dimecres, 22 d’abril del 2020

Una greu crisi sanitària

El món mira avui amb preocupació i temor l’evolució de la situació arreu del món sobre la greu pandèmia causada per un virus que no havia estat identificat anteriorment, el Covid-19. Aquest virus ha posat a prova a tota la població d’arreu del món, posant en perill milers de vides. Degudes aquestes circumstàncies, el Ministeri de Sanitat ens ha informat que la mesura més adequada per aquesta situació és el confinament per tal d’evitar el contagi d’aquest virus.

Aquest tancament total d’escoles, biblioteques, botigues, esglésies, gimnasos i altres oficis ha provocat un gran canvi en la nostra rutina, aquest confinament suposa el tancament a casa durant molts dies, fet del qual no estem gaire acostumats. És per això que durant aquestes últimes setmanes hem intentat entretenir-nos al màxim per tal de matar l’avorriment, com ara, mirar series i pel·lícules mitjançant diferents plataformes com Netflix, Youtube o HBO, llegir, fer esport, cuinar, dibuixar, i també fer transmissions en directe. Aquesta última opció ha estat un èxit per tal d’evitar que la gent es quedi al sofà o al llit sense fer res, d’aquesta manera les classes a les que normalment assistíem al gimnàs les podem realitzar des de casa, és una molt bona manera per animar a la gent a fer esport per tant, no hi ha excusa.

Els científics afirmen estar realment preocupats per el nostre estat psicològic davant aquest confinament ja que al no estar-hi acostumats, ens causa molt estrès, angoixa i aclaparament a casa nostra. Crec que cada persona tindrà una actitud diferent davant aquesta situació, fins ara jo estic ho estic portant bastant bé, intento sempre mantenir la ment ocupada per tal de no avorrir-me i de no estressar-me, en canvi, molts amics meus ja estan realment farts d’aquesta situació, per primera vegada podem dir que els alumnes estem desitjant tornar a l’escola. Crec que és molt important seguir les indicacions que ens donen els especialistes, quedar-se a casa, la responsabilitat és bàsica en aquesta lluita. Si tots posem de la nostra part i lluitem junts, aconseguirem combatre aquest virus, i així poder tornar a la normalitat.

                                                                                                                       
Carla Jorge

dilluns, 20 d’abril del 2020

La meva primera quarentena


Aquesta ha estat la meva primera quarantena, i, sincerament, ja m’hi estic acostumant. Avui m’he assabentat que s’allargarà 15 dies més, així que estarem confinats fins al 12 d’abril, com a mínim. 

El que se m’he està fent més dur és no poder veure als meus amics, no poder sortir al carrer a prendre alguna cosa o anar a passejar per Granollers, i, sobretot, no poder córrer ni fer competicions, ja que a casa entreno, però només faig exercicis per treballar la força. 

M’he proposat fer com una mena de diari de què faig cada dia, així que, abans d’anar-me’n a dormir, escric en una llibreta tot el que he fet durant el dia, quantes hores he estat amb el mòbil, a quina hora m’he llevat, a quina hora me n’he anat a dormir... 

M’he acabat cinc sèries i he començat a veure’n dues més. Com que ara tinc molt de temps lliure, m’he dedicat a posar ordre a l’habitació, i estic menjant molt aquest últims dies perquè, com ja he dit, tinc molt temps i quan miro sèries menjo... 

Durant aquest primer període de quarantena he estat bastant aclaparada i estressada ja que hi ha hagut molts deures. Per últim vull dir que crec que tots estem desitjant que s'acabi l’estar tot el dia a casa, però crec que el fet d’estar aïllada de l'exterior aquests dies m'ha fet adonar-me del valor que realment tenen les persones, que en comptes d'un missatge, necessites abraçar a algú, estar amb els teus amics i amigues, aquests que sempre han estat allà per tu. 

Valorem tan poc el que tenim... Però quan ho perdem ens adonem del valor que tenen les persones, m'incloc en això, i espero que quan tot acabi, valorem tot el que tenim davant dels nostres ulls, perquè les persones vertaderament valen la pena.

Paula Hernández Valor

dimecres, 1 d’abril del 2020

La meva quarantena

Actualment el món està en una situació molt complicada. Hi ha hagut una pandèmia causada per la propagació del coronavirus COVID-19, i aquí a Catalunya s’ha activat el sistema d’alarma i hem d’estar un bon temps, que cada cop s’allarga més, tancats a casa i només podent sortir per l’imprescindible.

Quan tot estava començant a la Xina mai no hauria imaginat que arribaria ser tan greu. Veia com poc a poc s’acostava a Europa i començaven a haver casos més pròxims, la qual cosa em va espantar una mica, i confesso que en el moment en què ens van dir que es tancava l’escola em vaig alegrar pensant que la situació seria diferent, perquè no ho veia tan seriós. Poc a poc m’he anat adonant de la gravetat de la situació i fins a dia d’avui encara estic assimilant-ho. 

El fet de viure amb els meus avis fa més complicada la meva situació. En el meu cas tinc sort de tenir jardí i una casa amb espai, ja que com que estem tots tancats hi ha una tensió que a vegades acaba en baralles entre nosaltres.

La veritat, estar tancada tant de temps m’angoixa, ja que això m’ha cancel·lat molts plans, però sé que és un mal necessari, ja que és important perquè això acabi abans.

També el fet d’estar tancada et deixa temps per pensar sobre moltes coses, i per valorar-ne molt algunes altres, i a les persones que feia unes setmanes veia diàriament i i que no pensava que trobaria tant a faltar. 

Jo crec que ens va bé a tots tenir un temps per nosaltres mateixos i espero que, a l’hora de tornar, tothom hagi tingut una perspectiva diferent i tot sigui millor en molts sentits.
Mayka Gerber 4tB d'ESO

Tots a casa


Ja fa uns mesos, vam sentir que s’havia originat un brot víric a la Xina. El virus ha estat anomenat Covid-19. En un principi, tothom es pensava que no ens afectaria, ja que tot havia succeït tan lluny. En aquells moments tampoc no hi havia cap cas a Europa.

Uns mesos després tot el Món està confinat, perquè el virus ha arribat finalment a Europa, als EEUU, a l’Amèrica llatina.... Tota la població està en quarantena, cap alumne ha d’anar al col·legi i gran part dels adults tampoc van a treballar. La veritat és que estar tots tancats a casa, i no poder sortir, és estressant, però entenc que és important perquè està en joc la nostra seguretat, la de tots nosaltres. 

Mai no hauria pensat que trobaria a faltar tant anar a l’escola. 

Estar a casa, per molt que puguis jugar a la “Play Station” o mirar les sèries que vulguis, acaba cansant. D’altra banda, amb l’edat que tenim, no crec que sigui molt bo estar tantes setmanes tancat sense poder sortir. També soc conscient que no m’haig de queixar de la meva situació, ja que hi ha gent que està morint als hospitals o hi ha moltes empreses i persones que passaran dificultats econòmiques.

En resum, estic avorrit a casa, però estic més preocupat de les seqüeles econòmiques, socials i sanitàries que deixarà en la societat aquest virus. 

Marc López-4t B d'ESO

Com visc la quarentena

Fa una mica més d’una setmana ens van comunicar que hauríem de quedar tancats a casa per evitar l’expansió del coronavirus. Tot i que sabíem que un dia o altre això hauria de passar em va agafar desprevinguda. En el primer que vaig pensar va ser què faria durant tants dies tancada a casa.


Per aquesta raó, vaig decidir fer un horari per els dies que quedaven per davant i així intentar avorrir-me el menys possible. En primer lloc, havia de tenir en compte que, com que no podia sortir, les activitats a fer eren limitades. A casa, tenim una cinta de córrer i peses, per això vaig decidir fer esport mitja hora diària. Seria una bona manera de mantenir la forma i de desconnectar. Desprès de fer esport dedicaria dues hores diàries a fer els deures que ens havien encomanat els professors i al acabar ajudaria a la meva mare a enllestir el dinar i parar la taula. A dos quarts de dues dinaríem i jugaríem a un joc de taula al finalitzar.

Durant el primer àpat de confinament, amb en Dídac, vam pensar que seria bona idea trobar una sèrie de televisió que ens agrades per així veure-la durant les tardes, i això vam fer. Vam triar “Vivir sin permiso”! Les tardes les dedicaria a parlar amb els amics per videoconferència, cuinar algun pastís o veure algun programa televisiu. I per últim, a les nou soparíem tots plegats i llavors, aniríem a dormir directament, que el dia ja se’ns hauria fet molt llarg.

Marta Burgués-4tB d'ESO

dijous, 12 de març del 2020

El Glòria: una catàstrofe per a Catalunya i el País Valencià

El temps a la Península Ibèrica ha estat últimament condicionat per un fenomen atmosfèric que ha provocat fortes pluges de vent i precipitacions abundants. Les zones que més es van veure afectades van ser Catalunya i el País Valencià.

La borrasca va inundar milers d'hectàrees i i va destrossar platges, a més es van produir fortes nevades que van deixar sense classe milers d'alumnes en diverses regions i, finalment, va tenir lloc una crescuda de diversos rius. 

A Girona, uns 300 veïns van haver de ser desallotjats d'una urbanització a Massanes davant la crescuda del riu Tordera, on la força de l'aigua i del vent va fer caure dos ponts entre Blanes i Palafolls, mentre a la xarxa de Rodalies de Barcelona diverses línies van patir talls. 

Més de 200 carreteres es van trobar afectades pel temporal; 34 van quedar tancades a Catalunya; sis, a la Comunitat Valenciana i dos, a les Balears. Van morir 10 persones i 4 van resultar desaparegudes. 


Delta de l'Ebre i Balears demanen la declaració d'emergència a les zones danyades per la borrasca Glòria. Només a Barcelona els danys pugen a 12,5 milions d'euros i la conselleria Educació xifra en 10,1 milions les reparacions pendents en 492 col·legis públics. 

La relació de l’huracà Gloria amb el canvi climàtic


El fenomen catastròfic que va passar per Catalunya resulta estrany, ja que es més propi de la tardor. Però avui dia tant el mar com l'aire tenen més temperatura a l'hivern, a causa del canvi climàtic. Les temperatures més altes dels oceans i la pujada del nivell dels mars juguen un paper important. 

De fet, l'aigua càlida és el motor que acciona el procés dels huracans. Donat el canvi climàtic i l'augment de les temperatures dels oceans, com més calenta estigui l'aigua, més possibilitat hi ha que augmenti la velocitat del vent. 

El canvi climàtic,per tant, sembla al darrera de l'empitjorament dels impactes produïts pels temporals.

Judth Montero

dimarts, 10 de març del 2020

El meu cos és la meva carcassa

Avui dia, una petita part de la població utilitza com a mitjà de transport el patinet elèctric. Però no tothom està prou informat dels seus avantatges i inconvenients.


Un patinet elèctric és un vehicle amb dues rodes (algunes vegades tres), entre les quals hi ha una plataforma que serveix per sustentar el conductor. Per sobre de la roda del davant-hi ha el manillar, dissenyat com un pal que surt de l'eix de gir de la roda i acaba en forma de "T" a l'extrem superior. Poden haver dos tipus de rodes: les rodes de goma massisses que no es poden "punxar" i tenen una llarga vida útil, però no poden absorbir vibracions, i també existeixen les llandes pneumàtiques, constituïdes per pneumàtics plens d’aire que ofereixen una millor conducció, ja que absorbeixen millor les vibracions i els cops que els pneumàtics de goma sòlida. No obstant això han de complir una sèrie de normes i prohibicions: 

  • Està prohibit anar sota els efectes de l'alcohol o de les drogues: la sanció serà entre 500 i 1000€.
  • Prohibit l’ús del telèfon mòbil o de qualsevol sistema de comunicació: la sanció serà de 200€.
  • Prohibit l’ús de cascs o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so: la sanció serà de 200€.
  • En el cas que l'ordenança municipal contempli l'ús de casc i l'usuari no el porti, la sanció serà de 200€.
  • No és permès circular per voreres o zones de vianants: la sanció serà de 200€.
  • Conducció nocturna sense enllumenat ni peces o elements reflectants: la sanció serà de 200€.

Per a la seva conducció, també hi ha limitacions pel que fa a l’edat: Madrid, edat mínima 15 anys; Barcelona, ​​edat mínima 16 anys; València, edat mínima 16 anys.

Però el patinet presenta força utilitats: el pots fer servir per anar al col·legi, anar a treballar, pots fer un vol amb els amics per la ciutat..., sense contaminar. Tot i això, es produeixen accidents greus i fins i tot de vegades els accidents amb patinet poden provocar la mort.

Nosaltres us recomanem que respecteu les normes; conduïu amb prudència i utilitzeu proteccions, ja que és una forma d’evitar accidents. Fem de les nostres ciutats entorns més segurs.

Oriol Fortuny i David Piguillem