Projectes de recerca dels alumnes de 4t d’ESO

Un any més, els alumnes de 4t d’ESO hem presentat els mítics “Projectes de recerca”, ara vinculats al Compartim.

Des  que es va iniciar el Projecte Compartim, els alumnes de 4t d’ESO fan una presentació del seu Projecte de  Recerca el dissabte de portes obertes. Nosaltres no serem menys! Ara bé, aquest any, el dia elegit per fer l’exposició s’ha avançat respecte als anys anteriors i, com a conseqüència, hem lliurat la part teòrica dels projectes una mica abans, unes tres setmanes aproximadament, però segur que no se’n veurà afectat el producte final,  perquè com tots sabem, la tongada del 99 és un cas a part.

En total hi ha quinze grups que han treballat des de principi de curs en quinze projectes diferents, units per la idea d’aquesta edició del Compartim:  Blanc / Negre. Un món de contrastos.

Aquests són els títols dels treballs:

Títol del Projecte	Integrants del grup	Tutor encarregat
Bons i dolents del cinema	Arnau Martínez, Rubén Morente, Lluís Sala	Elisabet Verdú
Versió original, doblatge i subtítols	Marina Sirvent, Sandra Rodriguez, Paula Martins, Miriam Moret	Carme Gonzalez
Tradicions: autòctones o nouvingudes	Georgina Leiva, Núria Gomez, Nerea Grande	Llum Clavero
La música i el creixement personal	Xenia Pons, Natalia Baró, Claudia Alié	Àlex Saborit
Esports individuals o esports col·lectius	Mark Montes, Marc Bellalta, Xavier Bernal, Marc Mora	Eva Avendaño
McDonald’s o Burger King	David Torrado, Ivan Martínez, Lluc Blanch, Marçal Diaz	Gerard Mattis
Dos punts de vista davant la mort	Laura Gonzalez, Xavier Moyano, Nora  Viaplana, Mairona Campaña	Josep Lloret
Ets el personatge dolents de la historia?	Laura Moyano, Anna Torras, Enric Ballesteros, Clara Sarrià	Paula Fariña
Economia real i mercats financers	Manel Aira, Albert Arilla, Ian Baño, Lluís Domene	Lluís Valls
La dona del franquisme i la dona actual	Laura Parra, Estela Rodriguez, Giulia Cosmulescus	Marisa Bellosta
Beatles vs Rolling Stones	David Fustè, Eric Lopez, Oriol Martínez, Emilio Martínez	Mónica Suils
Online i Offline	Marc Giró, Pere Garriga, Josep Barnils	Eva Andrés
Salut o paladar	Jaume Puig, Marc Abarca, Marc Soldevila, Alex Moreno	Rosa M. Gutierrez
Estudies o treballes	Roger Vila, Carles Merino, Andrea Gutierrez, Fatumata Sankare	Alfred Rodriguez
Imatges originals o retocades	Maria Radigales, Patricia Segura, Romina Espinoza, Gloria Cuchillo	Vanessa García

                                                                                                        

Arnau Martínez i Albert Arilla

Rebeca Martínez Pérez, passió pel tennis

Entrevistem una esportista de nivell, Rebeca Martínez Pérez

La Rebeca Martínez va estudiar a la nostra escola i ara es prepara per ser una esportista d'elit amb una beca al Newberry College de Carolina del Sud, als EEUU

¿Com et defineixes?

Vaig néixer el 1995. Després de provar diferents esports com la natació, la dansa o l’handbol, vaig trobar la meva passió, el tennis. Vaig començar en aquest món quan tenia 11 anys. Em considero una persona amb les idees molt clares, esportista, treballadora, divertida i lluitadora. 

¿Quan eres petita què volies ser de gran?

Al col·legi, els professors em preguntaven què volia ser de gran, però intentava visualitzar el meu futur i no el veia a Granollers. A força de competir, avançar, guanyar, perdre, caure i tornar-me a aixecar em vaig adonar que el meu somni i objectiu era aconseguir una beca per estudiar a l’estranger. 

¿Vas suspendre alguna matèria al col·legi? ¿Va ser fàcil superar el batxillerat?

No vaig suspendre cap matèria, però per fer el batxillerat vaig anar a un centre d’alt rendiment esportiu (CAR) per poder compaginar els entrenaments, la competició i els estudis, ja que entrenava 4 hores diàries.

¿Com era la teva relació amb els companys del CAR?

L’ambient a classe era molt bo. Els meus companys també eren esportistes de golf, tennis, natació, patinatge, gimnàstica rítmica, halterofília, etc. Tots teníem un estil de vida molt semblant, entrenàvem molt cada dia per aconseguir els nostres objectius, però cadascú en la seva categoria i esport.

¿En alguns dels teus entrenaments, vas tenir alguna “baralla” amb l’entrenador?

No, en aquest aspecte sóc bastant disciplinada. La meva actitud en els entrenaments és positiva, m’esforço a entrenar el millor possible i escolto sempre els consells dels meus entrenadors.

¿Quan vas saber que et donaven una beca per marxar als Estats Units, quina va ser la teva reacció? 

Diuen que qui la segueix, l’aconsegueix, i jo no vaig parar fins aconseguir-ho. Recordo que quan la meva mare va saber la noticia va venir corrents cap a mi, em va fer una abraçada i em va dir que m’havien acceptat al Newberry College de Carolina del Sud. Jo estava molt feliç però en aquell moment no m’ho creia. 

En arribar a Newberry College quines sensacions vas tenir? Com és la vida allà? És diferent que a Espanya?

Vaig sortir des de Barcelona amb una noia d’Almeria que també anava a la mateixa universitat que jo. Sincerament, vam tenir molta sort d’anar juntes perquè la primera vegada que viatges sol vas molt perdut i necessites algú en qui recolzar-te i poder-te ajudar mútuament. 

A la meva universitat hi ha diferents esports com el tennis, el futbol masculí i femení, el futbol americà, el golf, el voleibol, animadores, etc. Jo estic vivint en un campus on hi ha tots els de l’equip de tennis. Al matí anem a classe i dinem. El menjar és el típic menjar americà com les hamburgueses, els “hot dogs” i el pollastre. També hi ha amanides, peix, pasta i arròs però res a veure amb el menjar d’Espanya. Després entrenem i fem físic i a la nit anem a veure algun partit en què animem a la nostra universitat.

¿El teu primer trimestre allà va ser difícil? Com vas superar els problemes?

Amb el canvi d’horari, el menjar, l’idioma i l’estil de vida va ser més difícil adaptar-se els primers dies però la gent va ser molt agradable i em va ajudar molt. 

¿Quins estudis fas a Newberry College?

Ara estudio la carrera de Business Administration i l’any que ve faré doble carrera i també estudiaré Sports Management.

¿Penses que acabar instal·lant-te definitivament als Estats Units?

La meva idea després d’acabar la carrera és quedar-me un any treballant als Estats Units; la veritat és que no m’importaria quedar-m’hi també a viure. Però un lloc només val el que valen les persones amb qui et trobes, i per a mi els Estats Units no valdrien res sense els meus germans al meu costat o, si no els puc veure de tant en tant; així que, tard o d’hora, hauria de tornar a Granollers.

Oriol Martínez i Emilio Martínez

Next-gen... Una nova generació de consoles

Des de sempre hi ha hagut una certa rivalitat entre Sony, que fabrica Play Station, i Microsoft, que representa a Xbox.

L’any passat les dues companyies van treure al mercat les seves noves consoles anomenades PS4, per part de Sony, i XboxOne, per part de Microsoft. Aquestes dues consoles han estat anomenades “Next – gen”.

Abans d’informar-vos sobre la nova generació de consoles, hem fet una enquesta als alumnes de 4tB, 2nA i 2nB sobre quina consola es comprarien, si Play Station4 o Xbox One. El 39% dels alumnes han afirmat que es comprarien la XboxOne i el 61% dels alumnes han dit que es comprarien la Play Station 4.

A continuació us presentem les dades i detalls sobre els components de dues consoles:

	PS4	XBOX ONE
Preu	399.95 €	399.99 €
CPU	1.6 GHZ	1.75 GHZ
RAM	GDDR5 8Gb	GDDR3 8Gb
Disc Dur	HDD 500Gb	HDD 500Gb
Suport de vídeo	Sortida de HDMI amb suport 4k	Entrada i sortida de HDMI amb suport 4k
Subscripció per jugar online	50 € l’ any O 18 en 3 mesos	60 € l’ any o 25 en 3 mesos o 10 cada durant 6 mesos
Comandaments	DUALSHOCK 4	Xbox One Controller

En el nostre cas, la consola que escolliríem és Playstation 4 abans que triar la Xbox One. La nostra elecció ha estat aquesta perquè Playstation 4 presenta millors característiques que l’altra consola, de manera que permet una millor jugabilitat. A més exalta millor els gràfics. També ens ofereix una major capacitat de memòria i un preu més reduït per a la subscripció online. Finalment, un altre factor que explica la nostra elecció són les crítiques, les quals deixen en millor posició aquesta consola.     

Èric López i Marc Abarca

El Dakar: cosa de catalans

Una vegada més, el Rally Dakar ha comptat amb una gran representació catalana en totes les categories: motos, cotxes, camions i quads.

Tot va començar el 2 de gener de 2015, a la ciutat de Buenos Aires, on Marc Coma i Joan Roma (més conegut pel nom de “Nani” Roma) defensaven els seus títols en motos i cotxes respectivament, i altres, com Pep Vila, que porta 10 Dakars, competien en la categoria de camions. No obstant, uns van tenir més sort que altres, ja que  en el km 3 de la primera etapa, en el mini de Roma ja va aparèixer una llumeta que mostrava que la bomba d’oli començava a fallar; en el km 10, es va veure obligat a trucar al camió d’assistència perquè l’anés a buscar, i, just quan va acabar l’etapa, estava a 9 hores del primer, trencant així el seu possible bicampionat consecutiu. 

Per altra banda, a Marc Coma se li presentava un contrincant que no hauria esperat mai, era Joan Barreda, el qual feia el seu primer Dakar i ja treia a Coma més de 10 minuts.

En les següents etapes, com en qualsevol Dakar, els competidors s’han d’anar retirant. Va ser el cas del Grup Acciona, que en aquests rally portava el primer cotxe 100% motoritzat de manera elèctrica. Els qui van poder conduir aquesta proesa de l’enginyeria (que tan poc els va durar, però), van ser els catalans Albert Bosch i Agustín Paya, que van afirmar que hi pensen tornar l’any vinent amb el mateix tipus de cotxe millorat.

Pel que fa a Nani Roma, que va guanyar la dotzena etapa, va haver de deixar el rally per acabat en la següent després que el seu cotxe fes més de 5 voltes de campana. Però la seva mala sort no va acabar aquí, ja que el camió d’assistència no el va poder recollir fins a l’endemà, a causa d’un diluvi desmesurat, com a conseqüència del qual la FIA (Federació Internacional de Automobilisme) no va deixar sortir a ningú del campament.

Hi  ha altres pilots que no es retiren però es com si ho fessin, com, per exemple, el que va sorprendre a tota la caravana del Dakar: Joan Barreda, que a l’etapa 14, va saltar-se un punt de control, i va ser penalitzar amb 1 hora, cosa que va deixar pas a Coma per al seu cinquè Dakar.

No volem oblidar les motoristes catalanes, que van fer un gran treball a sobre de les KTM: Laia Sanz, per la seva banda, va aconseguir un magnífic novè lloc, i es va proclamar com la primera dona de la història del Dakar a superar el top ten. I Rosa Capdevila, la dona d’en Nani, va arribar en el lloc 59. Cal dirque, de fet, el seu únic objectiu era aconseguir arribar a La Paz, ...viva.

Aquest any, hem viscut un dels Dakars més durs de les últimes dècades, i molts pilots del nostre país han superat l’examen amb nota.

El Dakar només es fa un cop l’any, però tot aficionat a l’automobilisme sap que no se'n pot perdre la cita, una cita única, uns paratges únics, amb uns competidors únics.       

Marc Giró Palacios i Pere Garriga Sánchez

Evolució dels Iphones

Amb el pas del temps la tecnologia i la informàtica han anat avançant, a mesura que les marques comercials anaven inventant i millorant els aparells que ja existien. Un exemple d'aquesta evolució és la marca Apple i el seu producte més venut actualment, l'Iphone. 

El primer model d'aquest producte es va posar a la venda el 29 de juny de 2007 amb el nom d'Iphone i l'últim ha estat llençat aquest passat 19 de desembre de 2014. Aquest darrer producte és l'Iphone 6, que ja supera els 39 milions d'unitats venudes arreu del món, amb una progressió que assenyala que en seran moltes més.

En aquests set anys, Apple s'ha convertit en la companyia pionera en la comercialització d'aquests smartphones, sempre seguida per la polèmica marca coreana Samsung, a la qual s'ha retret haver copiat moltes de les noves incorporacions de l'Iphone.

En conclusió, podem afirmar que el producte Iphone és revolucionari, de manera que amb set anys ha canviat completament la visió del mòbil per a la majoria d'usuaris i també per a nosaltres.

Alex Moreno Busto i Marc Soldevila Riera

Thanks Giving Day

Els alumnes de 1r d'ESO celebren el Thanks Giving Day 

Els passats dies 1 i 2 de desembre els alumnes de 1r d'ESO de l'escola van celebrar el Dia d'Acció de Gràcies acompanyats d'en Devin, l'auxiliar de conversa, que coneix molt bé aquesta festivitat ja que, com sabeu, és nord-americà.

Els estudiants de 1r d'ESO van estudiar prèviament, a les classes d'anglès, quin és el sentit de la celebració, tot cercant informació sobre la festivitat. Per acabar, van posar en pràctica allò que havien après celebrant ells el Thanks Giving Day a l'aula, amb un esmorzar i cartes decorades per ells en anglès.

Durant la celebració, cada taula va portar el seu esmorzar i conversava en anglès. És aquesta una manera d'apropar els alumnes a la cultura internacional, a més a més de gaudir una estona tots junts.

Realment els americans celebren el Dia d'Acció de Gràcies en família amb un gran sopar. La raó de la festivitat és donar gràcies pels aliments indígenes americans que hi havia abans dels colonitzadors, d'aquests primers els nouvinguts van aprendre a conrear els aliments típics de la terra i, gràcies a ells, van poder sobreviure en un territori nou.

                                  

                                                                                   Marina Sirvent i Paula Martins

Pilota d'Or 2014

Ronaldo, Pilota d'Or 2014

El premi de la Pilota d'or, que es concedeix anualment al millor jugador de futbol del món, així com al millor entrenador/a d'equips masculins com femenins, és un  premi individual.

L'actual guanyador del premi masculí per segona vegada consecutiva i tercera en total, va ser Cristiano Ronaldo, el jugador portuguès i jugador del Real Madrid. Ronaldo va guanyar aquest premi despres d'aconseguir amb el seu equip l'esperada "desena" Champions League i la Copa Mundial de Clubs i, individualment, el premi a la Bota d'or, gracies als seus 31 gols en 30 partits. També cal recalcar que va batre el rècord de gols en una edició de la Champions.

Els altres finalistes van ser l'argenti Lionel Messi i l'alemany Manuel Neuer. El crak del F.C Barcelona, que malgrat les lesions que van condicionar el seu any, va acabar la lliga 2013/14 amb 28 gols, amb la seva selecció va arribar a la final de la Copa Mundial de la Fifa Brasil 2014, amb la qual va anotar 4 gols i la pilota d'or del Mundial. D'altra banda, l'indiscutible porter de la selecció alemanya, actual campiona del món, es jugador del Bayern de Munich, l'equip mes llorejat del futbol germànic. Amb les seves brillants intervencions, Neuer va resultar el jugador mes important en la conquesta de la Copa Mundial de la Fifa. 

En la nostra opinió, el guanyador del premi va ser just, ja que se'n valoren les fites individuals i col.lectives i, en aquest cas, l'estrella portuguesa mereixia el guardó. Tot i que cal emfasitzar que Neuer també s'ho mereixia, ja que va ser campió del Món i semifinalista de la copa d' Europa.

 I, per finalitzar, una anècdota: a la gala en què es lliura la Pilota d' Or, Ronaldo va tancar el seu discurs d'agraïment amb un crit de guerra. Aquesta acció va sorprendre tothom i fins i tot va crear controvèrsia, però de fet no cal fer-hi gaires voltes: és el crit del seu equip quan marquen un gol.

    David Torrado

Ivan Martínez