dissabte, 6 d’abril del 2019

Com afecta la tecnologia el desenvolupament dels nens

La tecnologia ha canviat completament tots els aspectes de la nostra societat durant les últimes dècades, des de la manera com treballem fins a com socialitzem.


Una de les diferències més notables és el canvi en la forma en què els nens juguen i interactuen entre ells. Encara que la tecnologia proporciona molts beneficis positius per a l'aprenentatge, també pot tenir diversos efectes negatius sobre el desenvolupament infantil i la qualitat de vida.

Els pares deixen els mòbil o tauletes als fills cada vegada a una edat més primerenca. Segons l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i de Lleure (AIJU), més del 50% dels nens d’entre 1 i 12 anys passa almenys quatre hores setmanals davant el televisor i un 32% dedica entre una i dues hores més a entretenir-se amb la tauleta, si bé el temps dedicat a aquest dispositiu es dispara per sobre de les quatre hores a partir dels 11 anys.


Però, quines conseqüències té l’abús de les tecnologies en el desenvolupament dels infants?


Segons els investigadors, a llarg termini, quan els nens entren en la preadolescència, l'abús de les pantalles durant el desenvolupament s’acostuma a traduir en una pèrdua d'aficions, res els interessa especialment i no són capaços d'avorrir-se. Necessiten la seva dosi d'imatges, de mòbil, de Youtube o d’Instagram. Són menys creatius, tenen menys inquietuds... A més a més s’ha detectat un augment d’obesitat, miopia i depressió infantil en els últims deu anys.

Molts psicòlegs relacionen la tecnologia prematura amb els dèficits d'atenció i amb l'aparició de problemes emocionals en l'adolescència. És fonamental que els nens aprenguin a avorrir-se i a entretenir-se sols. A esperar, a concentrar-se, a frustrar-se i a triar. Aspectes que no et proporciona un mòbil o una tauleta.

Per acabar, us deixem amb una frase d’una psicòloga molt important en el tema, Lisa Guernsey. Us convidem a reflexionar-hi:

La tecnologia és una eina, no una mainadera ni un entreteniment en si mateix, pot ser molt útil, però també pot ser molt perjudicial. I res substitueix el temps amb els pares i avis, amb els nens de la seva edat, a l'aire lliure i fent activitat física.

David Pivniceru i Carla del Barco

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva opinió