MANIFEST PER LA PAU

 A 3r i 4t d'ESO hem elaborat diversos manifestos per la pau per mostrar el nostre desacord amb el conflicte bèl·lic que s'ha desencadenat a Ucraïna. Us en deixem aquí el que es va llegir divendres 11 de març coincidint amb les Jornades esportives de l'ESO, com a representació de tots els que hem fet.

MANIFEST PER LA PAU

En aquest escrit volem manifestar la necessitat de pau al nostre món, precisament en aquests moments entre Ucraïna i Rússia, on sembla que s’hagi oblidat que les armes no solucionen els problemes polítics.

Els motius pels quals presentem aquest manifest són pel nostre desconcert davant d’aquesta situació tan impensable en el segle XXI. Després de tots els errors que s’han comès al llarg de la història amb múltiples guerres pensàvem que la societat havia après que la guerra no soluciona res ni acaba aconseguint els objectius que aquesta persegueix.

Davant d’aquesta situació tan injusta, els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Col·legi Jardí no podem restar impassibles i, per tant, ens comprometem a:

- Defensar que aquest conflicte no és culpa del poble i que, per tant, no hauria de ser qui més pateix en aquesta guerra i, que l’agressivitat i la violència fan molt mal a molta gent i ningú en surt beneficiat, sobretot qui més pateix.

- Denunciar la violència contra els ciutadans d’Ucraïna i Rússia i la por que s’està estenent arreu d’Europa. També volem denunciar l’ajuda que estan rebent, quant a armament i munició, els països implicats en primera persona en aquesta guerra de forces armades.

- Seguir treballant per fer veure a la gent que la guerra mai no solucionarà res i promoure la pau arreu del món.

- Demanar als caps dels governs que han dut a terme aquesta guerra, que siguin conscients dels danys que comporta una guerra. No podem deixar enrere els milions de morts que hi ha hagut durant totes les guerres que el món ha presenciat, i el patiment que malauradament es va viure. Hem d’aprendre de la història que ens han deixat per no abandonar la lluita per la pau. Anys enrere uns valents van atrevir-se a començar a fer desaparèixer desigualtats i injustícies, hem de fer que la seva lluita per la pau no hagi estat en va.

- Seguir contribuint perquè aquest món sigui un lloc millor per als nostres fills i futures generacions. Per a tota la raça humana. Que es miri enrere en el temps i es pugui dir que hi ha hagut pau al món durant molts anys.

- Seguir donant suport a les víctimes que han de sobreviure o fugir del país i saber obrir els braços a aquells que ho necessiten.

Guarim el món i que callin les armes!

Classe “David Livingstone”

Bruna Juvany i Mireia Andrés

Granollers, 8 de març de 2022

ON QUEDEN ELS SOMNIS DE SER ASTRONAUTA?

Quins són els ídols dels joves i adolescents i per què? Què fa que s'hi vulguin assemblar tant?

La professió de youtuber és una de les predilectes entre la nostra generació. Els adolescents veuen els youtubers com a persones properes a ells, amb qui comparteixen edat, cultura, idioma i context social, amb qui s'identifiquen. El youtuber es descriu a si mateix en els vídeos, defineix la seva autoimatge, el seu gènere, la seva vocació, els seus amics, etc.

L'adolescència és un període molt important perquè l'adolescent està construint la seva identitat, és a dir, comença a crear-se una idea sobre si mateix, sobre les seves metes, els seus valors, les seves il·lusions i també sobre les persones amb qui té un vincle sòlid. En definitiva, comencen a triar en què ocupen el seu temps i quins valors els mouen. A Espanya l'ús de Youtube a les xarxes ha crescut molt: el 98% dels joves utilitza internet sovint i cada dia. Les xarxes socials es fan servir per relacionar-se amb aquells que ells consideren els seus iguals, a més de buscar informació o divertir-se. YouTube és una de les xarxes més utilitzades per buscar informació sobre persones referents.

Precisament, YouTube és una de les plataformes de vídeos més usades. És una de les més populars entre els joves i a través seu comparteixen la seva vida amb amics i coneguts. La majoria dels adolescents es relaciona de forma activa amb els seus youtubers favorits, als quals admira, escrivint-los i rebent-ne respostes, per la qual cosa són un referent important en la construcció de la seva identitat.

Aquestes dades es poden exemplificar amb un personatge públic ElRubius. Encapçala la llista dels youtubers més coneguts amb gairebé 40 milions de subscriptors i més de 800 vídeos. Va ser pioner en aquesta plataforma i es va fer conegut gràcies al seu contingut de gameplays. Seguit de Willy Rex, Wismichu o Ibai Llanos, d’entre altres força coneguts.

Vivim a l'era digital. Els adolescents s'han criat davant d'una tecnologia que ha anat avançant a passos de gegants i comencen a copiar bromes, comportaments, gestos i fins i tot paraules de personatges que surten a YouTube que potser no siguin apropiats per al seu creixement. Els adolescents copien qualsevol cosa dels altres que admiren.

Hi ha youtubers que s’aprofiten de la seva adquisició social com a referent, per obtenir beneficis propis, i fer coses que els joves podrien acabar prenent com a exemple pel simple fet que el seu youtuber, el seu referent a qui copiar, ho fa, i acabar sent recreades per pura admiració.

Un cas pràctic relacionat, és el que influeix als dos youtubers Didac Ribot i Energuia, seguits per milions de joves sense criteri. Aquests dos influents de les xarxes, han estat exposats demanant fotografies sexuals a menors de 15 anys o inclús menys. Les noies, quan va passar això, van denunciar-los, i ara, aquest tema s’ha divulgat per les xarxes socials.

Això ho han fet, ja que es creuen superiors per la fama que adquireixen. Molts seguidors, encara donen suport als youtubers, quan no tenen cap explicació, només perquè els tenien afecte, i han après d’ells.

En conclusió, els nens d’abans somiaven amb un dia poder trepitjar la lluna, o descobrir una cura per alguna malaltia incurable, ara en canvi, somien amb la fama i els diners, ser reconegut per uns mèrits fàcils d’obtenir sempre rere una pantalla.

I ara, qui trepitjarà la lluna per ells?

Blanca Freixas i Ivet Rojas

PER UNA ALINEACIÓ MIXTA

Messi, el millor jugador de la història... Pot arribar a guanyar al voltant de 40 milions l’any. Alex Morgan, davantera del Tottenham i millor jugadora del món. Guanya poc més de 450.000 euros l'any. En aquestes frases es cometen dues injustícies. Primer de tot, poca gent coneix el segon nom a diferència del primer. I, en segon lloc, hi ha una diferencia descomunal pel que fa al sou d’ambdós jugadors. Però si fan la mateixa feina, per què aquesta diferència?

El futbol femení ara comença a sortir a la llum. Fins ara, era estrany que una noia jugués a futbol com a esport, si una noia jugava a futbol es considerava que havia d’encaixar més amb els estereotips masculins. Encara que aquest fet no ha canviat del tot, ha millorat. Ara la societat troba millor que una noia jugui a futbol perquè simplement li agrada i que sigui tractada com es mereix. Però encara queda un llarg camí per recórrer. Per exemple: cal donar més reconeixement i visibilitat a l’esport femení i que es pugui igualar amb el masculí.

Aquests dies, hem vist com esportistes femenines, és el cas de l’Alexia Putellas, triomfaven al costat d'icones com Messi. Gràcies a aquest petit pas han canviat moltes coses i se’ls ha pogut reconèixer i donar la importància que tenen. Creiem que és imprescindible que hi hagi més visibilitat de les dones als partits, que s’emetin en canals més populars i que els partits es juguin en els mateixos grans estadis per així, entre tots, aconseguir una millora tant de tracte com de reconeixement social i econòmic de les dones esportistes.

Hem de tenir en ment que això és un treball en equip, tots hem de contribuir a aquest canvi. No només en el futbol sinó en el món femení. Estem segures que entre tots marcarem el gol del desempat.

Alba Alcántara i Ariadna Fernández 

4t d’ESO visita el Parlament

4t d'ESO assisteix a un homenatge a les víctimes de l'Holocaust  amb una xerrada sobre la comunitat LGTBI+

El dia 3 de desembre de 2021 els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Jardí vam visitar el Parlament de Catalunya per assistir a una xerrada sobre els drets de la comunitat LGTBI+, en un acte que rendia homenatge a les víctimes de l’Holocaust, tema treballat a classe de Geografia i història. 

A l’arribada ens van conduir a una sala del Parlament on una ponent ens va fer un resum de la situació de la comunitat LGTBI durant l’Holocaust. En finalitzar la primera part l’acte, tots els alumnes ens van dirigir al claustre on teníem preparat un esmorzar Ben esmorzats, vam tornar dins de la sala ja que quedava la segona part de la xerrada. Aquí quatre representants de diferents grups de defensa del col·lectiu van presentar-se. Els estudiants havíem preparat una sèrie de preguntes amb l’ajuda de la nostra professora d’història, l’Eva Andrés. Ordenadament i respectant el torn de paraula vam anar formulant-los-les i els quatre representants les contestaven obertament. 

Finalment, abans de marxar amb autocar cap a Granollers, ens van deixar visitar les instal·lacions del Parlament. 

27 de gener, acte commemoratiu de les víctimes de l'Holocaust

El dia 27 de gener se celebrà de nou al Parlament un acte commemoratiu a les víctimes de l'Holocaust, al qual van ser convidades dues representants de 4t d’ESO, la Bruna Juvany i la Mireia Andrés, com a representants dels alumnes de 4t d'ESO, que van llegir un emotiu discurs redactat per elles. A l'acte hi va assistir, entre altres personalitats, la presidenta del Parlament català, Laura Borràs.

Les crispetes

Les crispetes són un aliment salat o dolç elaborat especialment de blat de moro, per exemple el blat de moro pisingallo.

Les crispetes van ser descobertes pels amerindis (els antics nord-americans) en època precolombina fa milers d'anys. El primer cop que va ser cultivat el blat de moro va ser a Mèxic fa 9000 anys. 

A Mèxic, es preparaven al moment, introduint blat de moro en olles de fang molt calentes, o posant els grans de blat sobres de cendra ardent. En aquestes zones prehispàniques, es venien a pes i s'anomenaven momochtli en la llengua nàhuatl (una llengua asteca). A la península de Yucatán, els maies també van usar les crispetes de blat de moro amb fins rituals i gastronòmics.

Cristòfor Colom va notar que els nadius feien barrets i cossos amb crispetes de blat de moro, que venien als mariners.

El costum actual de menjar crispetes va venir dels Estats Units en l’època de la gran depressió (1929-1933).

Finalment explicarem com fer unes bones crispetes a casa:

Per fer les crispetes primer s’ha de cobrir el fons d'una bona paella àmplia amb oli i pujar el foc fins que estigui ben calent. Seguidament s’hi han d’ abocar els grans de blat de moro, deixant-los en una sola capa. Tapeu la paella, deixant un petit buit perquè en surti el vapor.

Quan comencin a espetegar les primeres crispetes, baixeu la temperatura a un nivell mitjà i espereu fins que deixin de sentir-se explosions, apagueu el foc i destapeu. Ja les podeu assaborir amb sal o sucre, com preferiu!

Eric Alcaraz i Arnau Pons

Pa de llimona amb llavors de rosella

Als matins les finestres estan entelades, ja hem de portar jaquetes gruixudes per sortir al carrer, la cançó “All I want for Christmas” de la Mariah Carey sona per tot arreu... Això només significa una cosa: ha arribat el Nadal!

I clarament, el millor pla de Nadal és estirar-se al sofà a prop de la llar de foc, amb una manta, una xocolata calenta i un llibre a la mà. Però ara... Ja saps quin llibre llegiràs? Per tots aquells qui encara no tinguin cap lectura preparada per les vacances nadalenques, us recomano la famosa història de Cristina Campos, Pa de llimona amb llavors de rosella.

Cristina Campos, l’autora espanyola de l’obra, va estudiar a la universitat autònoma de Barcelona on es va llicenciar en Humanitats i va finalment completar els seus estudis a la Universitat de Heidelberg, on va estudiar la cinematografia. Ella sempre ha estat una gran fanàtica de la literatura, la raó per la qual va començar a escriure i va publicar la seva primera novel·la, Pa de llimona amb llavors de rosella.

No hi ha res millor que una història sobre secrets familiars, amors no coincidits i romanç en un petit poble de Mallorca.

L’Anna i la Marina, dues germanes, es tornen a retrobar després de molts anys separades per vendre un molí i una pastisseria heretada d’una desconeguda. Aquestes germanes són dues persones gens iguals. L’Anna fa la impressió de tenir una vida que li va com anell al dit, és casada i no ha sortit gaire del poble, però els sentiments cap al seu marit ja no són els mateixos que fa anys enrere. En canvi la Marina és una metgessa en una ONG al tercer món. La Marina decideix quedar-se la pastisseria i investigar sobre la persona que els va deixar l’herència. Durant la recerca, descobrirà els secrets familiars que havien estat amagats per molts anys, aprendrà l’ofici del pa i s’acostarà a l’Anna com mai no havia fet. Juntes, potser, seran capaces de recuperar tots els anys perduts entre elles i per fi podran tornar a controlar les regnes de les seves pròpies vides.

A què esperes? Vés ja a buscar aquesta novel·la per passar un Nadal fabulós!

Berta Fontanet

ESMORZAR SOLIDARI 2021

El dia 17 de desembre del 2021 el Col·legi jardí celebrà l’Esmorzar solidari, organitzat pels alumnes de 3r d'ESO. Per participar en aquest projecte simplement calia donar un mínim de tres euros a secretaria, entre els dies 13 i 14 de desembre, aquests diners han anat destinats a La Marató de TV3 que enguany trenca murs per la salut mental. 

Per temes de protocol Covid els alumnes del col·legi hi van assistir repartits en diferents horaris amb els seus grups bombolla: d'una banda, dins del Centre, infantil i 1r a 4t de Primària i per una altra banda, al Parc de Ponent i ben repartits, els alumnes de Secundària, i 5è i 6è de Primària.

Després d’haver esmorzat els alumnes de 1r i 3r d’ESO van amenitzar-nos cantant unes nadales per desitjar-nos un bon Nadal i per gaudir d’aquest esmorzar.

Laura Hernández i Berta Gallego

AKA (Also known as)

Aka és una obra de teatre que vam anar a veure els alumnes de 3r i 4t d'ESO de la nostra escola al teatre Auditori de Granollers. Està centrada en la figura d’en Carlos, un adolescent que es troba en un moment en què trontollen els seus fonaments, les seves arrels, la seva identitat i és que és adoptat i d’origen marroquí... I la mirada dels altres li fa plantejar qui és realment, per què som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?

La fitxa artística:

Actor: Daniel J. Meyer

Direcció: Montse Rodríguez Clusella

Producció: Associació Descartable 

amb: Lluís Febrer

Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas

Premsa: Albert Lopez i Judit Hernández

Màrqueting i comunicació: publispe

Disseny gràfic: santi&kco

També atresora una bona collita de premis: tres premis teatre Barcelona (millor text, adreça i interpretació), quatre butaca de Catalunya (espectacle de petit format, text, adreça i actor) i dos Max (autoria revelació i actor protagonista).

M’ha agradat molt aquesta obra, sobretot perquè s’identifica amb el que vivim els adolescents i ens sentim mes atrets en veure’ns reflectits en el personatge a qui succeeixen coses que nosaltres vivim. M’ha agradat molt també l’humor que utilitzava i la interpretació, tan realista. En definitiva la recomano molt.

Aquí podeu veure un vídeo de l’obra:

https://youtu.be/vqf2_i61o1s

Aitana Comellas

CHANDRA TROBA PROVES D’UN POSSIBLE EXOPLANETA

És possible que s'hagin detectat, per primer cop, signes d'un planeta en moviment a una estrella fora de la Via Làctia. Aquest resultat intrigant, utilitzant l'Observatori de raigs X Chandra de la NASA, obre una nova finestra per buscar exoplanetes (planetes ubicats fora del nostre sistema solar) a distàncies que mai encara ningú havia pogut arribar a observar.

El possible exoplaneta es troba situat en la Galàxia Remolí (Messier 51 (M51), rep aquest nom degut a la forma d’espiral clàssica. Aquesta galàxia es troba a 23.160.000 anys llum del nostre planeta.

Rosanne Di Stefano (del Centro de astrofísica Harvard-Smithsonian (CfA) en Cambridge, Massachusetts) va dir que obrir un camp completament nou per trobar altres planetes mitjançant la cerca de candidats a planetes en longituds d'ona de raigs X, una estratègia que fa possible descobrir-los en altres galàxies. Aquest nou resultat es basa en trànsits, esdeveniments en què el pas d'un planeta davant d'una estrella bloqueja part de la llum que rebem de l'estrella i produeix una caiguda característica a la brillantor.

Di Stefano i els seus col·legues, han buscat caigudes a la brillantor dels raigs X rebuts de sistemes binaris que emeten fortament en raigs X. Aquests sistemes lluminosos solen contenir una estrella de neutrons o un forat negre que extreu gas d'una estrella companya que orbita de prop. El material proper a l'estrella de neutrons o al forat negre se sobreescalfa i emet en raigs X.

L'equip va utilitzar el pas d'un planeta que va passar davant seu i va poder bloquejar la majoria o la totalitat dels raigs X, fent que el trànsit fos més fàcil de detectar perquè els raigs X podien desaparèixer del tot, gràcies a això va poder detectar el candidat a exoplaneta en un sistema binari anomenat M51-ULS-1, ubicat a M51.

Aquest sistema binari conté un forat negre o una estrella de neutrons, que orbita una estrella companya amb una massa aproximadament 20 vegades més gran que la del Sol. El trànsit en raigs X que van trobar usant les dades de Chandra va durar aproximadament tres hores, durant les quals l'emissió de raigs X va disminuir a zero. En base a aquesta i altres dades, els investigadors estimen que l'exoplaneta candidat a M51-ULS-1 serà aproximadament de la mida de Saturn i orbita l'estrella de neutrons o el forat negre a aproximadament el doble de la distància de Saturn al Sol.

Di Stefano i els seus col·legues van buscar trànsits de raigs X en tres galàxies més enllà de la Via Làctia, utilitzant tant Chandra com el XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva recerca va cobrir 55 sistemes a M51, 64 sistemes a Messier 101 (la galàxia del Molinet) i 119 sistemes a Messier 104 (la galàxia del Barret), donant com a resultat l'únic candidat a exoplaneta el M51.

Els autors buscaran als arxius de Chandra i XMM-Newton més candidats a exoplanetes en altres galàxies. Estan disponibles importants conjunts de dades de Chandra per a almenys 20 galàxies, incloses algunes com M31 i M33 que estan molt més a prop que M51, cosa que permet detectar trànsits més curts.

Els humans sempre hem intentat anar més enllà, traspassar límits, explorar nous territoris. Aquesta tendència és la que estava darrere de les migracions que van portar els nostres oncles avis neandertals a travessar Europa, de la primera volta al món de l'expedició Magallanes-Elcano i també de l'arribada de l'home a la Lluna .

Gràcies a la recerca, d’aquí molt de temps podrem colonitzar altres planetes i ens podrem establir allà i evolucionar-hi, però no és tan fàcil trobar un lloc amb bones condicions on puguem instal·lar-nos a llarg termini. Els vestits espacials estan bé, però només per a una estona. Cal proveir-los d'aigua i oxigen que ens permetin viure, i aquests són recursos que no abunden a qualsevol cos celeste. A més, encara que trobéssim un planeta de característiques similars a la Terra, podria estar tan allunyat que trigaríem segles a arribar-hi.

En qualsevol cas, la curiositat humana i fins i tot la necessitat de trobar una alternativa a la Terra si aquesta esdevingués inhabitable ja ens han posat a treballar en aquest repte.

Marti Barroso Raimi 

Els homínids es van quedar sense cua de sobte i no de manera gradual

Els homínids són l’únic primat sense cua; a diferència dels altres primats la seva columna vertebral acaba al còccix. Encara que abans en tenien, la van perdre fa 25 milions d’anys per una mutació genètica.

Per estudiar la pèrdua, el investigador Bo Xia, del Centre Sanitari Langone de la Universitat de Nova York va comparar 31 gens presents al ADN de primats i homínids que provoquen l’aparició de la cua, així si hi ha alguna anomalia hauria de ser la responsable de la desaparició.

L’anàlisi va detectar una mutació en el gen TBXT encarregat de formar la proteïna del desenvolupament de la cua. Van actuar sobre el gen dos transposons (uns fragments d’ADN que salten i canvien de lloc). Un d’ells està present tant en homínids com en micos, en canvi el segon és exclusiu dels grans primats i va impedir el processament de certes proteïnes que van causar la pèrdua de la cua.

Els investigadors van fer un experiment amb 61 ratolins criats amb el gen TBXT dels quals 21 van créixer sense cua, amb una molt curta o una torçada. Cosa que demostra un dels canvis genètics clau de la desaparició de la cua dels homínids. Molts d’aquests 21 ratolins patien d’espina bífida, fet que va crear la teoria que l’aparició d’aquesta malaltia en humans és d’herència genètica.

El que encara és una incògnita és el perquè va convertir-se en el gen dominant.

La majoria de les hipòtesis sobre la pèrdua de la cua indiquen que va ser a causa de l’augment de mida dels nostres ancestres en comparació amb els micos.

Si en voleu saber més cliqueu a l’enllaç:

https://elpais.com/ciencia/2021-11-04/los-hominidos-se-quedaron-sin-cola-de-repente-y-no-por-una-perdida-progresiva.html

Pau Andrés

ÉS LA CASA DE PAPEL LA SÈRIE DE L’ANY?

Encara no heu vist La casa de papel? Doncs no sé què esteu esperant per mirar-la, us esteu perdent una gran sèrie de drama i suspens amb la qual cada dos per tres vas canviant de teories de què passarà a continuació. Entreu ja a Netflix per poder-la veure i gaudir-ne.

Personalment la sèrie m’ha ensenyat diferents coses, com per exemple a gaudir del que fas, tot i les dificultats o la pressió. Un dels ensenyaments que ens deixa aquesta sèrie és que cal gaudir de les coses que es fan, sobretot quan es fan amb convicció. El treball en equip és un dels aspectes que més captiven de la sèrie, no només perquè cadascun dels personatges centrals es respecten i recolzen entre si, sinó perquè cadascú té importants funcions i les compleix amb rigor. A més, una cosa que també és important destacar és que cada un dels membres és valuós per a l’equip.

La sèrie, creada per Àlex Pina, tracta d’un misteriós home conegut com «El Professor» que planeja l’atracament més gran de la història: entrar a la “Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre” per imprimir 2400 milions d’euros, esperant que sigui l’atracament perfecte. Per dur a terme aquest ambiciós pla, recluta un equip de vuit persones amb certes habilitats i que no tenen res a perdre.

És clar que recomano La casa de papel, ja que és una sèrie que et fa estar pensant durant totes les temporades i també perquè, si t’agrada el suspens i el drama, és perfecta per a tu. 

  Berta Gallego

MALÈFICA

Malèfica és una pel·lícula de gènere de fantasia i aventura, estrenada al 2014 i amb la duració de 97 minuts. Els protagonistes són: Malèfica, (Angelina Jolie), el rei Stefan, (Sharlto Copey), Diaval, (Sam Riley), La Princesa Aurora (Elle Fanning), i per últim, les fades de les flors, (Imelda Staunton, Lesley Manville, Juno Temple).

Sincerament la recomanaria per +7 anys, ja que de vegades hi ha violència, i també podria ser que els menors de 7 anys no l'entenguin.

Malèfica al principi és una bellíssima dona amb un cor pur i unes sorprenents i grans ales negres. Ella va créixer en un entorn tranquil al bosc, fins que un dia un exèrcit d'invasors humans van amenaçar l'harmonia del país. Malèfica es va tornar en la protectora del seu regne, però al final, va ser objecte d'una traïció despietada que va endurir el seu cor fins a convertir-lo en pedra, i no tenir sentiments.

Aquesta traïció, provocada per la persona de qui ella estava enamorada, li va provocar tenir el cor de pedra, i volia venjar-se, i tornar a tenir el que li van prendre anys enrere.

Quan vaig veure Malèfica em va semblar molt trista, però a la vegada plena de valors, i em va agradar moltíssim. La recomanaria molt, i més si t’agraden els temes d’aventura i fantasia.

Li dono 5 estrelles.

                                                                Blanca Freixas Arnau

PRIMERA FOTO D’UN FORAT NEGRE

El 10 d’abril de l’any 2019 per primera vegada a la història és va poder fer una foto d’un forat negre gràcies al consorci “Event Horizon Telescope”. La foto es va poder fer gràcies a vuit radiotelescopis situats als Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Hawaii i L’Antàrtida. S’han necessitat 2 anys per poder processar totes les dades recopilades.

Aquesta foto és molt important per a l’astronomia, ja que es consoliden les teories sobre la forma que poden tenir els forats negres i ajudaran moltíssim per saber com funcionen.

El forat negre està situat en el centre de la galàxia el·líptica massiva Verge-A/M87 i el que es veu en la imatge no és en si mateix el forat, ja que la gravetat és tan elevada que ni la llum no hi pot passar.

El cercle que apareix en la imatge són gasos en l’horitzó d’esdeveniments (és com una barrera que, si es passa, com a conseqüència de la gran gravetat de el forat, la matèria i la energia ja no poden escapar-ne).

Pol Putellas

Peaky Blinders

Peaky Blinders és una sèrie de televisió britànica de drama històric, creada per Steven Knight, protagonitzada per Cillian Murphy. La sèrie se centra en una família de gàngsters establerta a Birmingham durant l'any 1919, i en com el seu feroç líder Tommy Shelby (Murphy) intenta ascendir en el món de l’hampa.

Realment Peaky Blinders en la meva opinió, és una de les millors sèries que he vist de la màfia fins al moment. El desenvolupament de la trama és molt bona, el vestuari, l’escenografia, la música, els diàlegs i els personatges, fantàstics. A part, la sèrie t’enganxa des del principi i no t'avorriràs tant si la mires sol com acompanyat.

Una família de gàngsters irlandesos d'origen gitano assentada a Birmingham, els Peaky Blinders, just després de la Primera Guerra Mundial, dirigeix ​​un local d'apostes hípiques a la ciutat. Les accions de l'ambiciós i perillós cap de la banda Tommy Shelby criden l'atenció de l'Inspector en cap Chester Campbell, un detectiu de la Reial Policia Irlandesa que és enviat per Winston Churchill des de Belfast a Birmingham on havia estat enviat a netejar la ciutat de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), comunistes, colles i delinqüents comuns. Winston Churchill és acusat de suprimir el desordre i aixecament a Birmingham i recuperar un partida d'armes robat destinat a ser enviat a Líbia.

Segona Temporada

En la segona temporada es veu la família Shelby expandir la seva organització criminal al "Sud i Nord mentre mantenen una fortalesa al seu cor de Birmingham".

Tercera Temporada

La tercera temporada comença i acaba el 1924, ja que segueix Tommy i la seva família a un món encara més perillós a mesura que s'expandeixen, aquesta vegada, internacionalment.

Quarta Temporada

La quarta temporada comença la vigília de Nadal de 1925 i acaba després de la vaga general de maig de 1926 amb Tommy sent elegit Membre del Parlament el 1927. En aquesta temporada coneixem Luca Changretta, interpretat per Adrien Brody, un mafiós d'origen italià que va a Birmingham a la recerca de venjança.

Cinquena Temporada

La cinquena temporada comença dos anys després, el 29 d'octubre del 1929 (dimarts negre) i acaba el 7 de desembre del 1929, el matí després d'un motí dirigit per Oswald Mosley.

I pròximament la sisena i última temporada.

En conclusió penso que per a qui li agrada aquest tipus de sèrie no s'avorrirà mirant-la

Eric Alcaraz

La Jungla de Cristal, tot un clàssic del cinema d'acció

Primer de tot,  si encara no heu vist la Jungla de Cristal, no sé a què esteu esperant, personalment crec que és una de les millors pel·lícules que s’han fet mai. acció, suspens considero que te de tot, jo de vosaltres no m’ho pensava més i la començava a veure.

Bàsicament l’argument de la pel·li, és el següent: un policia de NY Jhon Mclane va a visitar a la seva dona a l’edifici Nakatomi a Los Angeles, al principi tot va bé però no saben que els queda poc perquè un grup de 12 terroristes de l’Aalemanya de l’Est és a punt de segrestar l’edifici i tot perquè a dintre hi ha una càmera cuirassada dins de la qual hi ha 160 milions de dòlars en bons negociables, però no serà tan senzill perqué Jhon Mclane no els posa les coses fàcils. En diferents ocasions hi ha enfrontaments entre els terroristes i el policia de NY en els que Jhon Mclane es queda a res de perdre la vida.

En conclusió crec que val molt la pena mirar aquesta pel·li, ja que estàs quasi tota l’estona amb la intriga per saber que passarà després. Si encara no l’heu vista, us esteu perdent or per als vostres ulls, no espereu més i mireu la Jungla de cristal.

                                                                                                                                          Oriol Santamaria

POSSIBLE FISSURA EN EL MODEL ESTÀNDARD?

Ara mateix hi ha dues teories que expliquen massa bé l'univers: la relativitat, i la quàntica. La relativitat explica el comportament de la gravetat en l'espai temps, i la quàntica mitjancant el model estàndard, explica l'univers a petita escala. El problema és que les dues teories es contradiuen, però a la vegada cap no és incorrecta. Llavors, que és el que passa? Bé, doncs ni els mateixos físics no ho saben. Però el que sí que saben és que la relativitat s'ha comprovat massa vegades perquè estigui malament, en canvi la quàntica és una teoria relativament nova, que funciona amb probabilitat. Es creu que per aquests factors, la teoria que ha d'estar incompleta, ha de ser la quàntica. Per això s'està posant a prova en tants experiments, per trobar algun defecte de la teoria. Aquest any es diu que s'ha trobat el primer defecte, però és això cert?

L'experiment LHCB, finançat i produït amb bel LHC (Large Hadron Collider), ha estat estudiant la universalitat leptònica (la necessitat de produir el mateix nombre d'electrons que de muons1 en una col·lisió de partícules). S'han fet diverses col·lisions i s'han comparat els resultats. S'han trobat petites anomalies que podrien indicar que la llei de la universalitat leptònica té errors, just el que es necessita per corregir el model estàndard. Els resultats han estat donats a diferents científics, i la majoria opina que, encara que la diferència de produccions no és enorme i que en la major part de les col·lisions si és dona la universalitat leptònica, les conclusions de l'experiment també podrien indicar que alguna cosa en aquesta llei s'ha de corregir. La recerca de grans errors per corregir en el model estàndard segueix, i els científics arreu del món, gràcies a instruments com el col·lisionador d'adrons a Suïssa, s'acosten més a obtenir resultats.

Bruno Chicca

Muons1: El muó​ (que pren el seu nom de la lletra grega my, µ) és una partícula elemental massiva que pertany a la segona generació de leptons.

Dash and Lily

Dash and Lily és una comèdia romàntica de Netflix que conté 8 capítols d’una durada d’entre 30 i 45 minuts cadascun. Aquesta sèrie és bastant recent, ja que va sortir a la plataforma al 10 de novembre de l’any 2020. Els personatges principals són, com diu el títol, en Dash, que és representat per l’actor americà Austin Noah Abrams, i la Lily, representada per l’actriu també americana Midori Iwama. Aquesta sèrie va guanyar premis i va ser nominada a Daytime Emmy Awards. Dash and Lily, originàriament està basada en un llibre juvenil anomenat Dash and Lily’s Book of Dares (El llibre de reptes del Dash i la Lily) dels escriptors americans David Levithan i Rachel Cohn.

La història passa a Nova York a l’actualitat, on una jove de 17 anys, la Lily, no és gens bona socialitzant amb la gent de la seva edat i es passa la seva estona lliure amb els seus amics adults. Quan les vacances de Nadal arriben, la Lily està inquieta perquè és la seva època de l’any preferida, però aquests Nadals no són com els que ella s’imaginava. Els seus pares se’n van de vacances a la illa Fuji, així que ella i el seu germà gran s’han de quedar amb el seu avi, el qual té una ideologia de la vida bastant diferent a la dels seus nets. De totes maneres, la Lily intenta seguir amb el seu Nadal, però les coses es compliquen quan l’emoció del Nadal a casa del seu avi és inexistent i els seus amics adults li comencen a dir que busqui amics de la seva edat, ja que ells tenen les seves pròpies vides i no poden estar sempre quedant amb ella. La Lily comenta al seu germà gran sobre la seva situació i a ell se li acut una idea per fer que la seva germana trobi algú amb qui tenir una amistat. En una llibreta vermella escriuen reptes i, l’endemà, la Lily va a deixar-la a la biblioteca amagat entre llibres, perquè la persona que la trobi, pugui seguir-li el joc.

En aquest moment apareix el protagonista secundari, un noi que detesta el Nadal i que només vol passar unes vacances tranquil·les sense cap destorb. Però tota aquesta idea seva se’n va en orris quan troba la llibreta de la Lily, i li segueix el joc.

El final d’aquesta història de romanç juvenil és inesperat i captivador.

Recomano aquesta esplèndida sèrie a tots els enamorats de les històries romàntiques de joves, i especialment a tots aquells fanàtics del Nadal. No hi ha res millor que una bonica història d’amor en la millor època de l’any.

Berta Fontanet Alonso

Arrenquem de nou

Després d'un període de pausa, els alumnes de 4t d'ESO del curs 2021-22 posem en marxa de nou aquest blog en què intentarem explicar de manera senzilla i amena l'actualitat, no només del Món sinó també aquella que ens toca més a prop, la de la nostra escola, en la mesura que la pandèmia ens permeti treballar com a autèntics periodistes. 

Esperem que us interessin les notícies que anirem publicant aquest curs.

                                                                                                         Alumnes de 4t d'ESO del curs 21-22

Crítica de cinema: La llista de Schindler

 

Qui salva una vida, salva el món sencer

 «Miri… aquesta llista és el bé absolut. Aquesta llista és la vida. Més enllà dels seus marges s’obre l’abisme.»                                     

La llista de Schindler, basada en la novel·la de Thomas Keneally “Schindler’s Ark”, va ser dirigida per Steven Spielberg i estrenada el 1993. La pel·lícula, situada a la Segona Guerra Mundial a Cracòvia, Polònia, narra la història real d’Oskar Schindler, un empresari nazi que, gràcies a l'ajuda del seu comptable jueu, pren consciència de la situació i comença a actuar per salvar tantes vides com li sigui possible.

            El que més destaca d’aquesta pel·lícula és que està rodada en blanc i negre, opció que va triar el director perquè tingués una atmosfera semblant als documentals bèl·lics; si la pel·lícula no hagués estat filmada en blanc i negre, seria molt més difícil reviure l’època en què està ambientada. De fet, una de les poques vegades que Spielberg utilitza el color és amb l’abric d’una nena jueva; en aquesta escena, la nena passeja despreocupadament per els carrers del gueto, que està sent desallotjat pels nazis, i capta l’atenció del protagonista. L’ús de color en aquesta escena mostra com Schindler, poc a poc, s’adona de tot el que està passant al seu voltant i com d’horrible és.

            La trama d’aquesta obra principalment segueix l’evolució que va tenint Oskar Schindler, que comença contractant a jueus perquè treballin a la seva fàbrica amb un interès econòmic, ja que són més barats. Mica en mica, però, descobreix que això en millora les condicions de vida i els salva de la mort. Però la pel·lícula no se centra només en l’evolució del protagonista, sinó que també ensenya el progrés del deliri nazi i com el poble jueu va prenent consciència que aquesta guerra pot posar fi a les seves vides.

La llista de Schindler és una cinta crua, però excel·lent, que aconsegueix transmetre a la perfecció l’horror que es va viure a l’Holocaust, i provocar una sensació d’angoixa i inseguretat en no saber què passarà, el mateix sentiment que tenen els presoners, i ho fa sense buscar la llàgrima fàcil de l’espectador.

Per Mireia Nevado Vicente 

Crítica de música: El último tour del mundo

 Versatilidad y conexión 

El pasado 27 de noviembre Bad Bunny estrenó un muy esperado álbum, El último tour del mundo. El disco captó la atención de los fans después de que se lanzaran rumores sobre su supuesto retiro musical, dudas que siguen en el aire hoy en día y que el cantante no ha aclarado aún. El disco cuenta con 16 canciones: El mundo es mío, Te mudaste, Hoy cobré, Maldita pobreza, La noche de anoche, Te deseo lo mejor, Yo visto así, Haciendo que me amas, Booker T, La droga, Dákiti, Trellas, Sorry Papi, 120, Antes que se acabe y Cantares de navidad. Este álbum está muy alejado del estilo de música de otros trabajos que causaba aún más expectación. Además, el disco contiene una ansiada colaboración con Rosalía en La noche de anoche.

El último trabajo del artista no es triste pero tampoco alegre, y consigue que sea actual. Bad Bunny se adapta a las críticas de los fans y canta sobre temas cotidianos que él conoce: el materialismo, las relaciones tóxicas y el desamor, y saca partido de ello cuando tiene que componer. Logra conectar con los seguidores y muchos reconocen escuchar sus canciones por las letras, no por el estilo de música. Asimismo, la producción de este álbum supera a todos los anteriores. Cada una de las canciones tiene un elemente distinto que las diferencia de las demás. También se pueden ver las variedades de tipos de música o las influencias que tiene del rock, R&B, trap, etc., que hacen el disco muy íntegro. El cantante, así, demuestra mucha versatilidad, cualidad que pocos artistas poseen.

El último tour del mundo es un álbum lleno de sorpresas, tan opuesto a sus otros trabajos, que hay gente que se ha sentido decepcionada. Aún así, Bad Bunny ha mostrado mucha diversidad y ha podido conectar más que nunca con algunos de sus fans, por ello es su mejor álbum hasta la fecha.

Por Clàudia Jiménez