris de tercer els encoratgem a prendre la iniciativa com a redactors l’any que ve.

Moltes gràcies,
Els alumnes de quart d’ESO
Curs 2014-15

I, deixeu-me afegir ara a mi,  que he estat tot aquest temps la veu silenciosa que criticava, elogiava, corregia, refeia, despenjava i penjava articles...: moltes gràcies a tots aquests redactors de primera; als de la generació anterior, que vau engegar aquest projecte, i a l'actual, que n'heu sabut continuar l'esperit. Sigueu molt feliços en tot allò que feu. I continueu essent les grans persones que ja sou. Ara i sempre.

Fins al proper curs...

Elisabet Verdú

Alumnes a les urnes

Nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO, podem votar.

A la matèria d’Humanística vam emprendre una missió difícil; l’objectiu, guanyar les eleccions a l’Ajuntament. I tot per entendre de manera pràctica com funciona el sistema electoral.

L’inici de l'activitat i de la disputa per al poder va començar amb la constitució de diferents partits polítics; després va arribar la penjada a les aules de cartells publicitaris de cada partit, dissenyats per nosaltres mateixos. Aquest acte tradicional d’un inici de campanya va ser acompanyat per un discurs individual de cada cap de partit, tots diferents i de gran qualitat.

Després d’un sagnant debat ple de preguntes amb hàbils respostes, contradiccions dintre els mateixos partits i sabotatges sense fi, vam passar a les votacions; a 4tA clarament es va veure com a guanyador el PRAC, encara que no va aconseguir la majoria absoluta. A causa d’això es va produir una forta coalició entre dos partits: Volem i ERG. Pel que fa a 4tB, després del seu dur debat, van procedir a les votacions. El partit guanyador va ser el PPG, però només amb cinc vots, cosa que no els farà fàcil l’arribada al poder, ja que hauran de formar coalició amb altres partits, si és que volen obtenir la majoria absoluta. A 4tA, els guanyadors van exposar els seus agraïments als votants; en canvi l’oposició, només pujar a l’atri, va intentar maquillar el seu fracàs criticant la coalició.





                                                                                Arnau Martinez i Albert Arilla

Una excursió al passat

La ciutat de Tàrraco (Tarragona) va ser el primer assentament romà a la Península. Avui la ciutat encara conserva restes de l'època considerades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És per això que els alumnes de llatí, seguint el que és ja una tradició d'aquesta matèria de 4t d'ESO, vam anar a visitar aquest espai cultural. 


Ens vam trobar a tres quarts de vuit a l'estació de Granollers Centre per posar rumb a Tarragona, on inesperadament, mentre esmorzàvem, va arribar un home amb una espasa a l'esquena:  era el guia de la nostra visita, en Marc. Aleshores ens vam dirigir cap a les restes del circ romà, tot passant per la Via Augusta. 

Després de caminar una estona, vam arribar a un museu on hi havia una maqueta de l'antiga Tàrraco, que en Marc va utilitzar per explicar-nos la ruta que seguiríem durant la resta del matí. El proper punt era la muralla de la ciutat, on vam veure estàtues, canons, i ens vam poder endinsar en la cultura romana gràcies a les anècdotes que ens va explicar el guia. El camí de la muralla ens conduí cap al museu d'història de la ciutat, on vam gaudir de les restes trobades just allà on estàvem nosaltres. Per últim ens vam acomiadar del guia a l'amfiteatre romà, al davant del mar. 


Però... no tot va acabar aquí. Vam dinar en un parc, i tot anava de meravella fins que, a l'estació, i ja apunt per marxar, van anunciar per megafonia que el tren arribaria una hora i mitja més tard! Que Júpiter ens salvi!







David Fusté i Èric López

Enric Ballesteros: “La ciència és una manera d’entendre el món”

"El coneixement és adquirit, però raonar et ve de dins”. 


L’Enric Ballesteros de 4t d’ESO ha guanyat una beca del programa Joves i Ciència que li permetrà passar per diversos centres d’investigació on conviurà amb altres persones que, com ell, estan interessades en la biologia. El programa dura tres anys. Aquest serà el primer i anirà a un centre a Catalunya, Món Natura Pirineus; l’any que ve, durant l'estiu de 1r a 2n de Batxillerat, podrà triar-ne un que estigui a qualsevol lloc d’Espanya, i l’any següent, un d'entre diversos punts del món, on segurament s’haurà d’expressar en anglès. Un dels països que té més interès a visitar és el Canadà.

Per obtenir aquesta oportunitat va passar un procés de selecció: va haver de fer una carta de presentació i, més endavant, presentar-se a una entrevista en la qual havia d’explicar per què té interès en la ciència i per què creia que havia de ser un dels que passessin a formar part del projecte. Algunes de les preguntes eren en anglès. “Les respostes no importaven, només el raonament", explica. "El coneixement és adquirit, però raonar et ve de dins”.

Només s'hi podien presentar tres persones de cada escola. En total s’hi van presentar unes 800, de les quals n'han sortit triades 50. Per a ell, aquesta és una oportunitat única perquè és una mostra del que pot ser el món científic professional: es fan experiments en un centre d’investigació real, no en una recreació.

“Em va bé començar des de tan jove”, explica. Sempre ha estat interessat en l’estudi de la natura: “De petit anava d’excursió al bosc, agafava plomes del terra i em preguntava de quin animal devien ser”. Quan entri en el món laboral, li agradaria dedicar-se a alguna professió relacionada amb el que estudiarà en aquest projecte, és a dir, la biologia, sempre que sigui en algun lloc de la natura. No li agrada el treball de laboratori: “Si em tanquen en un lloc, em maten, em marceixo com les plantes. La biologia és part de la meva vida. És sorprenent com podem saber la qualitat dels ecosistemes per mitjà d’una cosa que ha creat la natura. El món s’explica a si mateix i la biologia l’interpreta”.

És una sort que hi hagi persones amb estusiasme i talent per a la investigació, i que una d’aquestes hagi passat per la nostra escola. Moltes felicitats, Enric!

Nora Viaplana i Clara Sarrià

divendres, 5 de juny del 2015

Mor Günter Grass als 87 anys

Desapareix una gran figura de la literatura europea posterior a la Segona Guerra Mundial.


La setmana pasada vaig anar a una biblioteca de Barcelona per preguntar si hi havia algun llibre de Günter Grass; amb una sensació de pèrdua inexplicable, una senyora que estava recolzada en una prestatgeria em va xiuxiuejar que aquest escriptor havia mort a l'abril. Em vaig quedar bocabadada, ja que fa poc el meu pare me n'havia parlat -encara era viu llavors- perquè n'havia vist un documental. Per això havia anat a la biblioteca. La bibliotecària va citar una frase de Grass que em va marcar: 

"Quan una cosa és moralment correcte cal defensar-la sense preocupar-se de les conseqüències polítiques o personals que se'n poden arribar a pagar".




Günter Grass era un home d'idees clares i potser l'escriptor més famós, polèmic, i a la vegada representatiu de la segona meitat del segle XX a Alemanya. Tota la vida de Grass va estar lligada als esdeveniments que van sacsejar el país.

Va morir el 13 d'abril d'aquest any, per una infecció, en un hospital de Lübeck, la ciutat del nord d'Alemanya on vivia. 

Però comencem pel principi...

Günter Grass va néixer el 16 d'octubre a Gdansk, la Ciutat Lliure de Danzig, ara territori polonès. Quan era adolescent va estar a les Joventuts Hitlerianes i al 1944 per la unitat nazi Waffen-SS, fet sorprenent que no ho va admetre fins seixanta anys després, en la seva autobiografia. Seguidament, va ser obligatòriament reclutat a la guerra i l'any 1946 el van empresonar els nord-americans. Quan el van alliberar, va aconseguir tornar a Alemanya i estudiar a l'escola de Belles Arts de Düsseldorf.

Grass va compaginar les seves creacions plàstiques i literàries d'àmbit poètic i dramàtic, component peces com Falten deu minuts per Buffalo (1957), Inundació (1957) i Oncle, oncle (1958).

La seva obra més representativa i polèmica va ser el Timbal de llauna, primera de les novel·les que integren l'anomenada "Trilogia de Danzig". L'obra va tenir una enorme ressonància, va generar una gran polèmica literària i va consolidar el renom de l'autor. Constitueix el teló de fons del nazisme davant del qual es desenvolupa la història del protagonista, Oskar Matzerath, un nan que passeja permanentment acompanyat d'un diminut tambor, amb els redobles del qual va evocant la petita burgesia alemanya entre 1930 i 1950. La va desenvolupar quan encara estava empresonat pels americans. Aquesta obra va ser portada al cinema i va guanyar un Óscar (1978) i la Palma d'Or de Cannes. 

I seguim pel final...

Grass va seguir escrivint obres com el Gat i el ratolí (1961), també ambientada en el nazisme, i el Rèmol (1977). L'any 1999 va guanyar el Premi Nobel de literatura, amb certa polèmica, ja que va ser un home molt controvertit; per a alguns massa realista, sàtir i descarnat a l'hora de parlar del nazisme al seu país. També va criticar l'actuació poc ètica, sense temor a represàlies, d'altres països. Günter Grass pensava que la moral s'havia de defensar fins a la mort.

En els últims anys de la seva vida, va fer poemes i narrativa. però malauradament, la seva mort ha deixat un buit  irreemplaçable en la literatura alemanya i universal.

Patricia Segura

XXXIIIè Saló del Còmic


 

Des del dia 16 fins el 19 d'abril de 2015, Barcelona va estar endinsada dins un món de ficció en què la fantasia era el tema principal; el motiu era la celebració del XXXIII Saló del Còmic a la fira de Montjuïc.

Hi havia una gran animació, el públic hi acudia majoritàriament disfressat, i un total de 113.000 fans d'aquest món imaginari es van acabar reunint durant aquells tres dies plens de màgia per passar-ho d'allò més bé, mentre gaudien de la magnífica sensació de veure els seus personatges preferits caminant davant seu.

La ciència ficció i la fantasia heroica vam ésser els tòpics protagonistes de l'exposició central d'aquells tres dies; el saló disposava d'una bona programació sobre aquells temes: xerrades i activitats relacionades amb el món de la ciència ficció i les llegendes. A més hi va haver un gran nombre d'activitats com la firma d'autors, acte que oferia als fans l'oportunitat de parlar amb els escriptors de les seves novel·les preferides, demanar-los sobre el futur d'una sèrie, els seus projectes o simplement com elaboraven els còmics o mangues. Un altre passatemps ben agradable, i sobretot per aquells que gaudeixen del dibuix, va ser el taller del còmic, on s'ensenyaven les bases sòlides per poder començar a il·lustrar-ne un. També es va celebrar un debat en el qual els assistents parlaven sobre diferents personatges de còmics o mangues. Finalment es feia la venda de mangues i còmics (més de 400 originals) acompanyada de diferents figures de col·lecció de diverses sèries.

El Saló va tenir molt d'èxit; de fet, cada cop més persones s'afegeixen a l'increïble i alegre món de les novel·les gràfiques; aquest any hi va haver uns 7.000 assistents més respecte l'any anterior.
DSC_1088.jpg
                                                        
          DSC_0642.jpg

            Giulia Cosmulescu i Marc Abarca

Clara Sarrià no para de guanyar

Jo sóc 90% escriure i llegir i l’altre 10% és carn i ossos, però mai no he sabut per què escric.


El Premi Sambori de l’associació Òmnium Cultura, és un guardó de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països catalans, que té com a objectius promoure la participació en un projecte literari comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar.

Anys enrere la Federació d’Associacions per  la Llengua va decidir impulsar aquest premi de narrativa escolar en llengua catalana. Porta fent-se des del 2006 i Òmnium Cultural organitza el Premi Sambori a Catalunya, Andorra i la Catalunya nord. La participació d’aquest any ha estat de 30.000 persones.

Els premis es divideixen en diverses demarcacions, cada un assignat a una regió de Catalunya. La nostra companya Clara Sarrià, de 4t d’ESO B, ha guanyat el primer premi de Catalunya, passant abans per la fase de la demarcació de la Serralada Litoral, que engloba Badalona, el Barcelonès nord, el Vallès Oriental i el Maresme. Per aquest motiu hem decidit fer una entrevista a la Clara perquè ens expliqui la seva experiència en el món literari.

Clara Sarrià al costat de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural,
 recollint el premi Sambori 2015
Vas presentar-t’hi per iniciativa pròpia?
La proposta em va venir des del taller d’ALCA narrativa en què el professor ens va comentar de participar en el concurs amb una narració d’unes tres pàgines. Ens hi vam presentar els quatre que estem en el grup i durant unes setmanes compartíem amb els companys el que havíem anat escrivint i entre tots ens corregíem el que creiem que es podia millorar.

Hi havies participat abans?
Sí, a classe de català vam fer unes redaccions l’any passat i la professora en va triar dues per presentar-les al concurs i d’entre aquestes s’hi trobava la meva, però no vaig tenir la sort de guanyar.

Podies triar-ne el tema o et venia donat des del concurs?
El tema vaig triar-lo jo, i tracta d’una partida d’escacs entre dos universitaris. Darrera d’aquesta història s’hi amaga una mena de símbol de rivalitat que tenen entre ells i de l’amor per una noia. Em vaig inspirar en aquest joc, perquè sempre m’han semblat un tema interessant donat que és un joc d’estratègia, però no hi jugo gens bé, fatal diria.
Un dels personatges està inspirat en Garry Kasparov, que és un jugador professional d’escacs rus. Vaig estar mirant entrevistes d’ell i em va semblar una persona prou interessant com per versionar-la.

Des de quan ets en el món de l’escriptura?, et motiva guanyar premis per continuar en aquesta disciplina?
La literatura forma part de la meva vida des de molt petita, grapava fulls i feia veure que eren llibres i que els sabia llegir. La meva mare també em va introduir en aquest món comprant-me llibres i m’anava passejant amb ells per la casa. No va ser fins als set anys que vaig començar a escriure; des de sempre és una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, trobo a faltar alguna cosa si no ho faig. Jo sóc 90% escriure i llegir i l’altre 10% és carn i ossos, però mai no he sabut per què escric.
Guanyar premis em motiva. M’encanta guanyar! Sóc massa egocèntrica perquè no m’agradi, a més és com un reconeixement del que he fet bé. Tot i així abans de presentar un text sempre penso que està molt bé, però al dia següent veig que no ho està tant, i el canvio o fins i tot l’amago en un calaix. Per escriure una història de pàgina i mitja, m’hi puc estar tres setmanes. Reviso els paràgrafs unes vint vegades i fins i tot quan estic a l’escola hi penso, tinc una obsessió a corregir les coses i sempre sóc conscient que les meves històries no són perfectes.

T’esperaves guanyar-lo?
No, realment no m’esperava guanyar-lo perquè l’any passat no ho vaig fer. Però aquest any he millorat la meva forma d’escriure perquè he llegit més i tinc més intuïció pel que sona bé i el que crec que serà atractiu per al lector. Però moltes vegades necessito ajuda, a la meva millor amiga sempre li estic demanant consell per a les trames, els personatges...

I sobre què t’agrada escriure?
M’agrada escriure sobretot del segle XX, perquè és un dels segles més interessants de la història de la humanitat, hi passen guerres, sorgeix el capitalisme...

Ens dedicaries una frase?
 “Tenia els ulls del color del buit i de l’infinit, del color del principi i del final del temps, i en aquell moment vaig saber que estaria sempre enfonsada en aquell mar blau.”


Un cop havent conegut tot l’univers creatiu en què viu la Clara, els companys l’animem que segueixi escrivint i  que continuï fent créixer el seu talent per la literatura!

Però això no és tot! En el decurs de les últimes setmanes la Clara ha guanyat de nou un concurs, aquest cop ha quedat segona competint pel podi de Can Pedrals, on la nostra companya Clàudia Alié va quedar en primer lloc. Tot i així la Clara té un historial de guardons impressionant tenint en compte la seva edat, així que no tardarem a tenir un dels seus llibres com a Bestseller!

Josep Barnils i Enric Ballesteros

dijous, 4 de juny del 2015

Els alumnes de 4t d'ESO solidaris

El passat 8 de maig, els alumnes de 4t d’ESO A van col·laborar com a voluntaris en les Jornades Esportives d’aquest any 2015 de l’Escola Montserrat Montero.


L'escola Montserrat Montero és un centre d’educació especial, situat a Granollers, que compta amb uns 138 alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta escola sempre accepta voluntaris de diferents parts del Vallès, sobretot de Granollers, per organitzar aquestes jornades; anys enrere l’escola voluntària havia estat el Ginebró.

Les Jornades Esportives es van celebrar a les pistes d’atletisme del costat del Tub des de les 10:00 fins a les 15:00, i el Col·legi Jardí va col·laborar-hi des de les 10:00 fins a les 13:30.

Bàsicament vam ajudar a realitzar les proves físiques dividides en diferents zones per a promoure l’esperit competitiu i esportiu. L’àrea es va dividir en diferents zones, en cada una de les quals hi havia dos o tres voluntaris de l’escola Jardí. Aquestes activitats consistiren en llançament de pes, salt de longitud, jocs lliures, llançament de softball, salt d’alçada, circuit psicomotriu i cursa de 100m. 

En general les jornades varen anar bé i va ser una gran experiència per a nosaltres, ja que vàrem veure que hi ha una altra realitat que sovint oblidem i vam adonar-nos que tenim sort de tenir el que tenim.


Xavier Bernal i Mark Montes 

La venda de roses de Sant Jordi 2015

Sant Jordi és una festa que, com sabeu, se celebra el 23 d'abril amb el Dia dels llibres i la Fira de les Roses i aquesta jornada reivindica la cultura catalana. És un dia per l'amor, i per això des de el segle XV es té el costum de regalar una rosa vermella, com la sang, a la persona estimada. Al 1930 s'hi afegeix el regal d'un llibre, amb motiu del llibre, coincidint amb la data de mort de dos grans autors universals un 23 d'abril: Cervantes i Shakespeare. 

La versió catalana de la llegenda diu que en un poblet de Catalunya hi vivia tot un regnat i un bon ramat per alimentar-ne la població. Un dia va aparèixer un drac gran i llefiscós que tenia molta gana, així que se'ls va menjar tots els animals; però, tot i això, encara tenia més gana, i com que no els quedaven més bèsties, van haver de sacrificar algun habitant de la vila. Per escollir-ne la víctima, van posar tots els noms en una urna i la persona que sortís hauria de ser devorada pel drac. Aquesta va ser la princesa, la filla del rei. Que, lògicament, es va dirigir al drac molt angoixada. De sobte va aparèixer un cavaller damunt un cavall fort i blanc. El seu objectiu era salvar aquell petit poblat matant el drac, i així ho va fer. De lluny va disparar-li una llança que va tocar directament el cor de la fera, el drac va caure dessagnat a terra, i de la seva sang va ressorgir una gran rosa vermella que el cavaller va regalar a la princesa després d'haver sofert tot aquell calvari.

Com és tradició a l'Escola, els alumnes de 4t d'ESO vam posar el dia de Sant Jordi dues paradetes de venda de roses; una a l'edifici dels grans i una altra a l'edifici dels petits, amb un gran èxit. El nostre objectiu estava assolit: vam aconseguir vendre totes les roses que teníem: 1.000! I els guanys obtinguts aniran destinats al nostra acte de comiat, que celebrarem el proper 25 de juny. A més, vam guanyar experiència interactuant amb la gent del carrer. 


Míriam Moret i Georgina Leiva

Concurs fotogràfic

El passat 23 de desembre de 2014, els alumnes de 3r d'ESO van realitzar una sortida de tot el dia a Barcelona. Per començar, van anar a l'skating, on van gaudir durant dues hores patinant i s'ho van passar molt bé, aprenent a mantenir l'equilibri sobre el gel. Després de dinar i per arrodonir el dia, van anar a visitar el laberint d'Horta de Barcelona, on van realitzar un concurs fotogràfic.

Al cap d'uns dies es van exposar al vestíbul de l'edifici de Secundària totes les fotografies realitzades, perquè el professorat votés aquella que estava més ben feta segons el seu criteri. Un cop fet el recompte de vots, les guanyadores del premi, un marc de fotos gran per a la primera classificada i un marc de fotos una mica més petit per a la segona, van ser la Valentina Chicca i la Clàudia Gómez, respectivament.

Ho sabíeu?...


El laberint d'Horta
El laberint d'Horta és un jardí històric de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat. Està situat a l'antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Les obres van començar l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marqués de Llupià va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. La seva construcció es va fer a càrrec dels mestres d'obra Jaume i Andreu Valls, i del jardiner francès Joseph Delvalet i s'acabà el 1802.
    Nerea Grande i Núria Gómez

Rellotges Intel·ligents

Ha sortit al mercat una nova generació de rellotges. La mesura del temps competeix al mercat tecnològic amb eines cada dia més sofisticades. 


Els rellotges de canell van començar essent de busques i funcionaven amb engranatges; molt de temps després, van evolucionar i, gràcies als avenços electrònics, es van començar a fabricar rellotges digitals, que indicaven les hores mitjançant una pantalla. Actualment s’ha fet un altre salt, i els rellotges han esdevingut intel·ligents, capaços de connectar-se al telèfon de l’usuari i oferir opcions com les dels telèfons smartphone.

Un rellotge intel·ligent és un rellotge del futur, que ofereix funcions àmpliament millorades respecte les d’un rellotge convencional. Els primers models de rellotges intel·ligents eren capaços de poder realitzar funcions bàsiques com càlculs, executar mini jocs o traduccions; però els actuals rellotges intel·ligents ja son capaços d’exercir funcions millorades com les d’un telèfon intel·ligent o fins i tot un ordinador portàtil. Molts rellotges intel·ligents poden executar aplicacions mòbils, i uns pocs ja tenen les capacitats tècniques d’un telèfon mòbil. 

A continuació podreu observar una taula comparativa amb dos models de rellotges intel·ligents, de marques diferents, Samsung i Motorola.

Samsung Gear S

Motorola Moto 360
Corretja Intercanviable No
Dimensions
58,1 x 39,9 x 12,5 mm
46 mm de diàmetre x 11.5 mm de gruix
Càmera No No
Resolució
360x460
320x290
Polzades 2” 1.56”
Pantalla tàctil SI
Capacitat d’emmagatzematge
4GB 4GB
Capacitat de memòria RAM 512MB 512MB
Preu 349€ 299€


Fa poc va sortir al mercat un rellotge intel·ligent de la marca Apple, l’Apple Watch, que ve en tres models diferents, dues mides i sis acabats, amb un rang de corretges intercanviables i preus que van des de US $ 350 fins als US $ 17.000 .


Comunicació, fitness, informació, hora: aquestes són les funcions en què Apple posa prioritat amb l'Apple Watch. El rellotge és molt ambiciós, amb moltes característiques i aplicacions. De fet, ara mateix és el portàtil més ambiciós que existeix. Pots obtenir missatges dels teus amics, enviar missatges de text, dictar missatges, fer trucades amb altaveu, enviar emojis animat, donar copets d'amor a llarga distància o compartir els batecs del teu cor. Pots comptar els teus passos, monitoritzar les teves sortides a córrer, controlar la teva ritme cardíac, fer exercici en un gimnàs amb ell i escoltar música a través d'ell (usant auriculars sense fils Bluetooth). Pots reproduir cançons com en un iPod, obtenir notificacions i executar aplicacions com en un mini iPhone, i fins i tot realitzar pagaments amb Apple Pay.

També hi ha altres tipus de rellotges intel·ligents, però encara més “futuristes”, com el Cicret bracelet. Consisteix en una extensió del teu telèfon semblant a un rellotge intel·ligent, però aquest el que fa és projectar la pantalla del telèfon sobre la pell del braç. Com podreu veure al vídeo, agitant el braç se n'activa i es desactiva la projecció. Aquest dispositiu té les mateixes funcions que l'smartphone (permet jugar, entrar a Google, respondre trucades, parlar via Whats App...).

Si en voleu saber més, us recomanem que veieu el següent vídeo:

Rubén Morente i Lluis Domene