Compartim a Infantil i Primària

Els projectes del Compartim d'Educació infantil i Primària. Un món de contrastos ben divers 

En l’Educació Infantil, els alumnes de P3 van treballar el “Dia o la nit”, basant-se en els colors, els estels, i els sons de la nit i el dia.  Pel que fa als alumnes de P4, a partir de diversos valors com el respecte, la tolerància, les diferències físiques van treballar el tema "d’Iguals o diferents". Els alumnes de P5 van donar al tema un enfocament molt original, en el qual van reflexionar sobre les accions bones o dolentes a partir de l’estudi de personatges fantàstics, "Fades o bruixes".

Els qui són una mica més grans, els de 1r de Primària, van fer una retrospecció per tal de situar-nos en el passat i, a través d’un túnel del temps, ens conduïren cap al segle XXII, el futur. Passant a la classe de segon, els alumnes realitzaren una pel·lícula amb dibuixos fets per ells sobre les emocions sota el tema "Positiu o negatiu".  El grup de tercer s’enfangà les mans per tal de fer diferents escultures amb les quals representaren algun moment "Gran o petit" de les seves vides. "Riquesa o pobresa", un tema molt altruista, el van dur a terme els alumnes de 4t. A part d’altres activitats, van vendre galetes, fetes per ells mateixos, per recollir diners per a  El Xiprer de Granollers, una organització amb la qual ja ha col·laborat altres vegades la nostra escola.

El grup de 5è es calçà unes bones botes i va anar acompanyat d’un grup de coloms blancs, per enfrontar-se al gran dilema “Pau o guerra”. Per finalitzar, el grup de 6è va tractar el tema "Realitat o fantasia", tot experimentant sobre el surrealisme a partir del conegut pintor català Salvador Dalí; van escriure contes amb els símbols que caracteritzaven aquest pintor i amb l'ús de trets rellevants dels famós escriptor Gianni Rodari. A més van fer al vestíbul una projecció d’imatges d’il·lusions òptiques, una exposició d’art urbà en 3D i diversos trucs de màgia.

Realment, aquest projecte s’ha basat en elements contradictoris, tots ells amb trets comuns però alhora ben diferenciats.   

Laura Parra i Estela Rodríguez

I tu, com veus el que t'envolta?

Tots sabem que aquests últims dies un vestit ratllat ha causat polèmica a les xarxes socials: hi havia gent que el veia blanc i daurat i gent que el veia blau fosc i negre. Hem volgut aprofitar aquesta ocasió perquè els nostres companys de 2n d'ESO, que han treballat a fons la qüestió de l'òptica al Projecte Compartim, ens expliquin com l'ull capta les imatges i els colors.

En primer lloc ens hem endinsat en l'humor vitri d'un ull, on hem pogut veure les parts que formen l'òrgan que ens permet veure. Tot seguit ens han ofert l'oportunitat d'entendre com veuen les coses alguns animals en comparació dels éssers humans; ens hem sorprès molt en comprovar que alguns veuen en blanc i negre o altres només perceben ombres. Posteriorment hem fet el test del daltonisme i ens han ensenyat els diferents tipus de daltònics que existeixen, i com un daltònic veuria el passadís de la planta baixa de Secundària o colors quotidians com els d'un semàfor.

Hem insistit en els colors, i ens han ensenyat un ventilador que conté una paleta amb molts colors, i que, quan l'engegues, tots es converteixen en un de sol, el blanc, perquè el nostre cervell no té la capacitat de captar tanta informació a certa velocitat. També han destacat la importància del prisma de Newton, amb què la llum es descompon en els colors de l'arc de Sant Martí.

Després de tot, hem pogut veure que, com bé diuen ells, no tot és com es veu. 

Giulia Cosmulescu i Mariona Campaña

4t d'ESO... Pròxima destinació: Berlín

Els alumnes de 4t d'ESO viatjaran a Berlín el proper mes de juny

Els alumnes de l'últim curs de l'ESO tanquen el seu pas per l'escola amb un viatge: París, Sevilla, Madrid, Roma... Aquest curs viatjaran a Berlín. A banda d’aquesta extraordinària ciutat visitaran diferents zones.

SACHSENHAUSEN

El camp de concentració de Sachsenhausen, establert l'any 1936 i tancat el 1950, estava ubicat al límit septentrional de la ciutat d'Oranienburg.

 

MUSEU PARGEMON

El museu Pargemon és un dels més visitats de la ciutat. Té la peculiaritat que primer s'hi van portar les obres d'art i després, al seu voltant, es va construir l'edifici. 

UNTER DEN LIDEN

Ja que anem al museu, aprofitarem per passar pel famós carrer Unter den Liden, que està 12 minuts a peu. És el bulevard més tradicional i conegut de la ciutat. Des dels seus principis fins a la Segona Guerra Mundial va ser el centre neuràlgic de la vida cultural berlinesa i el punt de trobada de molts ciutadans.

MEMORIAL DE L'HOLOCAUST

També ens perdrem dins el laberint de cubs de ciment que formen el memorial de l’Holocaust, és a dir, el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich i que fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi, entre els anys 1933 i 1945, que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional de raça pura. 

CHECK POINT CHARLIE I EAST SIDE GALLERY(MUR DE BERLÍN)

No podem oblidar-nos del Check Point Charlie, un passatge fronterer del Mur de Berlín (1945-1990). Actualment es troba al districte Kreuzberg i obria el pas a la zona de control nord-americà amb la zona soviètica, on actualment s'uneixen els barris de Mitte i Kreuzberg. El mur de Berlín es va construir per dividir el Berlín Est i el Berlín Oest, era part de la frontera interalemanya. En anys previs Alemanya, fou dividida en quatre zones, controlades i administrades per l'URSS, els EUA, el Regne Unit i França. De la mateixa manera, Berlín, en qualitat d'antiga capital del Tercer Reich, va ser dividida també en quatre sectors.

El 1949 es van fundar  dues repúbliques alemanyes; cada vegada es vigilava més la zona fronterera i la divisió es feia més patent. Totes dues administracions van enviar a la frontera policies, soldats i duaners; posteriorment, l'any 1961, la RDA va iniciar la construcció d'una tanca que separaria ambdues zones. 

Berlín tenia l’estatus de zona desmilitaritzada i era independent de tots dos estats alemanys. Berlín Oest s'anà acostant a la categoria d'estat federat de l'RFA, mentre Berlín Est esdevenia capital de la República Democràtica Alemanya. La caiguda del mur el 1985 va suposar la fi d’un període d’aïllament de l’Alemanya oriental. 

Del mur se'n conserva una part, com a memòria històrica. En recorrerem un quilòmetre i mig a peu, i en contemplarem les parets pintades per artistes contemporanis. També veurem un tram pintat per un artista català, Ignasi Blanch.

MUSEU JUEU

Per altra banda, passarem pel museu jueu. Aquest ens mostra, a través d'obres artístiques i objectes de la vida quotidiana, la història dels jueus que viuen i van viure a Alemanya durant els últims dos mil anys. És un museu molt original perquè una part està dissenyat de manera que et sentis transportat a l'època dels nazis. Per exemple hi ha una sala que és un laberint, que representa el sentiment de pèrdua que van sentir els jueus quan s’exiliaven, i no tenien on anar.

NEUES MUSEUM I ALEXANDER PLATZ

Passejarem fins a l'illa dels museus per fer la visita al Neues Museum, que compta amb una gran col·lecció d’art egipci. Més tard travessarem el riu i passarem per l’ajuntament vermell i el barri de Sant Nicolau. Després visitarem l’Alexander Platz, una altíssima torre de televisió coneguda com un dels símbols de la ciutat, i tot seguit veurem la font de Neptú i l’espai Marx-Engels Forum. Finalment, a la Kurfurstendamm, una de les artèries de Berlín, trobarem les runes de l’església Memorial del Kaiser Guillem.

El Neues Museum està situat al nord del Museu Antic, i va ser construït entre 1843 i 1855. Va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat reconstruït i a l’octubre de 2009 se'n van tornar a obrir les portes.

Alexander Platz és una gran plaça ubicada a l’àrea cèntrica de Berlín, a prop de molts altres edificis històrics. Va ser redissenyada diverses vegades al llarg de la història, i l'última reforma es va dur a terme als anys 60. A partir de llavors, es va convertir en un dels espais públics més importants de Berlín, sent coneguda com un dels símbols de la ciutat.

LA POBLACIÓ IMPERIAL DE POTSDAM I EL PALAU DE SANSSOUCI

Per últim, anirem a la població imperial de Potsdam, on visitarem l’interior del palau de Cecilienhof. També passejarem pel palau de Sanssouci, conegut pels seus magnífics jardins.

Potsdam és una ciutat alemanya, capital de l’estat federal de Branderburg. És mundialment coneguda pel Palau de Sanssouci. Té un important observatori astronòmic dedicat a l’estudi de l’activitat solar i astrofísica. Va ser fundada aproximadament al segle VII.

I, per acabar, el Palau de Sanssouci: és format per un conjunt d’edificis i jardins, i és l’antic palau d’estiu oficial de Frederic II “El Gran”, rei de Prússia. Va ser construït entre 1745 i 1747.

Estem tots molt entusiasmats amb aquest viatge i no podem esperar el dia que trepitgem Berlín!

Xènia Pons i Clàudia Alié.

De notes del pentagrama a avaluacions escolars

Dins del marc de Projectes de Recerca de 4t d'ESO, volem explicar-vos l'experiència d'un treball sobre l'educació musical, amb el qual es pretenia demostrar si la música que ens envolta aporta beneficis al nostre cervell.

A través de la investigació realitzada, s'ha confirmat que estudiar música afavoreix els següents aspectes:

• L'educació en l'autoestima. 
• L'educació per garantir l'equitat d'oportunitats. 
• L'educació per a la ciutadania, el diàleg i la cohesió social. 
• La millora de l'aprenentatge de la llengua, a través de les lletres de cançons. 
• El bon desenvolupament del cervell de les persones. 

En definitiva, les investigacions realitzades amb aquest projecte han mostrat que la música pot ser l'eix principal de tots els aprenentatges.

Per a dur a terme el treball, les seves autores es va entrevistar a diverses persones relacionades amb el tema, com ara directors d’escoles de música i metges especialistes a tractar amb gent que té dificultats, i també es van passar enquestes sobre la qüestió a determinades escoles de Granollers que basen el seu sistema educatiu en la música. Centres que, precisament, han millorat els seus resultats en les proves de Competències Bàsiques.

D'entre totes les entrevistes, va ser especialment interessant la realitzada a Anna Maria Piera, directora del Conservatori de Granollers. En resum, l’Anna ens va dir que al Conservatori potenciaven molt la música en els infants, ja que està demostrat que el seu cervell és com una esponja i els és molt més fàcil adquirir nous coneixements. També va explicar que tractaven amb musicoteràpia (una ciència que “ajuda a través de la música”) els nens amb autisme del centre Montserrat Cavaller de Granollers i els nens amb síndrome de Down. En paraules de l'Anna M. Piera, “mai és tard per endinsar-se en el món de la música, i estic segura que si les escoles posessin de la seva part, les futures generacions serien més innovadores, sensibles i creatives”.

Així doncs, podem confirmar que la música hauria d’estar molt més present a les escoles a causa dels múltiples beneficis que aporta.

Xènia Pons i Clàudia Alié

L’esquiada, la Bruna, i els alumnes de 2n

Com cada any, els alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Jardí han pogut gaudir de tres dies d’estada d'esquí a la Molina, el 18, 19, 20 de febrer. Com a tutors, van assistir-hi el professor Josep Lloret, la professora Mònica Suils, i la Maria Murtra. 

Els assistents asseguren que durant aquesta estada el temporal els va afavorir, més que altres anys, i que tot va anar força rodat. Van passar, doncs, uns fantàstics dies a l’alberg La Bruna, situat a Bellver de Cerdanya.

Esperem que aquesta bona experiència es pugui produir per molts anys consecutius!

Xavi Bernal i Mark Montes 

Dagoll Dagom a l'Auditori de Granollers

Els alumnes de quart d'ESO hem treballat aquest any l'adaptació de Dagoll Dagom de l'obra Mar i Cel. Ara tenim l'oportunitat de veure de prop aquesta companyia dramàtica, al teatre Auditori de Granollers, amb l’obra Flor de nit, que s’estrenarà el dissabte 16 de maig a les 9 del vespre.

Flor de nit es va estrenar per primer cop al Teatre Victòria de Barcelona l’any 1992. Manuel Vázquez Montalbán va escriure'n el text; Albert Guinovart es va encarregar de la música, i Dagoll Dagom la va posar en escena. La producció original es va representar en 248 ocasions, amb més de 150.000 espectadors. 

La història comença el 1991, quan s’apropen els Jocs Olímpics i cal destruir el cabaret. Durant les hores prèvies a la demolició, Sebastian Reynals rememora com va ser el local en els anys previs a la Guerra Civil a través d’un flash-back.




A l’obra hi surten representats els dos nivells oposats de la vida social a Barcelona en l’època de la transició. Una flor de nit està tancada durant el dia, mantenint l’aroma secret, i s’obre al vespre, emetent un perfum embriagador; Flor de nit és precisament el nom del cabaret on es reuneix la Barcelona dels artistes, els rics i les dones de cites, encara que totes les classes socials de la ciutat juguen amb una doble conducta, excitats pels temps de revolució. També és un símbol de la doble vida que reflecteix tant la ciutat com la protagonista de la comèdia, la Rosa. 

L’eix principal de l’obra és el triangle amorós format pel Quimet, un anarquista sense sort; la Rosa, una noia obrera que vol aconseguir la seva pròpia identitat, i en Reynals, el cronista de la ciutat que es relaciona de nit amb les flors prohibides. L'obra recrea, a través de la música, com era la ciutat i la seva alegria nocturna.

La durada de l’espectacle és de dues hores i mitja, així que, si la trama us agrada, no dubteu a anar-hi perquè a Granollers no acostumem a comptar amb la presència d'aquesta important companyia de teatre.

Nora Viaplana i Clara Sarrià

Francesc Mauri a l'Escola Jardí

El dia 28 de febrer l’AMPA del Col·legi Jardí va organitzar una xerrada a la sala d’actes molt especial. El protagonista era en Francesc Mauri, un dels conductors de la secció del Temps de TV3. La presentació anava dirigida a tots els públics i bàsicament va tractar aquests aspectes: els canvis del clima i les raons que l’expliquen,  què podem fer per no contaminar tant...

      

A l’inici de la conferència, Mauri va mostrar diferents taules en les quals s’expressaven els canvis de temperatura al nostre planeta des que se’n tenen dades. Explicava que el clima de la Terra es pot dividir en fases: èpoques gèlides i èpoques caloroses, i que actualment estem sortint d’una època gèlida; és a dir, és normal que hi hagi escalfament global, ja que ara estem en camí d’una època calorosa.

L’apartat següent va tractar sobre la pluviositat, i aquí en Mauri ens va fer observar que, encara que es pensi que hi ha hagut anys en què ha plogut menys, és mentida, perquè a finals d’any les mitjanes són similars. Finalment va parlar sobre les possibles solucions a la contaminació, la qual està accelerant el procés per arribar a l’època calorosa. Les solucions són diverses: la implantació d’energies renovables, un millor reciclatge i i l’ús de vehicles elèctrics. Al final de l’exposició, va resoldre les preguntes plantejades pel públic.

Si t’agrada el tema, o simplement ets curiós, et recomanem que miris el vídeo proposat en la part inferior o que visitis el blog de ciència dels nostres companys de 4t d'ESO (l'enllaç del qual es troba al web de l'escola), on hi ha informació més detallada, ja que l’exposició va ser força interesant.

                                                                                             

Arnau Martinez i Albert Arilla