Més de 250.000 infants segueixen atrapats a la zona assetjada de Síria.
Podem trobar les arrels del conflicte sirià en la corrupció, la pobresa i les violacions dels drets humans. De fet, aquesta crisi va començar amb les Primaveres àrabs l'any 2011. Moviments socials, grups reivindicatius de persones, organitzacions que van començar a mobilitzar-se i a reclamar els seus drets. Uns "quants" demanaven a uns "pocs" un sistema més igualatari. Però van aconseguir tot el contrari amb aquestes manifestacions, ja que el govern sirià va acabar amb aquestes revoltes de forma violenta. En aquells moments el conflicte no havia fet més que començar, i cinc anys més tard s'ha convertit en una de les majors catàstrofes de la història recent.
Tot i que les hostilitats hagin cessat temporalement, l'ajuda humanitària segueix sense arribar a aquelles persones que més la necessiten. Les 18 àrees situades a Síria estan controlades per diversos grups armats que controlen tot el que arriba dins dels combois. Aquests han vetat l'entrada de productes com la llet en pols per als nadons i alguns medicaments. A més, tampoc permeten la sortida de gent per a rebre tractament mèdic.
L'ONG Save The Children a Orient Mitjà anuncia que tot i haver-hi un alto el foc des del febrer, més de 250.000 nens segueixen atrapats en les poblacions assetjades.
L'ONG també ha elaborat un informe basat en 125 entrevistes a mares i pares de 8 poblacions diferents que, en els pitjors dels casos, porten més de 2 anys bloquejades, sense accés als recursos més bàsics i amb constants bombardejos. Els pares diuen que les condicions de vida són molt dolentes i que hi hagi gent que s'alimenta a base d'herbes i fulles, a part de no rebre assistència sanitària.
Segons les xifres de l'ONU, hi ha 500.000 persones sota assetjament. Mentre que l'ONG PAX en compta de d'un milió i Metges Sense Fronteres afirma que n'hi ha quasi 2 milions.
Els professors de les escoles de pobles propers a la ciutat de Damasc han confirmat a Save The Children que hi ha alumnes que es desmaien a classe a causa de la desnutrició. A part, la majoria d'habitants sobreviuen a base de pa i aigua i en altres poblacions a base de pinso per animals i fulles. Els metges treballen sense electricitat ni l'equipament bàsic i les escoles estan amagades sota terra per tal de mantenir els alumnes en una zona fora de perill.
També se sap que el preu dels aliments ha augmentat escandalosament, fins al punt que l'arròs o el blat han superat els 200 dòlars el Kg.
Si els europeus ens considerem part dels països del primer món, països civilitzats i conscienciats de tots els afers, hauríem de començar a plantejar solucions per als refugiats que malviuen en condicions infrahumanes al costat de casa nostra, no és culpa seva.
Marc Fortuny i Kento Tanaka
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió