24 hores dintre casa

Es podria dir que gairebé tothom està confinat a casa seva;, bé, doncs, d’aquesta situació n’hem de buscar la part positiva. Al estar amb Com que estem en quarantena , he après a aprofitar el temps i a organitzar-me bé.

Cada mati quan llevo, elaboro una llista amb tot allò que he de fer: deures, llegir, ordenar, dutxar-me..., per tal de seguir un ordre.

El primer que faig és obrir les finestres, posar-me roba còmoda, esmorzar i després passo a fer feina fins a l’hora de dinar, quan són les 14:00 hores vaig a la cuina i ajudo a fer el dinar , després miro alguna sèrie o prenc el sol,(si toca), també acostumo a llegir algun llibre...  Faig algun estirament per moure el cos, també jugo amb jocs de taula amb família; al vespre després em dutxo, i en acabar estic una estona amb el mòbil, seguidament ja són les 21.00h i vaig a sopar, i a continuació em miro alguna pel·lícula amb el meu pare, i quan s’acaba vaig a dormir.

Quasi cada dia faig el mateix però de vegades, faig menys coses o em dedico més a ordenar... Considero que ho estic portant bastant bé, però trobo a faltar coses, i de vegades també m’avorreixo,. És una situació que ningú s’esperava i l’hem d’encarar d’una manera o altra.

Mireia Prunera

Confinats a casa

Portem ja més de quinze dies de confinament, les primeres setmanes van ser una mica mes fàcils de portar però, la tercera està essent una mica més difícil 

Realment el meu dia a dia no ha canviat tant, als matins i després de dinar faig deures, i aquesta tercera setmana he tingut molts treballs. Alguns dies tinc classe de ball online i els dilluns tots la tarda fins a les vuit tinc classe d’anglès de l’acadèmia online.

Quan tinc estones lliures intento fer una mica d’esport, cuinar pastissos, que m’agrada molt, o ordenar la meva habitació a fons. Normalment durant la setmana estic a casa sola amb la meva germana, perquè els meus pares formen part del grup de treballador essencials i van a treballar. El meu pare s’encarrega de la logística perquè tots els productes Bimbo arribin als supermercats i la meva mare treballa en una gestoria i, com que totes les empreses, clubs... han tancat i han hagut de fer ertes, la meva mare els ha de presentar. La meva germana no fa gaire cosa, amb el seu exemple sembla que la universitat sigui xauxa, fa alguna classe online i alguna estona d’esport.

Com que els meus pares treballen, m’agrada fer el dinar i així quan arriben el tenen fet i a taula, això ho vaig poder fer durant les dues primeres setmanes però aquesta ultima no he pogut.

En conclusió, dintre de tot aquest caos, intento seguir la meva rutina de la millor manera possible.

                                                                                                      Júlia Alcaide

En quarentena!

Aquests dies estan sent una mica tristos i avorrits. La cosa és que no estic a casa meva, sinó en un apartament que tinc a Sant Feliu de Guíxols on passo l’estiu. La raó és que el meu pare ha de treballar i té contacte amb bastantes persones, com a conseqüència, teníem el risc que algun dia portés el virus a casa, i van pensar que el millor seria que la meva mare i jo marxéssim durant la quarantena.

Al principi vaig pensar que estaria bé, ja que aquí a l’apartament hi tinc una terrassa, però no és el mateix que estar a casa, i trobo a faltar el meu pare. Però per no pensar-hi gaire, intento estar ocupada tot el dia, encara que al final acabo una mica estressada. Una de les coses que faig són els deures de l’escola, que en tenim uns quants. Després també m’agrada fer una mica d’exercici o esport a casa mirant algun vídeo de Youtube. Faig tots els extraescolars online. Els dilluns a la tarda faig classes d’anglès de l’acadèmia. Els dimarts i dijous faig classes de jazz i m’ho passo molt bé. I els dissabtes, tinc classe de xinès durant dues hores i torno a tenir jazz. La resta d’estones que tinc lliures, m’agrada passar-les mirant alguna sèrie o pel·lícula de Netflix, l’altre dia vaig veure la nova temporada d’Élite i ara estic esperant que treguin la 4a temporada de La Casa de Papel.

Penso que el millor de la quarantena és que no fa falta que t’aixequis d’hora! Però trobo molt a faltar a la gent i a sortir al carrer.

Jana Garcia

En quarentena

Com ja sabeu, tot Catalunya està en quarantena a causa de la pandèmia. Tot plegat va començar a la Xina amb la propagació d’un nou virus, el COVID-19. El coronavirus s’ha anat expandint, i ara ens trobem en estat d’alarma. Estem tots tancats a casa, excepte els serveis essencials que han de seguir proveint aliments, fàrmacs...

El dia que ens van dir que no aniríem més a classe em vaig alegrar, com tothom. Pensava que podríem sortir al carrer amb normalitat, quedar amb els amics i que no ens posarien tanta feina. Però el cert és que només podem sortir de casa per l’essencial. Mai no m’hauria imaginat que la situació fos tan greu. Els hospitals estan saturats i el nombre d’infectats no para de créixer. Ara ens hem d’adaptar a viure en aquesta situació tan excepcional, i dono gràcies a les noves tecnologies.

Durant aquests dies els professors i professores ens posen feina setmanal com si fóssim a l’escola, i ens deixen organitzar-nos com vulguem per tenir tots els deures enllestits per divendres. La feina la podem fer a ordinador i enviar-la per correu o fer-la a mà i escanejar-la. Hi ha professors que ens envien presentacions PowerPoint amb la seva veu gravada per entendre nous temes, i també convoquen videoconferències grupals per resoldre dubtes, o escriuen xats pel Teams.

A banda de fer deures al balcó mentre prenc una mica el sol, durant aquests dies m’he dedicat a practicar amb el piano, a llegir, mirar pel·lícules, jugar a jocs de taula amb la família i a fer manualitats amb la meva germana petita. També dedico mitja hora diària a fer esport per mantenir-me en forma com ens ha recomanat el professor d’educació física. Espero que vosaltres també ho feu.

Ariadna Bosch

Uns dies diferents

El dijous 12 de març, la Generalitat de Catalunya va decidir precipitadament confinar a casa, inicialment dues setmanes, a tots els alumnes del país a causa de l’extensió de la malaltia COVID-19, una malaltia molt contagiosa que pots agafar només tocant una superfície contaminada.

Les dues setmanes s’estan allargant, i per aquesta causa, tots i totes estem aprenent a conviure tancats més d’un mes, ja que el govern va declarar l’Estat d’alarma indefinit. Personalment, està sent una experiència bastant avorrida, ja que soc una persona molt moguda i inquieta, m’agrada molt sortir i relacionar-me amb els amics, o tenir una rutina i no estar tancada a casa. 

Trobo molt a faltar l'escola. 

Per altra banda, amb la família estem fent moltes activitats junts, fem jocs de taula, mirem pel·lícules, cuinem molt i com que a casa hi tenim un jardí, ens hi passem molta estona, allà.

També estic parlant amb els amics cada dia, fem videotrucades o simplement xategem, miro sèries i pel·lícules de Netflix, llegeixo, i aprofito qualsevol excusa, com anar a llençar la brossa, per sortir de casa. El 18 de març va ser el meu aniversari, el recordaré sempre ja que vaig passar-lo amb la família, vaig trobar a faltar els amics, però tampoc va estar tan malament.  

Per acabar, desitjo que aquesta situació acabi al més ràpidament possible, perquè a part d’avorrida, se m’està fent molt difícil estar aïllada dels amics de l’escola a qui pot ser que no torni a veure fins d’aquí molt de temps.

Mar Freixas

Com sobreviure un mes tancats a casa?

Les mesures preses pel govern han obligat el tancament d'escoles, esglésies, negocis no essencials, centres esportius i ha provocat la cancel.lació de molts més esdeveniments per frenar la propagació del coronavirus. Tot això ha fet que les rutines diàries de milions de persones es vegin afectades i l'augment de l'aïllament social ha esdevingut també una realitat.

Durant tot aquest mes de confinament, s'ha comprovat que hi ha hagut un augment de l'ús dels nostres telèfons mòbils amb un notable creixement de descàrregues d'aplicacions i un major consum de sèries en plataformes com Netflix, Hbo, Movistar Plus...

Les conseqüències d'estar diàriament a casa, al sofà, asseguts mirant la tele o mòbil, inactius han incrementat de forma el sedentarisme, la qual cosa té repercussió directa amb altres problemes de salut com l'obesitat.

És cert que l'efecte del confinament també ha fet que ens aïllem totalment dels nostres amics i familiars, generant sentiments diversos que inclouen ansietat, tristesa i soledat.
Cal dir també que tots aquests factors depenen molt de la persona i de les activitats o aficions que aquesta tingui. Per exemple, una persona interessada en la lectura, la música o en el cinema, podrà passar les hores més fàcilment que una persona amb altres interessos relacionats per exemple amb la comunicació directa. Per això també han experimentat un creixement les eines digitals que fan possible la realització de vídeo trucades amb les que poder compartir amb altres persones practicant esport, cuinant, cantant i ballant... totes elles activitats que ha fet aproximar més a aquelles persones que es senten lluny.

En la meva opinió, durant tot aquest mes aïllada a casa he après a valorar molt més a totes aquelles persones que veig cada dia i estic sentint amb més força la necessitat de tenir-les al meu costat. Miro d'aprofitar al màxim el fet que el confinament em permet estar amb els meus pares i la meva germana, practicar activitat física, jocs de taula, ballar, cantar, cuinar, puc dedicar més temps a avançar treballs de classe i ordenar el meu armari. Dia rere dia he intentat fer tot el possible per no estar-me tot el dia estirada al sofà passant les hores mortes, sense saber què fer.

Ariadna Rodríguez-4tB d'ESO

Ja no és divertit

No hi ha altra paraula per descriure el coronavirus que: pànic. El pànic per la crisi, per no poder sortir de casa, pels familiars infectats... Podria riure’m del COVID-19 com en els primers dies de confinament, quan comparava aquesta situació amb l’Apocalipsi zombie, quan pensava que només era histèria col·lectiva i que tornaríem a la normalitat en dues setmanes. Però ja no és divertit, què dic, com ha de ser divertit estar tancat a casa sense poder ajudar als teus familiars? Saber que hi ha possibilitats de no arribar a fi de mes? Pensar que totes les persones que estimo estan en perill? Com pot ser objecte de broma que portem més de 20.000 morts? Explica’m què trobes de graciós a aquesta situació de desesperació i exasperació, perquè jo no hi trobo l’acudit.

Com he dit abans, sí, jo pensava que les persones s’havien tornat unes salvatges per les actuacions que va haver-hi a tots els supermercats del país, i sí, s’havien tornat uns complets inhumans comprant dos carros sencers, però també pensava que els canals o emissores havien dibuixat al Covid-19 com  un virus molt greu, i per això, pensava que havia estat una mala decisió, ja que va provocar una gran histèria col·lectiva entre bona part de la població. Ara torno la vista enrere i penso “que equivocada estaves Lucía...”. Això de fomentar el pànic en la societat ha aconseguit que més de 46 milions de persones es quedin a casa i que aplaudeixin cada dia a les vuit del vespre per agrair a les persones que s’estan jugant la vida per nosaltres. Increïble, no?

Sé de primera mà que és molt complicat fer-se a la idea del que estem vivint perquè, des del meu punt de vista personal, estic vivint aquesta quarantena com una simulació. No soc gaire conscient del que està passant als hospitals de tot el país, de fet, sento que no estic en aquest món, que només soc una espectadora d’aquest espectacle anomenat “pandèmia mundial”, i que no puc pujar a l’escenari a ajudar, ja que m’haig de quedar asseguda a la butaca, existint, sense poder moure’m d’allà, sense poder sortir. I encara que em diguin que quedant-me asseguda salvo moltes vides, jo no ho sento així.

Hem de mantenir la calma i seguir endavant passi el que passi, com sempre hem fet. Ja vam superar la grip espanyola al 1920, això no serà pitjor.

Com diu Ralph Waldo Emerson: la nostra grandesa no està a no caure mai, sinó a aixecar-nos cada vegada que caiem.

Lucia Torrecillas