dijous, 12 de desembre de 2019

Un monstre ve a veure'm

El càncer des de la perspectiva d'un nen


Un monstre ve a veure’m és el títol de la novel·la de Patrick Ness i de la pel·lícula homònima que es va estrenar a Espanya el dia 7 d’octubre de 2016. Dirigida per Juan Antonio Bayona, autor d'obres com L’orfenat (2007) i L'impossible (2012). És una novel·la per a tots els públics, a partir dels 10 anys, d'allò més emotiva, i un exercici de conscienciació sobre aspectes com el bullying, la pèrdua i els obstacles.

L'origen del llibre es troba en un primer esbós de l'escriptora anglo-irlandesa Siobhan Dowd, a qui li van diagnosticar un càncer el 2005. Malgrat la seva malaltia, Dowd va arribar a parlar de la idea amb Denise Johnstone Burt, editor de Walter Books. Després de la mort de l'autora el 2007, Denise va demanar-li a Patrick Ness, un dels seus col·laboradors, l'escriptura final de la idea. El llibre es va publicar el maig de 2011. Ness va confessar: "part del motiu que em va portar a escriure el llibre va ser la total absència d'obstacles, ja que vaig concebre el procés de creació com una conversa personal entre jo i la pròpia Siobhan Dowd". Després del llançament del llibre i el seu posterior èxit, la productora Focus Features va comprar els drets el 2014 amb intenció d’adaptar-lo al cinema.

L'obra tracta d’un nen de 13 anys que es diu Connor O’Malley, que crea un monstre en la seva imaginació que el visita cada nit a les 00:07h. El seu objectiu és ajudar el nen a través de quatre històries. L'aparició del monstre coincideix amb l’època en què la seva mare li és diagnosticat un càncer i ha de seguir un tractament de quimioteràpia. Al mateix temps, en Connor pateix de bullying a l'escola i l'absència del seu pare no l’ajuda a portar millor la situació. Finalment, començarà a acceptar els seus sentiments respecte a la malaltia de la seva mare.

Volem recomanar tant el llibre com la pel·lícula perquè creiem que, a més d’entretenir, desperta moltes emocions. Et poses a la pell del nen, són moltes coses per assimilar: la solitud, la mort, i la incertesa cap al futur. Un punt que ens agrada molt és quan la mare li diu que si necessita trencar coses que les trenqui, que si necessita alliberar-se que ho faci. En aquesta escena, es reflecteixen moltes emocions en una mateixa persona: tristesa, ira, culpabilitat, desitjos d’estar en pau amb un mateix... Sorgeixen, doncs, totes les emocions que són presents durant la vida.

Clarissa Delcid, Anna Radigales i Ariadna Bosch

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa la teva opinió