El president dels Estats Units, John F. Kennedy, va anunciar el 1961, davant el Congrés del seu país, que, abans que acabés la dècada, una missió nord-americana aterraria a la Lluna.
I... sabeu què?
Així va ser. El 20 de juliol de 1969, la nau Apol·lo 11 es va posar en sòl lunar i l'astronauta Neil Armstrong va baixar de la nau deixant marcades les seves petjades.
"És un petit pas per a l’home, però un salt gegantí per a la humanitat", va dir el viatger espacial, i 600 milions de telespectadors de tot el món van escoltar les seves primeres paraules.
Va arribar al satèl·lit de la Terra acompanyat per l'astronauta Buzz Aldrin, mentre Michael Collins romania en òrbita lunar. La nau va aterrar a l'àrea denominada "El Mar de la Tranquil·litat", una vasta extensió de fina sorra i roca.
Van recollir més de 20 quilos de mostres lunars, sembla molt, però no us deixeu impressionar, perquè no és ni la centèsima part de la superfície lunar. Encara queda lluna!
Els astronautes Edwin Buzz Aldrin i Neil Armstrong van romandre a la superfície lunar 21 hores i 31 minuts, un 20 de juliol de 1969, van estar a superfície llunar, més que nosaltres al nostre llit.
La carrera espacial, que no és exactament córrer per l’espai, es va demorar a causa del conflicte i constant competició entre la Unió Soviètica i els Estats Units en temps de la Guerra Freda, però no tot és tan senzill com fer deures, van haver moltes missions; entre elles, les missions Mercury i Gemini, que van orbitar la Terra amb astronautes a bord. Després va arribar el programa Apol·lo, amb diverses missions de prova sense tripulació i dotze missions tripulades. La missió Apol·lo 11 va aconseguir l'històric fet.
"Va ser una gesta de dimensions tan colossals que la potència del coet Saturn V, que va elevar a l'espai exterior la missió Apol·lo 11, no ha estat superada 50 anys després", comenta Germán Porta, divulgador científic del Planetari de Bogotà.
Per què l’home volia anar a la lluna…. A qui no li hauria agradat ser astronauta, de petit….o de gran?
Claudia Guallarte i Manel Jimenez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió