El pianista britànic James Rhodes va néixer en una família jueva de classe mitjana a St. John's Wood, al nord de Londres, al 1975. Va estudiar a l'Arnold House School, una escola privada per a nois, on va patir abusos sexuals per part del seu professor d'educació física. Aquest fet li va causar un impacte tant mental com físic, que es va traduir en un desordre alimentari, dolors a la columna vertebral i un trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).
El paper de la "música clàssica en la salvació de Rhodes
En el moment de depressió i del no-res, la música clàssica es va convertir en el consol i la clau per a la supervivència de Rhodes: "James va aconseguir trobar un llenguatge desconegut per a tothom; un llenguatge especial, diferent, ÚNIC, que en cada moment li va donar suport per poder continuar. Cada cantata de Bach, simfonia de Beethoven i preludi de Chopin tenien sentit per a ell i, el que és més important: li transmetien un missatge. Ningú sap exactament què va pensar en el moment d’escoltar aquelles obres, però gràcies a elles ara és viu."
Actualment, James Rhodes és un dels pianistes de més renom internacional, no per la seva tècnica pianística, que és molt millorable, sinó per la seva expressivitat musical amb el corresponent rerefons. Entre la seva discografia es poden trobar diverses produccions amb el Signum Records i la Instrumental Records, i ha actuat múltiples vegades a la BBC i al Channel 4.
Des de fa pocs any, Rhodes ha intercalat la seva vocació pianística amb l’escriptura, i n'han resultat diversos llibres basats en la seva vida i supervivència, en els quals explica, detall per detall, els sentiments, pensaments i sensacions experimentats al llarg de la seva existència.
Raul Campos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió