Actualment el món està en una situació molt complicada. Hi ha hagut una pandèmia causada per la propagació del coronavirus COVID-19, i aquí a Catalunya s’ha activat el sistema d’alarma i hem d’estar un bon temps, que cada cop s’allarga més, tancats a casa i només podent sortir per l’imprescindible.
Quan tot estava començant a la Xina mai no hauria imaginat que arribaria ser tan greu. Veia com poc a poc s’acostava a Europa i començaven a haver casos més pròxims, la qual cosa em va espantar una mica, i confesso que en el moment en què ens van dir que es tancava l’escola em vaig alegrar pensant que la situació seria diferent, perquè no ho veia tan seriós. Poc a poc m’he anat adonant de la gravetat de la situació i fins a dia d’avui encara estic assimilant-ho.
El fet de viure amb els meus avis fa més complicada la meva situació. En el meu cas tinc sort de tenir jardí i una casa amb espai, ja que com que estem tots tancats hi ha una tensió que a vegades acaba en baralles entre nosaltres.
La veritat, estar tancada tant de temps m’angoixa, ja que això m’ha cancel·lat molts plans, però sé que és un mal necessari, ja que és important perquè això acabi abans.
També el fet d’estar tancada et deixa temps per pensar sobre moltes coses, i per valorar-ne molt algunes altres, i a les persones que feia unes setmanes veia diàriament i i que no pensava que trobaria tant a faltar.
Jo crec que ens va bé a tots tenir un temps per nosaltres mateixos i espero que, a l’hora de tornar, tothom hagi tingut una perspectiva diferent i tot sigui millor en molts sentits.
Mayka Gerber 4tB d'ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió