dimarts, 28 de maig de 2019

L’epigenètica, la nova revolució biològica

Més enllà de la genètica

El que facis, el que mengis, el teu estil de vida es transmetrà als teus fills i nets. Has de ser el guardià del teu genoma. 


Fins ara pensàvem que els gens eren inalterables, que el material genètic que ens proporcionaven els pares estava sota clau i forrellat. Però, i si els nostres avantpassats ens han aportat alguna cosa més que una seqüència d’ADN? I si la vida dels nostres pares, avis, besavis, les seves vivències, el seu estil de vida, el que van menjar, l’estrès que van patir... haguessin pogut influir en la nostra salut? I si l’herència no ve determinada només pels gens? Doncs tot això ha estat comprovat, i es coneix com epigenètica.

L’epigenètica, com bé diu el seu nom, va més enllà de la genètica. Les condicions ambientals i les experiències que van viure els nostres avantpassats poden activar o desactivar alguns dels seus gens i aquesta modificació la poden transmetre als seus fills i nets. El canvi epigenètic és un fet normal i natural que ens diferencia entre nosaltres. Un exemple molt clar ha estat estudiat en el cas de dues bessones que presentaven un codi genètic idèntic. De petites eren idèntiques perquè mantenien el mateix estil de vida; però, quan s'han separat en la vida adulta, s'han començat a diferenciar físicament. Una d’elles ha mantingut una bona alimentació i un estil de vida saludable i l’altra, no. Per tant, quan canviem el nostre estil de vida també canvia la nostra aparença. 



Un simple canvi en l’entorn, és suficient per alterar un gen.


No obstant, hi ha canvis epigenètics que poden ser perjudicials i poden causar algun efecte a la salut, malalties i síndromes. La síndrome de Beckwith-Wiedemann, per exemple, es caracteritza perquè els nadons neixen amb la llengua gegant, l’intestí fora de l’abdomen i tenen moltes possibilitats de desenvolupar càncer infantil. S’ha comprovat que els nens que han nascut mitjançant processos in vitro tenen un percentatge molt més elevat de tenir aquesta síndrome que els altres. Així doncs, treure l’embrió del seu ambient natural, només un simple canvi en l’entorn, és suficient per alterar un gen.

Un altre factor estudiat són els trastorns post traumàtics. Un cas concret el trobaríem en les dones embarassades que van presenciar l’atemptat de l’11S o la gent que va viure l’holocaust i va desenvolupar trastorns psicològics després de viure aquesta experiència. Es comprova com els seus fills, sense haver-la viscut, també mostren els mateixos símptomes que els pares. Fins ara es pensava que era per les històries que explicaven constantment els pares als fills, o que els mateixos fills veien i desenvolupaven els mateixos símptomes que els pares. Però l’epigenètica ha donat una resposta fora dels coneixements biològics estàndard. 

En exposar-se a un fet estressant el cos produeix cortisol, l’hormona que ajuda a regular l’estrès. Si els nivells de cortisol són baixos és probable que la persona exposada adquireixi un trastorn d’estrès post traumàtic que fa que sigui més difícil de superar-ho. Es va fer un estudi a dues-centes dones embarassades que van viure l’11S i que havien desenvolupat estrès post traumàtic. Es va detectar un nivell anormal de cortisol a la saliva de totes aquelles dones però, el descobriment més curiós, va ser que també el tenien els seus nadons, que van créixer amb els mateixos símptomes.

Hi ha una frase popular que diu que som el que mengem. De fet, s’ha demostrat gràcies a l’epigenètica. Analitzant els llocs on van viure la fam s’ha pogut comprovar els efectes a llarg termini de la malnutrició, que afecten a la salut dels descendents i provoquen errors genètics que poden activar o desactivar algun gen. A la Xina, per exemple, quan Mao Tse-tung va decretar que tothom havia de treballar en la producció d’acer, els camps van quedar sense cultivar i la gent va passar molta gana. Desesperadament, van començar a menjar l’escorça dels arbres i, en la següent generació, es van duplicar els casos d’esquizofrènia. 

Amb estudis amb animals també s’han observat alguns canvis. Es van estudiar un grup de ratolins genèticament idèntics. A uns se’ls va afegir soja a la seva dieta i van canviar el color del pelatge. Ha estat comprovat que les hormones de la soja fan que canviïn els gens responsables del color de la pell. 

S’ha demostrat que hi ha aliments epigenèticament saludables com: l’oli de fetge de bacallà, el peix blau, les fruites d’estiu, les albergínies, el bròquil o el te verd. Aquest últim explicaria perquè l’Àsia és el continent amb menys persones afectades de càncer. El que mengem influeix en la nostra salut. 

Amb els 30.000 gens que tenim, quin serà el resultat de l'activació o desactivació de gens? Hi ha milions de combinacions possibles! El pròxim gran repte de l’epigenètica és aquest, desxifrar-ne el codi. Què els activa o desactiva? Si descobríssim totes les causes i efectes de les diferents combinacions, si poguéssim intervenir en l'estat del gen per mantenir els "correctes" i eliminar els "dolents"; llavors podríem, teòricament, curar moltes malalties com el càncer, l'Alzheimer, el Parkinson, malalties vasculars... Encara queda molt camí per endevant on es descobriran moltes mñes coses que encara no sabem. Però el camí ja està començat i seguim avançant.

L’epigenètica canviarà radicalment la manera com entenem l’herència. Recorda que no només ets tu. El que facis, el que mengis, el teu estil de vida es transmetrà als teus fills i nets. Has de ser el guardià del teu genoma. 
                                                                         
                                                                                                       Carla del Barco

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa la teva opinió