divendres, 24 d’abril de 2020

Jo em quedo a casa

Qui ho havia de dir que, un dia com el 14 de març, començaria un estat d’alarma com a conseqüència del qual hauríem de quedar-nos a casa per evitar encomanar-nos a causa d'un virus que, poc a poc, s'ha  anant propagant arreu del món. No només això sinó que també per a la majoria de nosaltres ha canviat el nostre dia a dia tan dràsticament...! Hem passat de sortir cada dia de casa tant per anar a treballar com per anar a l’escola a, de cop i volta, haver de canviar la nostra rutina i fer-ho tot des de casa. En el cas de molts dels estudiants, com jo, hem hagut de seguir amb les classes, però en comptes de fer-ho de la manera habitual, hem hagut de adaptar-nos a les circumstàncies actuals i seguir amb l’aprenentatge a través d’una pantalla.

 En el meu cas, per poder fer més amè aquests dies i que l'avorriment no pugui amb mi,  a més de seguir les classes, fer deures, mirar pel·lícules i sèries, també he arribat a fer coses que mai no hauria imaginat que podria fer  o que vaig deixar de fer fa molts de temps com fer puzles,  restaurar i pintar objectes vells, jugar amb més constància a jocs de taula, decorar la meva habitació i fins i tot he aprés l’art culinari. A més d’això també he gaudit de més temps per dur a terme el que més m’agrada, que és llegir. 

Aquest confinament també ens ha privat de veure els nostres familiars i amics. Una manera de poder comunicar-nos amb ells, és pel mitjà de les videoconferències gràcies al qual puc veure’ls i passar-hi estones , tant amb les meves amigues per fer un sopar virtual, com amb la meva família per parlar i comunicar les novetats.

Mai no havíem arribat a pensar que ens podria passar una cosa així, i ara més que mai hem de treballar tots en equip i fer front a aquesta malaltia. Si seguim les recomanacions i respectem les normes establertes, amb paciència, calma i prudència aquesta situació serà cosa del passat i tan aviat com sigui possible podrem tornar a la normalitat.
                                                                                                                      Valeria Ramos

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa la teva opinió