divendres, 28 de novembre del 2014

Entrevistem a Albert Juvany

“Llegir és la base per aprendre totes les coses”


Albert Juvany
 
Albert Juvany, pare d’alumnes de la nostra escola, és conegut per ser un apassionat de l’escriptura des de ben petit. La seva trajectòria com a escriptor té inici amb la publicació d’un dels seus poemes en una revista escolar. Poc a poc s’ha anant aficionant més i més al que ell denomina com a hobbie: escriure. Fa cosa de tres mesos va publicar el seu nou llibre El silenci del far, a la redacció del qual ha dedicat al voltant de tres intensos anys. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui en primera persona aquesta experiència. 
Aquí us deixem amb l’entrevista:


1.-En quin moment de la seva vida va decidir començar a dedicar-se a l’escriptura? Com compagina el seu ofici amb l’escriptura?
Vaig començar a escriure quan era molt petit. Fèiem una revista a l’escola L’ull blau, on vaig fer un poema amb deu anys. Penso que escriure és una afició i per compaginar-ho amb la meva feina, tendeixo a fer-ho al vespre, tot i que m’agrada més llegir.

2.-S’ha basat en fets reals per escriure?
Bé, realment és una barreja entre coses reals i fictícies.

3.-Què és el que el va empènyer a escriure el seu nou llibre?
Sempre havia fet contes i coses curtes, no sabia com es feia una novel·la, per això vaig anar a estudiar a una escola d’escriptura. El llibre va sorgir del projecte que vam fer-hi.

4.-Josep Pla deia, “primer visqui i després escrigui”, què en pensa?
Per mi viure i escriure és el mateix. Tot i així primer s’ha de viure per poder transmetre el teu propòsit als lectors.

5.-Vol transmetre algun missatge en concret amb el seu llibre? Quin?
Sí, la importància del passat, ja que fa que nosaltres vivim i et condicionarà la manera de viure el futur.

6.-Què va sentir en saber que una editorial tenia interès a publicar el seu escrit?
Em va fer molta il·lusió, a més era l’editorial que volia que me’l publiqués. N’havia llegit un llibre i hi vaig portar els papers.

7.-Té pensat dedicar més temps a l’àmbit literari?
Sí, però no puc.
El silenci del far, Albert Juvany

8.-S’ha trobat algun problema que l'hagi fet aturar-se en la seva trajectòria com a escriptor?
A vegades em quedo encallat amb la història, però s’ha de dir que sempre ho tinc tot molt pensat.

9.-Ens pot esmentar els seus escriptors preferits? S’identifica amb algun d’ells?
Els meus escriptors preferits són en Jaume Cabré, en Wajdi Mouhwad  i Pol Auster, del qual he llegit gairebé tots els llibres. M’agraden molt ja que hi puc arribar a percebre maneres diferents d’escriure.

10.-Què significa per a vostè el fet d’escriure?
Pots fer tot el que t’imaginis, estar en contacte tant amb gent bona com dolenta sense sortir perjudicat a la vida real. A més, el més important és deixar córrer la imaginació, sense limitacions que t’impedeixin crear. Ho veig com un hobbie més que com un treball.

11.-Què sent en  veure que la gent es troba interessada en el seu llibre?
Fa molta il·lusió, 6 hores són com tres anys de feina, i he dedicat molt de temps a crear aquest llibre, i el fet que a la gent l'hi interessi em fa sentir orgullós del treball fet.

12.-Quin mètode fa servir a l’hora d’escriure?
M’agrada escriure de manera que pugui dir coses però sense dir-les del tot, però hi ha moments que prefereixo especificar.


13.-Ens podria dir alguna tècnica que utilitza a l’hora d’escriure?
La tècnica que utilitzo es tracta d’esmentar petits detalls que a primera vista no tenen rellevància però que tot i així desprès prendran importància a la història.

14.-Té pensat publicar alguna novel·la infantil?
De moment no, però en tinc una en ment.

15.-Quan temps ha dedicat a escriure el seu llibre El silenci del far?
Hi he dedicat 3 anys i un mes, ja que poc després el vaig presentar a l’editorial.

16.-Ha tingut algun reconeixement literari?
Sí, he guanyat alguns concursos de literatura.

17.-Es troba interessat en els llibres d’àmbit poètic?
He llegit algun llibre de poesia, però no m’agrada gaire.

18.-Quin gènere literari li agrada més?
Qualsevol excepte les novel·les negres, ja que no m’agraden gaire.

19.-Voldria donar algun consell als lectors com a escriptor?
Sí, que és molt important llegir ja que és la base per aprendre totes les coses.

Laura Parra i Estela Rodríguez

diumenge, 16 de novembre del 2014

Més innovacions del curs 2014-15: l'ALCA literariri


Aquest curs l'escola ha introduït una nova categoria dins de l'ALCA: l'ALCA literari. El taller de narrativa ha estat creat amb l'objectiu que els alumnes d'altes capacitats puguin enriquir els seus coneixements sobre l'àmbit lingüístic.


A l'ALCA literari es practica el fet d'escriure de manera lúdica i amena, utilitzant sempre la màxima originalitat i imaginació possibles. D'altra banda, es realitzen exercicis amb la finalitat d'enriquir el vocabulari dels estudiants per tal de que a l'hora d'escriure tinguin més llibertat per expressar-se. Totes les activitats fetes fins a dia d'avui han estat dutes a terme amb una condició: els alumnes sempre han d'escriure amb una base fixa (vídeos, textos, paraules, temps verbals...) i comuna per a tots els membres,

Els participants opinen que ha estat una gran idea per part del professorat i han iniciat el curs amb moltes ganes d'aprofitar aquesta oportunitat i donar el millor de cadascú.

                                                                                                       Nora Viaplana i Mariona Campaña

S'aplica la llei Wert

La LOMCE o llei Wert, la setena llei orgànica educativa, està a tots els centres escolars espanyols des del dia 15 de setembre. La seva aplicació ha començat als cursos imparells de Primària (1r, 3r i
5è). Pares i directors la consideren "precipitada i mal planificada", i han decidit no renovar de moment els llibres de text tal com s'havia demanat. Com a resultat d'aquest descontentament força general, s'ha acordat per escrit derogar la llei si el PP perd el poder.

També hi ha hagut nombroses queixes sobre la nova Formació Professional Bàsica, que és semblant al PQPI. Aquest article imposa fer una revàlida per a poder obtenir el títol de Secundària, però com que no es començarà a aplicar fins al 2017, els alumnes que han començat aquest curs hauran d'esperar un any fins a obtenir el títol.

Es van aplicar unes retallades a l'educació l'any 2009 i la llei Wert les ha accentuades: s'ha produït un gran descens en les ajudes estudiantils i això ha provocat que un gran nombre d'alumnes no aconsegueixi les beques necessàries per poder estudiar, que alguns d'ells no puguin participar en el projecte Erasmus i que desapareguin milers de llocs docents.

Un dels articles de la llei Wert assegura l'escolarització en castellà a qualsevol regió espanyola on un alumne ho demani: a Catalunya, de moment, hi ha hagut 40 sol·licituds per estudiar en castellà. El govern central ha confirmat que si la Generalitat no concedís la petició als alumnes, les famílies tindrien la possibilitat de canviar el seu fill a una escola privada, i seria la Generalitat qui n'abonés totes les despeses, és a dir, uns 6.000€.

En resum, l'aplicació de la LOMCE no ha estat ben rebuda, en especial l'article que ha reduït de forma considerable les ajudes estudiantils i al secció sobre l'escolarització en castellà.

Giulia Cosmulescu i Clara Sarrià

dijous, 13 de novembre del 2014

ZUMBA: posa't en forma i gaudeix-ne!


Tal com hem explicat en un article anterior, aquest curs l'Escola ofereix una nova activitat extraescolar anomenada “zumba”.

El zumba es va crear a Colòmbia pel professors d’aeròbic  Alberto Pérez. Resulta que un dia que havia de fer una classe es va deixar a casa la música que portava preparada, per tant va haver d’improvisar amb unes cançons que duia al cotxe. Així és com es va crear aquest esport que actualment s’ha popularitzat arreu del món.  Hi ha molta gent a qui no agrada fer esport i per a qui ballar és una gran oportunitat per poder practicar una activitat física passant-ho bé. Si s'aprofita, es poden arribar a cremar 800 calories.

Les classes de zumba que fem  al Nexe esportiu els dilluns de 17:15 a 18:15, són molt intenses, divertides i amenes; la professora ens motiva al màxim possible. Com que, de moment, el grup està format per un nombre reduït de persones, tenim més llibertat per moure’ns i per poder captar més fàcilment l’atenció de la professora. Sempre que se’ns planteja algun dubte sobre com fer un pas de ball o un altre, ella ens n’ensenya fent-ho a poc a poc fins que  ho aconseguim.

Si el zumba et batega, posat a ballar i seràs lliure en moviment!

Maria Radigales i Romina Espinoza

Granollers, una ciutat que ajuda la gent amb dificultats

Disset entitats de la ciutat com els Amics del Xiprer, DIMAS, ONCE... han participat en la definició d'un projecte anomenat el Punt de Voluntariat, que consisteix en un servei destinat a promoure la cultura de la participació a través de la figura de persones voluntàries.

L'oficina del Punt de Voluntariat és a Can Jonch. La missió d'aquest projecte és fomentar la cultura de la participació a través de la figura i els valors que es desprenen de la pràctica del voluntariat: la solidaritat, el compromís, la responsabilitat, la llibertat...

Vam parlar amb una de les fundadores d'aquest projecte. Aquí en teniu el resultat:

Com se us va acudir la idea de crear el Punt de Voluntariat?
És una proposta sorgida en el Pla estratègic de Granollers i que ha comptat amb la participació i el consens de diverses entitats que tenen el voluntariat integrat en el seu model d'organització. Les entitats són les següents:
  • Agrupació Excursionista
  • Amics del Xiprer
  • Associació Cultural Amics de l'Àfrica
  • Associació Esportiva La Mitja
  • Associació per la Intervenció Social Integral "DIMAS"
  • Càritas Diocesana de Barcelona a Granollers - Vallès Oriental
  • Centre de Normalització Lingüística 
  • Creu Roja Granollers
  • Club Balonmano Granollers
  • Fundació Privada Educació Solidària - Escola Pia
  • Mans Unides - Delegació de Granollers comarca
  • Odontologia Solidària
  • ONCE
  • Oncovallès - Fundació Privada Granollers i Vallès
  • Oriental Contra el Càncer
  • Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
  • Agrupament de Granollers
  • Protectora d'Animals de Granollers i Voluntaris per l'Hospital de Granollers
Tothom hi pot fer de voluntari/ària?
Les persones que vulguin actuar com a voluntàries en aquest projecte han de ser majors de 18 anys o en poden tenir 16, però han de tenir l'autorització dels seus tutors.

Quins requisits ha de tenir una persona que vulgui ser voluntari/ària i com pot aconseguir ser-ho?
S'estableixen dues opcions per ser voluntaris: fer voluntariat a l'entitat sense ànim de lucre, on el voluntariat es decideix per un projecte concret o per tasques de funcionament i organització, amb el compromís que pactin entre l'entitat i la persona voluntària; o pertànyer a una bossa de voluntariats esporàdics i participar cada vegada que hi hagi un esdeveniment puntual organitzat per alguna entitat sense ànim de lucre on es necessiten persones per donar un cop de mà.



Si en voleu saber més, podeu trobar-ne informació a les adreces següents:



Xènia Pons i Clàudia Alié

Els alumnes de 4t d'ESO ens comuniquem amb Bèlgica i Londres

Intercanvi de cartes: un projecte de les classes d'anglès

Aquest nou i últim curs per a nosaltres, els alumnes de 4t d'ESO tenim molts projectes per treballar a classe d'anglès, un dels quals consisteix a practicar la llengua estrangera a través de l'intercanvi de cartes amb països de la resta d'Europa. 

El primer propòsit és realitzar una carta de presentació, un currículum i un vídeo en el qual ens donem a conèixer i mostrem les nostres habilitats. Un cop acabem aquest treball, l'enviarem a una escola de Bèlgica i/o Londres. Els alumnes d'allà també ens faran arribar la seva feina. La idea plantejada és fer grups de deu persones a cada classe per escollir quin és el millor candidat de l'altre país per optar a fer el següent pas del projecte: participar en una videoconferència amb un integrant de l'altre col·legi, que exercirà d'entrevistador, tot simulant una "interview" professional.

Amb altres escoles d'Anglaterra ens enviarem també cartes, tot i que no sempre escriurem en anglès, sinó que alternarem la llengua espanyola. Ho farem d'aquesta manera perquè tant ells com nosaltres necessitem practicar ambdues llengües. 

Finalment, comptem amb un suport magnífic a les classes d'anglès oral: l'auxiliar de conversa que ha arribat recentment, un noi texà que residirà durant tot el curs a cases d'alumnes de la nostra escola. Al llarg del curs realitzarem grups d'unes cinc persones que es reuniran amb ell i debatrem temes de tot tipus per tal que la nostra comunicació en llengua anglesa es faci més fluïda i puguem millorar la nostra parla. A més, sempre estarà per l'escola i es dirigirà cap a nosaltres en anglès.

Per tant, amb tots aquests projectes tenim l'objectiu de familiaritzar-nos amb la llengua anglesa de manera més amena. 

Laura Moyano i Anna Torras

dimecres, 12 de novembre del 2014

Trencant rutines

El passat 9 d'octubre es va concertar la primera sortida dels alumnes de quart que ens va sorprendre agradablement després de tres setmanes de rutines, un cop acabades les vacances.

A dos quarts de nou, els alumnes i els professors estàvem preparats i amb ganes de començar la sortida que aniria de Calella de Palafrugell fins a Llafranc per acabar dinant a Pals.

Després d'una hora i mitja de viatge, la platja ja es veia a través de les finestres, quan vam baixar de l'autocar en podíem percebre l'olor de la sal.

A mesura que ens acostàvem al camí de ronda, entre converses divertides, s'anava intensificant el soroll de les onades, les quals ens esperaven pel tret de sortida, però abans vam parar a esmorzar gaudint de les vistes de la platja del Golfet.

Un cop amb energies al cos, vam iniciar el trajecte entre fotografies i rialles a l'espectativa del dia. El camí ens va portar fins a Calella de Palafrugell, on el sol i el dia incitaven a banyar-se, i alguns dels seus habitants gaudien dels privilegis que la localitat oferia mentre que nosaltres passàvem ràpidament amb la mel als llavis.

En un tres i no res vam arribar al poble següent, que era el punt final del nostre recorregut. Llafranc, presidit pel seu far, ens va deixar gaudir de mitja hora d'oci mentre els professors preparaven unes activitats. Durant aquesta estona vam poder visitar el poble, fer tombarelles, mullar-nos els peus...

Un cop acabat el temps lliure, vam començar les activitats col·lectives, en les quals, per classes vam competir en diversos jocs, com fer operacions matemàtiques sobre la sorra construint les operacions amb el cos, representant anuncis i omplint globus d'aigua amb l'única ajuda d'una ampolla i el mar que, combinats, van fer que més d'un acabés més xop del que pretenia. I per acabar les activitats, aquests globus els vam fer servir com a projectils per mullar-nos els uns als altres i impactar contra algun professor.

Quan vam acabar, els professors van decidir que no aniríem a Pals i que passaríem la tarda gaudint de Llafranc mentre dinàvem acabant el dia amb bon gust de boca, no només pels gelats, sinó també per haver pogut compartir un fantàstic dia amb els nostres companys i companyes.

Enric Ballesteros i Josep Barnils